Home » General » Mesquinesa

Mesquinesa

YodaLuxúria, golafreria, avarícia, peresa, ira, enveja i supèrbia són els set pecats capitals. A l’altre costat de la balança hi ha les set virtuts: castedat, temprança, caritat, diligència, paciència, benevolència i humilitat. Els uns i les altres no són esmentats en la Bíblia, són cosa del primer cristianisme. El papa Gregori el Gran en va fixar el nombre i des d’aleshores i abans pugnen per governar l’esperit i les obres d’homes i dones. És el mal (els pecats) més fort que el bé (les virtuts)? No, més fort no; més ràpid, més fàcil, més seductor. Açò últim tampoc ho diu la Bíblia, ho diu concretament Yoda, que per a alguns amics meus —tan ateus com cinèfils— és una espècie de sant pare del cel·luloide. Té raó el mestre jedi, en són molts els que seduïts pel costat fosc proven d’arribar ràpidament i fàcil al lloc que en secret anhelen.

Als pecats gregorians afig jo la desmemòria i la ingratitud clàssiques i el més modern postureo, la intenció indigna d’aparençar. Combinats els tres, donen lloc a la mesquinesa, que és, segons l’etimologia i el bon criteri, pobresa moral i de l’intel·lecte. El somriure conjuntural per on regalla la mala bava estructural, vistosos estampats per a tapar tristes grisors, parlar foradat, rictus incòmodes, posats de grans gestors de la cosa pública, ministrets d’un regne pudent d’harpies llepones i faunes estiracordetes.


5 Comments

  1. Encertadíssima entrada Jordi, com poques que n’he tingut l’oportunitat de llegir. El Mestre Yoda sembla que es va llegir de jovenet les “Meditacions” de Marc Aureli. Jo n’estic ara i te les recomane ferventment. Com llegim a l’obra “1984”: “…Els millors textos són aquells que et diuen allò que d’alguna manera ja saps”. Sembla que no hem avançat res en estes coses de “L’Art” al servei de l’enriquiment personal i de la Propaganda a la “Res Publica”…

  2. Proveu de llegir-lo en veu alta, declamant, especialment el segon paràgraf. És pura poesia. És justícia poètica.
    Gràcies,

  3. Meravellós, meravellós. Gràcies per tanta saviesa. Però… home, ser cap d’un servei tan gojós i plaent com és el nou destí tampoco és exactament una defenestració.

  4. “El mal imaginari és romàntic, variat; el mal real és
    ombrívol, monòton, desèrtic, avorrit. El bé imaginari és avorrit,
    el bé real sempre és nou, meravellós, embriagador”.

    Simone Weil (1909-1943).

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà