La nova política té la seua part d’humor. D’humor negre, és clar, de cinisme somrient amb ulleres de pasta. Sempre la mateixa pasta, no hi ha res de nou. Som les bases, la militància, les que decidim; sempre que decidim el que prèviament ha decidit algú mentre es raspalla les dents o va amb tren cap a Madrid. El comité central dels vells partits comunistes era més participatiu que açò nostre. Però, no ens enganyem, el comité feia olor de cripta i cendrers a vessar i esta femta d’ara és inodora i te la servixen telemàticament.
Alguns no hem perdut el sentit de l’olfacte i vam votar amb una pinça al nas. Ho vam fer així perquè tocava, perquè tampoc hem perdut el sentit comú. Vaig votar Compromís-Podem i vaig demanar a la meua gent que ho fera. I, malgrat tot, la nit de les eleccions creia que havia encertat: el paradigma polític espanyol canviava per fi. Un dia i un altre, potser encara, el candidat de Podemos a la presidència repetix que només pactarà amb qui garantisca la celebració d’un referèndum a Catalunya. El xic és de Madrid, no deu fer-ho per ser nacionalista català. Crec que el mou un sentit conseqüent de la democràcia, cosa que em tranquil·litza com a votant i el diferencia del candidat del PSOE. Pedro Sánchez és vella política.
Però la tranquil·litat, fins i tot l’alegria, no podia durar-me molt. La més pregona i atiplada veu de Compromís ha dit que el referèndum català és negociable. No hi ha línies roges, l’única línia que val és la de rajoles grogues que la durà davant el mag d’Oz o vés a saber on. Primer sóc valencià, després nacionalista. Vull dir amb açò que sé en quin lloc visc; de moment, tinc prou amb una gestió eficient i honesta, una política social en favor dels qui més la necessiten i, sí, un impuls de l’autogovern que comporte major autoestima al poble valencià.
No espere que ningú proclame la independència valenciana des del palau de la Generalitat. Però tampoc puc pair que, en nom d’una coalició majoritàriament nacionalista, es posen pals a les rodes del sobiranisme català. Diu la dita que cada terra fa sa guerra; d’acord, però jo no vull ser sipai. Esta setmana m’han cobrat els 36 euros de la primera quota anual del Bloc Nacionalista Valencià. Em plantege què faria si me’ls estalviara.
Totalment d’acord
Jordi, aquesta vegada m’has fet plorar. Sabia que la teua fidelitat Convergent estava assegurada, però aquesta defensa del pla sobiranista, no me l’esperava. Ja no sé si defenses els catalans o ataques els companys de coalició. A nosaltres encara ens resta molt camí per endavant, mireu a veure si és possible fixar a Mas, ara que ja no està de president.
Totalment d’acord,Davó.
No caldrà cap referèndum pactat amb l’estat, si és això el que t’entristeix. Catalunya juga una altra lliga, que no és la regional preferent de Compromís.
El dissabte per la vesprada vaig anar de “tardeo” i li vaig tirar els trastos a una xiqueta i em va dir vell…….a tu amb Compromís et passa el mateix…….eres un vell….jo pot ser no torne a tirar els trastos…tu potser hauries de deixar de pagar una cosa que no té res a vore amb tu……no sé si la causistica està ben feta però crec que se’ns ha passat l’arròs
Sort que tenim, que encara estàs i penses
Jo, de moment, tinc previst pagar fins el proper congrés. Si aleshores puc passar a ganivet a alguns dels traïdors, seguiré pagant. Si és a mi a qui tornen a passar a ganivet, ni un céntim més.