L’any 1978 el Consell Preautonòmic encarregava una enquesta sobre la denominació que havia de tindre la futura autonomia dels valencians. El resultat, sobre un total de 1.491 entrevistes, va ser: “Països Catalans” el 2%, “Llevant” 4%, “València” 9%, “Regne de València” 17%, “Regió Valenciana” 21% i “País Valencià” 41%. Com l’arròs La Fallera de hui en dia, la denominació País Valencià era aleshores la preferida pels valencians. Però al final ens van fer la paella uns senyors que només volien fer la mà i la cosa quedà dessaborida, amb l’arròs fred i esclatat, pocs trossos i cap fesol de la peladilla, altrament dits garrofons. El davantal i la fregidora per a repartir la menjua, se’ls quedaren els xicots del PSPV, la major part dels quals acabava de passar del somiatruitisme al pragmatisme sense solució de continuïtat i, el que és pitjor, sense una mala espurna de fidelitat al projecte de país que tenien abans de llevar-se les xiruques. El resultat ja el sabem: escola majoritàriament en castellà, Canal 9 aclaparadorament en castellà, llei electoral a la seua mida, llei de comarcalització pendent, provincialisme… En arribar els altres, tenien tot el treball fet. Només havien de demostrar que eixos claus ells els podien reblar. També ens han mostrat què volia dir allò governar de lladronici, rapinyar governant. Tant els fa que siga la brossa o la visita del sant pare, el seu refrany sistèmic me l’explicà una eixorivida senyora castellana: “Cada uno a lo suyo y a robar lo que se pueda”. Roben fins i tot al que no té per a menjar, literalment per a menjar. Centenars de milers d’euros destinats a projectes de cooperació a Nicaragua han anat a parar a pisos i places de garatge a la ciutat de València. I tot això no els passa factura, estan més forts que mai. El país amb intencions de ser-ho el 1978 és en 2010 comunitat, un anunci ens ho recorda. No cal l’article indeterminat una, ja està bastant indeterminat el tema, ni l’adjectiu valenciana, per a què? Ací estem amb la raó de sempre els mateixos de sempre, però amb més ràbia. Amb un poc de sort i molt de treball, potser arribarem a sumar el 6% que falta als percentatges de dalt. Ens ho mereixem els valencianistes, però sobretot s’ho mereixen els veïns, els regants, els propietaris i els altres de la Comunitat, perquè algú ha de dir d’una vegada què és el que som de veritat:
VISCA EL PAÍS VALENCIÀ!!!!
Doncs serem una nació, però açò sembla el “corralito” del PP. He vist comiats de fadrí amb més classe que la cúria política que mana. Tot els balcons plens d’estanqueres per una selecció que ha guanyat quan el FCB li ha vingut de gust, la Barbaritat Valenciana demanant protecció per a les festes de bous, segurament siga solidaritat de classe (animal). I no vull dir res del Serrallonga valencià, el Lute de l’Horta, el fantasma de l’opera d’espardenya i botija, el inefable, el mític i cítric Font del gat. No continuaré per no prendre mal, però això de “nació”, deixa que m’ho pense una mica.
El que som és una poca m… Tota la vida queixant-nos del mateix i ahi estem, a l’hora de la veritat res de res.
Tot aquest procés al qual fas referència té un nom i cognoms molt clars: PSOE. Ells van tenir l’oportunitat de portar aquestes terres per un camí diferent, però no van ser suficientment valents com en tantes altres coses. Després, des de l’arribada de Zaplana al poder, ja coneixem la història. El PP es va trobar amb moltes coses fetes: una llei d’ús i ensenyament de la llengua feta a la seua mida, una mapa escolar totalment favorable a l’escola concertada i privada, etc. A hores d’ara els socialistes encara desconeixen quin és el camí que han de seguir. Continuen perduts. I el PP, ja se sap…
Tinguem orgull, creiem-nos els projectes. Recepte autoestima en dosis massives.
És molt fàcil tirar les culpes als que manen, o als que han manat. Però, sens dubte, la Culpa és del projecte nacionalista, dels que el van acceptar (perque no es va fer ací; no s’ha fet mai un projecte nacionalista valencià, de nació valenciana, pensat i estructura ací), i és en les bases irreals del projecte ‘d’ells’ on s’ha d’anar a buscar el fracàs ‘nostre’. La culpa no és dels polítics -que es dediquen a fer- sinó dels “pensadors” que van acceptar una cosa que “no ha alçat mai un gat pel rabo”, Fuster dixit.
A 12 d’octubre Dia de la Raza. Nyas coca!
Segons tu Toni, la culpa de la merda d’aquest país, la tenim aquells que hem lluitat, millor o pitjor pel país. Mentres que tots els panxacontents, valencians d’espardenya i carreta estan lliure de pecat. Per favor…
Quan tenim la sol.lució tan a prop, hi ha gent com vosaltres que la no la veieu: Belén Esteban amb el Bloc a les Europees!
Vota B&B (Belen i Bloc, junts per València)
You don’t understand, Àngel Exterminator. Sorry.
Ës molt fort el que passa al nostre País,; com és possible que la gent no se n’adone? És que ens hem acostumat a veure la corrupció, una actitud tan deshonesta i gitana, com a “actitud normal”? Què foort, a vore si comencen a caure ja peixos grossos i en fiquen a més d’una a la presó. Mentrestant continuarem fent país, encara que siga a passes de formiga, perquè el Bloc anem així, creixent tímidament. En fi tinguem esperança i envalentonem-nos i isquem al carrer a fer campanya.
Molt bon article, sí senyor. Encara sort que davant el panorama tan negre contra el que treballem, ens queda la teràpia de grup XD