Home » General » Senyeres dels nostres pares

Senyeres dels nostres pares

Malgrat els seus hipocorístics, Felo, Cento, Ximo, Tonet, Nàssio i el Puça eren nord-americans, fills d’una emigració valenciana poc coneguda que ajudà a construir Nova York. No dubtaren a allistar-se a l’exèrcit, quan els Estats Units entraren en guerra amb el Japó d’Hirohito, i com que eren valents de mena els sis van formar un comando d’elit, dels que duien a terme missions impossibles. Estimaven el seu país, els emocionava fins al plor cantar The Star-Spangled Banner, però quan la tercera estrofa preguntava pels vanitosos que s’havien juramentat per furtar-los casa i país (“A home and a country should leave us no more!”), no podien evitar pensar en la pàtria, la terra dels pares, aleshores sotmesa a l’enemic totalitari que combatien. Per això van voler retre un homenatge victoriós al país derrotat on arrelaven. A Iwo Jima, just abans de fer la foto que veieu, van canviar les barres i estreles dels Estats Units, per les quatre barres coronades de València. Joe Rosenthal, el fotògraf, no s’adonà del canvi, acabava d’estacar-se mitja botella d’absenta pegolina que li havien passat els reclutes Vincent i Ralph. Prou va fer d’enquadrar bé l’escena i encara es va endur el Pulitzer. Quan la instantània arribà al despatx oval, el president Roosevelt, que coneixia l’origen i l’heroisme d’aquells soldats, exclamà “The mother that has given birth to them, that already goes beyond a stain of oil!” (“La mare que els ha parit, açò ja passa de taca d’oli”). Després va demanar ajuda a Stalin, expert a fer desaparéixer gent del món i de les fotos, i la imatge quedà com la coneixíem fins ara.

Encara no s’ha trobat cap document que prove açò que acabe de contar, potser algun dia desclassificaran un arxiu secret que em done la raó i faça real esta ucronia. De moment, i gràcies a WikiLeaks, sí que tenim proves d’una maldat real i recent: en una entrevista amb l’ambaixador dels Estats Units a Espanya, Ángeles González-Sinde va dir al diplomàtic que el doblatge de pel·lícules al català era una cosa antinatural. Per a la guionista de somriure dolç, morro prim i orelles èlfiques, que Indiana Jones o Darth Vader parlen castellà és una cosa naturalíssima, com l’aigua fresca que brolla d’una roca, però que els mateixos personatges parlen català és contrari a les lleis de la natura. Ací el teniu, un prejudici més gran que el Temple Maleït i l’Estrela de la Mort junts. Esta ministra de Cultura actua contra la nostra cultura. I això que forma part d’un gabinet pretesament progressista, del PSOE que, segons Zapatero, és “el partido que más se parece a España”. I deu ser veritat, el PSOE s’assembla molt a l’Espanya eterna que va del comte duc d’Olivares a José Bono, passant per Felip V, Primo de Rivera, Negrín… I així ens va, productors d’una pel·lícula en què a penes fem de figurants, una llarga espanyolada sense la gràcia planera de Paco Martínez Soria. I, ves per on, l’antinaturalitat catalana ens donarà uns dies de normalitat als espectadors valencians. Gràcies al doblatge que es fa allà dalt, a les universitats valencianes, a l’IEC i a la Federació Escola Valenciana podrem vore a Alcoi, València, Elx i altres ciutats mitjanes i petites cine en la nostra llengua. A Alacant, les projeccions comencen este dijous amb l’última de Harry Potter. Si voleu saber-ne més, cliqueu en la ministra:


6 Comments

  1. Molt bon article. Enhorabona!
    Entre parèntesis, com es pot augmentar la capacitat del blog? El meu ja sobreïx.

  2. Creure que aquest govern del PSOE és progressista és com creure que el Reis Mags existeixen i no són els pares. Als habitants d’aquest estat ens ha passat com als xiquets quan descobreixen que aquells somnis i il·lusions de la seua infantesa eren solament això, somnis i il·lusions. La gent ja ha despertat del seu somni del benestar social, tolerància, federalisme, respecte a la diversitat, etc.

  3. Que be que parles Jordi, els progressistes espanyols fan més mal que una pedregada, no són ni carn, ni peix, ni tot el contrari. Pel que contes de la segona guerra mundial, tens tota la raó, i la prova és que tenim el poble originari del cos de lluita més emblemàtic ianqui: Marines i per si encara és poc, una altre que fundarem els pares dominics a Kentucky: Fort Knox.

  4. Tot això està molt bé però no és el cas. L’enemic del país és un altre que governa més a prop i vol l’aniquilació total dels pocs que encara tenim identitat!.
    No maregeu! Els nordamericans són un quan ho necessiten.Front l’amenaça. s’uneixen!. Toca unitat i acció i que no se n’aprofiten dels matisos. No feu política de partit toca fer país.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà