Home » Posts tagged 'llengua' (Page 4)
Tag Archives: llengua
Nacionalisme lingüístic
Despús-ahir ho vaig escoltar a la ràdio: al món hi ha 500 milions de persones que parlen espanyol. Quan jo era xicotet, un programa televisiu proclamava que n’eren 300 millones. Si entre la meua infantesa i despús-ahir deuen haver passat prop de trenta anys, convindrem que la longevitat i l’eficiència reproductiva dels castellanoparlants són paradigmàtiques. […]
Super Excetras Provocatoresque
La insídia té molta tirada, Aída Nízar i Rosa Díez són l’avantguarda d’una actitud que s’escampa. A la tribuna d’oradors i el prime time de la telebrossa mana la llei del més fort i, a falta d’arguments, sempre va bé un exabrupte. Ningú està lliure de caure en la vilesa, a tots els camps la […]
Topada en la trobada
El passat dissabte vaig anar a la trobada d’escoles en valencià de la Marina Baixa. A diferència de la resta de trobades en què he estat, no va tindre lloc en un parc municipal o al pati d’un col·legi; l’escenari d’esta trobada era el poble mateix: Relleu. Feia goig vore allà tantes persones o, millor […]
El camí
Comprovat, al número 4 del carrer Blanqueries no han instal·lat el Salt als ordinadors. Feu-ne la prova: obriu un document, escriviu “Otro camino es posible” i cliqueu en traduir al valencià. El resultat serà “Un altre camí és possible”. Qualsevol valencianoparlant, qualsevol alumne de nivell elemental, qualsevol altra màquina de traduir ho saben. Amb tot, […]
Parlar foradat
Bocut, llengut, garlaire, bocafluix, bocamoll, llenguallarg, anar-se’n de la boca, dir per dir, ser una boca de trons, no callar ni baix l’aigua, a molt parlar poc encertar, dir el nom del porc, boca en boca prompte es desboca, xarrar més que setze, parlar més que alenar, dir-ne de tots els colors, parlar foradat… Té […]
Senyeres dels nostres pares
Malgrat els seus hipocorístics, Felo, Cento, Ximo, Tonet, Nàssio i el Puça eren nord-americans, fills d’una emigració valenciana poc coneguda que ajudà a construir Nova York. No dubtaren a allistar-se a l’exèrcit, quan els Estats Units entraren en guerra amb el Japó d’Hirohito, i com que eren valents de mena els sis van formar un […]
McCarthy entre nosaltres
He fet classe molts anys per al Pla de Formació Lingüisticotècnica del Professorat no Universitari. A grans noms oficials, petites concrecions populars; el personal en diu “cursos de reciclatge”. L’objectiu de l’administració és disposar de docents capaços de fer classe de valencià i en valencià; el dels alumnes, ampliar formació, tindre reconegut el que ja […]
Alicante i a li balle
Ho deia l’avi patern si escoltàvem el topònim per la ràdio o el llegíem en un cartell: “Alicante i a li balle”. No era una gracieta només d’ell, el meu vinater habitual la va fer mentre em despatxava i, ràpid com un llamp, vaig recordar la presència benefactora de l’avi. Ja a casa, brindava llargament […]
Aquela que pus duraria, aquel nom auríem nós
El pare no es volia gitar amb la mare, l’hagueren d’enganyar. Li van dir que al llit l’esperava una altra, però amb tanta vergonya que tot s’havia de fer a fosques i mut. Així fou. L’endemà un grup de notables comprovà que, efectivament, eren els legítims esposos els que s’havien solaçat a l’alcova. La trobada […]
Treball, salut i fe
Pare en una gasolinera a l’eixida d’Alacant. A penes m’he posat els guants de plàstic quan ix un dels xicots: “¿Hola, qué quiere?”. “Dièsel, ple”, responc jo. Cara tensa i “¿Qué es ple?”, “Ple és ple” (resposta tautològica), “¿Lleno? ¿Tú hablas valenciano? Yo lo entiendo un poco porque es muy parecido al francés”. Pels trets, […]
Comentaris recents