Començarem amb una historieta real. Dos matrimonis de la comarca van cap a València a passar la vesprada de dissabte fent compres. Ells empresaris, elles felices esposes. Arribats al cap i casal, decidixen segregar-se per sexes i quedar a tal hora en tal lloc. Les dones anaren de botigues; els homes, de putes. Se’ls va fer un poc tard als xics, hi ha bonegó conjugal: “Ara arribeu?!” Un d’ells va respondre sincer: “Pos venim follats”.
Segons la Policia, a Espanya hi ha 37.000 dones que són explotades sexualment, forçades a exercir la prostitució. No estan gens amagades. Si a l’estiu aneu del Campello a la Vila per la general, podreu trobar-ne cinc o sis. També hi ha les que no veiem, les que estan dins d’alguns “hostals” de carretera, clubs i sales de festa; i les que cada dia omplin dos pàgines de publicitat del diari. Total, 37.000 dones fent de puta, esclavitzades en un estat pretesament de dret i molt sensible a la violència de gènere.
Sobre això no es legisla, deu ser l’efecte d’una mala moral catòlica. Negant-nos a actuar no resolem res, el drama persistix: 37.000 dones. El feminisme —tan eficient en altres supòsits a l’hora d’aconseguir lleis— està dividit respecte del que cal fer amb la prostitució. El debat entre prohibició i legalització l’immobilitza. En altres casos, com ara l’ordenança que PSPV i PP han aprovat a l’Ajuntament de València, l’únic que es fa és allunyar el problema dels centres urbans, amagar la brossa davall l’estora, putejar encara més a les putejades. “En el PSPV hay compañeros que se van de putas”, diu Joan Calabuig. Quin descobriment.
Jo sóc partidari de la legalització. Les dones i homes que lliurement vulguen guanyar-se la vida com a treballadores i treballadors del sexe haurien de poder fer-ho amb els mateixos drets i deures que els que opten per l’ortodòncia, la metal·lúrgia, l’advocacia o la mecànica de l’automòbil. És a dir, pagant impostos i amb cobertura sanitària i jubilació. Prostitució legal i totes les forces de seguretat i el pes de la llei contra la il·legal, contra el mala puta proxeneta, contra les putes màfies i contra el còmplice puter.
I vosaltres? Què en penseu?
Crec que, només pel assumpte… vas a arrasar en accesos al teu blog… amic Jordi: … eres un fenòmen.. paranormal…
… però estic totalment d’acord amb el teu plantejament…¡¡¡ MAGNÍFIC POST… Una abraçada, JOSEP SIRERA
Jordi de la Muntanya:
Com diria ma sogra (amb castellanisme sense assimilar la qual cosa implica que dit en valencià no deixa de ser un castellanisme ocult): EL TEMA LLAMA MOLT!
Jo, per record a la forma de parlar de mon pare, malgrat que la cosa dega ser un poc arcaitzant a l’hora d’ara, encara en dic “fulanes”. Ara, un article que es diga “de fulanes” no deu ser ben bé igual! 😛
Jo estaria a favor de la prohibició si l’estat en què crec –no la merda d’estat que patesc– prohibira tos els treballs que implicaren un esforç físic o intel·lectual alienant (p. ex. miner o polític assalariat llepaculs, és a dir, la majoria). Així que Jordi, més enllà de utopies, tens tota la raó.
hi estic d’acord. Lgalitat amb seguritat social.
Estic totalment d’acord!
Legalització ja!
N’estic d’acord, Jordi.
Daniel
Com digué, l’esquarterador de Londres, anem per parts! Trobe a faltar en el teu article una menció a l’altre mal que assota el nostre mon: la droga. Ací, o ens escalfem tots, o llancem l’estufa al riu. Amb la droga també és pot parlar de tots els tòpics que comentes a les senyoretes que fumen. O no?
Eeeeeeeeeeeeeeeiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!! Visca la legalització.Visca les dones fumadores
Déjame que comparta una serie de reflexiones que me han surgido tras leer tu entrada:
– Para realizar el informe, ¿la policía se fue de putas? ¿En plan tarea colectiva o se fueron 18.500 veces los mismos compañeros? (estas cosas hay que hacerlas en compañía)
– Si la policía gastó tiempo y el dinero de todos en realizar dicho informe, ¿por qué quedarse sólo en la cifra global de 37.000? ¿Qué les costaba entrar en detalle y hacer una guía michelín con los mejores sitios?
– Si, como dices, eres partidario de la legalización y de que se den de alta en la SS y esas cosas, ¿por qué dices al final que habría que ir contra “el putero”? ¿Quieres que se hagan autónomas (perdón, emprendedoras) para después quitarles la clientela? ¿Es que en este país sólo puede putearnos Hacienda?
Y la última:
¿Os habéis fijado que una de las primeras respuestas a un tema tan de puta madre, habla de “arcaismes” y “castellanismes”?
Ntchs… Estos filòlegs nacionalistes… sois casi tan friquis como los informáticos …
;-P
Totalment d’acord!
Jo no sóc partidaria de la legalització, quan per a exercir la prostitució es puga regularitzar mitjan un modul o un grau, aleshores pensaria en aixó que dius: ” dones i homes que lliurement vulguen guanyar-se la vida com a treballadores i treballadors del sexe”, pero aixó no es el mateix, perque no es un trevall com altres. Porte molts anys trevallant amb dones i homes que trevallen a la prostitució i arrivem a que es sempre per manca de recursos, perque estan obligats, per…altres raons…però a ningúo mijor dit a la majoria que les he preguntat, no lis fa gracia que conste en cap de lloc que el seutrevall es la prostitució.
Però si estic d’acord amb tu que “les forces de seguretat i el pes de la llei contra el proxeneta, contra les putes màfies i contra el còmplice puter”.
http://doloretes13.flog.cat/viatge-senegal-12018
Una experiència de dones viatgeres que compren homes al Senegal (puts o putos?)