El socialisme espanyol buscava líder i tenia dos candidats; el socialisme espanyol valencià també en busca, però amb quatre candidats. Això de moment, ara ve el joc de les aliances, les dissensions, les conxorxes… Potser algun aspirant renunciarà, potser s’hi presentarà algú més. Alartistes, pajinistes, lermistes, neolermistes, ciscaristes, esperancistes, els de Puig, els de Romeu, els no alineats… en el PSPV hi ha tantes famílies que, més que un partit, sembla una d’eixes misses multitudinàries que tant agraden a Rouco Varela.
El 18 de desembre Manuel Mata presentava la plataforma que li dóna suport: Esperança Socialista. Tot molt beat per a un partit tan laic: l’esperança és una virtut teologal, el 18 de desembre era diumenge —festivitat de la Mare de Déu de l’Esperança, per a més inri— i la presentació es va fer al Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, “temple espiritual de l’antic Regne de València”, segons l’article 57 de l’Estatut. A les portes del cenobi, el candidat Mata va explicar que el seu projecte vol “més valencianisme polític i més valenciania”. Ep, un moment, anem pels diccionaris.
Valencianisme: Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
Valenciania: Qualitat, fet, de ser valencià.
No és el mateix valencianisme que valenciania. De José Luis Roberto a Núria Cadenes, tots tenim valenciania pel fet de nàixer o viure ací, però fer valencianisme és més complicat. Quin és el valencianisme que reclama Mata per al PSPV? El mateix que el del PP? Paella els diumenges i orxata a l’estiu? L’AVE a Madrid i el corredor mediterrani parat? Una autonomia de segona? Un sistema educatiu segregacionista? La província com a marc de referència? Ho hauran d’explicar.
Mentre arriben les explicacions, recomane als socialistes valencians que lligen L’ofici de raonar. Societat, economia, política, valencianisme; no l’ha escrit un tenaç nacionalista —bé, potser sí—, sinó Vicent Soler, catedràtic, exconseller i encara militant del PSPV. No crec que em facen cas, ara mateix deuen estar repassant l’obra mestra de Sunzi: L’art de la guerra.
Al contrari, Vicent Soler molt més apropiat i més referent nostre que Sunzi! En quant als matiços, tens raó, s’ha d’explicar que el valencianisme que reclama Esperança Socialista (no nacionalisme) té que vore amb el funcionament particular del PSPV davant el PSOE, i la valenciania precisament no té que vore amb l’imaginari populista del PP de paella i fastos. Tenim cultura, festes, tradicions, patrimoni i paisatge que hem de ciudar i estimar.
Salut!
En la que està caent i tú encara con aquestes monserges…
Quand deixaràs de mirar-te el melic i comencaràs a obrir els ulls al mon ?
(justament, tens nubolat la vista per tan valencianisme, so pitxorro!!!)
Jo no sé molt de la vida dels sociates, com ben bé dius, hi tants famílies com als insectes, i la veritat no em preocupa, que ho investigue Xavi Castillo. Però el que si et dic que ara que Catalunya rebutja el projecte EUROVEGAS és la nostra oportunitat i l’últim macro-projecte que ens manca. Encoratge des d’aquesta tribuna al govern valencià per a que reclame per a nosaltres l’euro-casino.
El comentari de l’Àngel Exterminador em pareix de fàbula. I de passada, que reclame la llibertat del Cap de Porc i que ens pose també un euro-puticlub, per acompanyar
Mare de Deu!
En açò dels socios listos, jo aniria com el chiquito del ciudad, prou de mirar els melics dels ppsoes, son infectes i lladres que ens han possat la cova a casa,…. uns per a la seua butxaca, altres per ofrenar noves glories.
Prou de mirar-los els melics!
Cal preparar una alternativa que ens deixe al melic del món com a valencians.