El pròxim dissabte començarà Festitíteres, el festival de titelles que organitza l’Ajuntament d’Alacant. Apunteu la funció del dimarts 3 de desembre, a les sis de la vesprada, a Les Cigarreres (5 euros): Macianet del Canyot. Entre els 15 espectacles d’enguany és l’únic que, pel que podem deduir del programa, serà en valencià. Això de no programar obres en valencià o programar-ne poquíssimes és un costum bastant trist al sud de la Carrasqueta. I no crec que siga per falta de públic o de companyies, deu ser per inèrcia, perquè sí, sempre el peix que es mossega la cua, l’urobor maleït que va descriure Plató.
De clàssics va la cosa. La Universitat d’Alacant, juntament amb l’Ajuntament d’Elx, ha organitzat per al mes de maig un certamen de teatre grecollatí, que tindrà lloc al jaciment de l’Alcúdia i pel qual s’espera que passen prop de 20.000 persones. Enhorabona als impulsors. I, de les 11 obres de l’actual programa, quantes es representaran en valencià? Una? No, cap. Sabíem que, en la seua agenda, l’alcaldessa Mercedes Alonso (PP) ha apuntat la promoció del valencià ad kalendas graecas, però que la Universitat bega l’aigua del Leteu en este aspecte em dol més encara.
En saber-ho, m’he sentit acoltellat com aquell tirà i he pensat “Tu també, fill meu!”. Bé, estem acabant novembre, d’ací als idus de maig hi ha temps per rectificar, al cap i a la fi errare humanum est.
Tot i estar d’acord amb lo que dius, Jordi, hi ha coses sobre les quals caldria reflexionar, per part de la gent “de(l) valencià”.
Per exemple, si els departaments universitaris, els seminaris didàctics o les entitats a favor del valencià no s’han dedicat excessivament al tema “lingüístic” o al “literari” de l’àmbit “valencianista”, bandejant, menystenint o ignorant tota altra manifestació “en valencià” que no foren eixes.
I ara, ¡ai! es descobreix que en no haver ampliat la base de l’oferta “en valencià” només es pot implorar als poders fàctics que cerquen alguna cosa (en arqueologia, en matemàtiques o en urbanisme, tant se val) per a cobrir l’expedient.
¡Ara!
Per no parlar de la manca d’atenció que els qui més directament haurien d’estar interessats en la promoció del valencià presten a les activitats “en valencià”.
Aneu, aneu, a les activitats en valencià, a veure quants professors “de valencià” vos hi trobeu, o a quants alumnes convoquen… encara que les activitats es facen en el mateix barri… ha ha ha.
¿Ho heu comprovat?
Salvant honroses (i escasses) excepcions, és lo mateix que passa amb les activitats d’història, o de ciències de la natura, o de lo que siga, i la (no) assistència dels professors de la matèria, ni dels seus alumnes.
L’altre dia ho vaig preguntar, en visitar l’exposició sobre el derelitcte trobat a la Vila, el vaixell enfonsat del qual s’han recuperat àmfores i coses així, i que tan bé ho han muntat en el MUA. I en interessar-me pel nombre de visites concertades per professors d’història i els seus alumnes, la resposta va ser …
Vos la podeu imaginar, ¿no?
Doncs, lo mateix, però en valencià.
I ara, com tantes voltes, a demanar que ens faciliten les coses i que compleixen la seua obligació els que l’haurien de cumplir.
Tot just, clar, però…
Daniel, titellaires i teatrers, n’hi ha, i si es programa en valencià, n’hi haurà encara més i més bons. La funcio fa l’ofici.
No m’agrada continuar el to gris del post de Jordi ni de la rèplica de Daniel, però, des que visc a Mutxamel, haurieu de vore com ha canviat el poble (sobretot després del canvi de govern, us imagineu quin partit governa l’ajuntament?) i les activitats culturals que programa… buf!
Sort i salut!
“Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”. El hombre que susurraba a los elefantes.