Home » General » Gens de Kant i molt de Goebbels

Gens de Kant i molt de Goebbels

Cadascú tria les paraules que vol o que pot. “Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua”, va dir Joan Fuster. Si això val per a tots els dies, és més cert encara en campanya electoral, quan el significat primer, el figurat i les diverses connotacions donen o lleven vots. Que Ciudadanos haja fet una falla per a criticar, principalment, polítics de Compromís és molt valencià, que els ninots siguen cuques resulta simpàtic, que Toni Cantó diga que Oltra, Ribó, Puig, Grezzi i Marzà són “una plaga de insectos” no té gens de gràcia.

No hauríem comentat res si Cantó fora un milhòmens de rot i rebentat. Desgraciadament per al país i per al seu partit, Don Antonio Cantó García del Moral vol ser president de la Generalitat Valenciana. No ens mereixem un president que es permeta eixes llicències. M’acusareu de caure en la llei de Godwin, sí, però és que això de referir-se als adversaris com una plaga és molt nazi. Vegeu, si no, les escenes finals del documental Der Ewige Jude (1940) i digueu-me que no passa res, que els de les concentracions de Nuremberg també estaven en campanya. La de França, per a ser exactes.

La crispació, la falsedat i l’exabrupte no poden ser motor de la política ni argument electoral. Rivera va quedar molt malament quan, després d’elogiar a Kant, no sabia citar-ne ni una sola obra. Si fem memòria de les mentires que han escampat impunement, convindrem que l’alemany de referència en Ciudadanos no és Immanuel Kant sinó Joseph Goebbels, el sinistre ministre nazi de Propaganda.

A ell s’atribuïx aquella frase segons la qual “Una mentira repetida mil vegades es convertix en una veritat”. En això estan Cantó, Rivera, Arrimadas, Girauta, Martín i tota una Panzerdivision de liberals de pa sucat amb oli. Poden dir que Compromís ens vol vendre a Puigdemont, que el castellà està en perill al País Valencià, que ens preparen una Anschluss catalana, que als nostres fills se’ls adoctrina en l’odi a Espanya. Poden dir-ho i repetir-ho mil vegades; no els eixirà bé, no els està eixint bé.

Fem entre tots que, en el que queda de campanya electoral, les propostes reals i positives s’imposen a les fal·làcies i que el 28 d’abril esta terra nostra siga com el Front Oriental: el lloc on els roïns van començar a perdre definitivament la guerra.

 


1 comentari

  1. Eixos que has esmentat, Jordi, de liberals tenen ben poc.
    No és que no sàpiguen ni esmentar una obra de Kant, és que tampoc hauran llegit a Isaiah Berlin, Karl Poper ni cap teòric del liberalisme
    ¡Ja vullgèrem que foren liberals!
    El problema és que són jacobins, que és una cosa ben diferent, èmuls de Robespierre (El Terror, ¿recordem?), Marat (el responsable de la decapitació de Lavosier, el pare de la Química; “la república no necessita savis”, va dir, per justificar-ho), Fouché, i altres carnissers (Fouché, “el carnisser de Lió”) i tants d’altres.
    I no t’oblides d’un altre jacobí, com Josep Herr Borrell.
    Que ¡deixa-lo anar!
    Ni de “dretes” ni d'”esquerres”, simplement jacobins. Molt més perillosos.
    Per cert, això del “front oriental” no m’agrada ni com a metàfora: els comunistes eren encara pitjor que els nazis, ¡que ja és dir!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *