Per amor

El passat mes de novembre van tindre lloc els últims exàmens de nivell superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Ja no n’hi haurà més, des d’enguany ens adaptem als estàndards del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües i els nivells semblaran jugades de la guerra de barcos: A1, A2, B1, B2, C1, C2. L’antiga terminologia (oral, elemental, mitjà i superior) queda definitivament tocada i enfonsada; és el signe dels temps, camarades.

La temuda prova oral dels exàmens també ha canviat a millor. Els examinadors estem en procés d’actualització i el nou format juga en favor de l’examinand. Ara, en comptes de llegir un text i exposar la seua opinió, l’aspirant haurà de fer una intervenció breu sobre un tema i després interactuarà, amb un altre examinand, en una situació comunicativa concreta. Així, l’un farà d’informador turístic i l’altre de turista queferós, per exemple.

Crec que este model afavorix els examinands perquè el paper de l’examinador és més silent, més neutre. No haurem de fer preguntes, cosa que sempre acaba aportant certa subjectivitat a l’avaluació. La fi del model antic ens va fer treballar amb un poc de malenconia, la que irremeiablement tenim quan acaba alguna cosa que hem fet i estimat durant molts anys.

Així estàvem Vanesa i jo quan va arribar una examinand que difícilment oblidarem. Després de llegir el text i dir la seua, calia fer-li alguna pregunta i vaig recórrer a una de les clàssiques: “Per què et presentes al nivell superior?”. Esperàvem una de les també clàssiques respostes: els punts per a la borsa, les oposicions, els trasllats, el currículum, la culminació lògica d’un curs de valencià…

Però no, aquella jove va al·legar la més noble i bella de les causes. S’examinava de valencià “per amor”. Sí, per amor. El seu nóvio “parla català” (sic) i ella vol parlar-lo més i millor perquè l’estima. No vos sembla un leitmotiv indeturable? Quin epíleg tan redó ens va donar sense saber-ho. Espere que haja aconseguit l’apte. Almenys va superar la prova oral i vos assegure que l’emoció no ens allunyava gens de la justícia.

Ara que el valencià, en les seues diverses denominacions, torna a ser atacat per les diverses denominacions de la dreta espanyola, vos demane fermesa i trellat en la defensa, però sobretot vos demane i vos oferisc l’amor com a argument. Perquè si, abans o després de les mesures administratives, les discriminacions positives, les lleis i les campanyes, arriba l’amor, llavors haurem vençut. Vos vull moltíssim.

 

 

Tags:

  1. Tomàs’s avatar

    ja sabem de dos persones que l’usaran. Bona opció.

  2. Jordi Sempere’s avatar

    Mola!

  3. Daniel Climent Giner’s avatar

    Molt bona la proposta, sí senyor!
    Seduir, captivar, estimar i fer estimar, servir d’exemple… potser l’educació aniria millor si aquests valors impregnaren el quefer docent.

  4. Crispin Suárez Blázquez’s avatar

    T’estime, t’estimo, t’estim…..

    Una abraçada

  5. Isabel’s avatar

    Que bonito !!

  6. Josep M.’s avatar

    És que es pot abraçar una cultura i una llengua nova sense amor? En un curs a Frankfurt, la professora ens va demanar per què apreníem alemany. Tots van donar raons molt assenyades, fins que un xic equatorià que necessitava el C2 per a ser admès a la Universitat Politècnica de Munic va dir això precisament, “aus Liebe”. I, definitivament, tots hi vam convenir.

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *