Home » Posts tagged 'política' (Page 10)

Tag Archives: política

Ja tocava!

Dijous 19 de maig, a penes em mira, mentre revisa papers una companya em llança l’auguri lacerant: “No entrareu a les Corts, tu ho saps.” 1991, 1995, 1999, 2003… un calfred em recorre, però no puc defallir, la mire fit a fit, somric i responc: “Sí que entrarem, ja ho voràs.” Me’n vaig del despatx […]

Continue Reading →

El camí

Comprovat, al número 4 del carrer Blanqueries no han instal·lat el Salt als ordinadors. Feu-ne la prova: obriu un document, escriviu “Otro camino es posible” i cliqueu en traduir al valencià. El resultat serà “Un altre camí és possible”. Qualsevol valencianoparlant, qualsevol alumne de nivell elemental, qualsevol altra màquina de traduir ho saben. Amb tot, […]

Continue Reading →

Parlar foradat

Bocut, llengut, garlaire, bocafluix, bocamoll, llenguallarg, anar-se’n de la boca, dir per dir, ser una boca de trons, no callar ni baix l’aigua, a molt parlar poc encertar, dir el nom del porc, boca en boca prompte es desboca, xarrar més que setze, parlar més que alenar, dir-ne de tots els colors, parlar foradat… Té […]

Continue Reading →

No a la guerra! Sí a Gadafi?

La Història Contemporània de COU era optativa, a classe n’érem pocs. Séiem en un cercle tan voluntariós com permetia la rectitud dels pupitres. El professor, un dels millors que he tingut mai, tractava tots els temes exhaustivament —poca broma, havíem de fer la selectivitat—, però reservava temps perquè en parlàrem lliurement. Revolució industrial, obrerisme, anarquisme, […]

Continue Reading →

With thunderous applause

No eixim del cine ni de la realitat crua i nua. Tercer episodi de la saga Star Wars, el senador Palpatine és investit d’un poder desmesurat per l’assemblea galàctica, després sabrem que qui havia de salvar la república és el seu pitjor enemic: el sinistre i arrugat emperador. Llavors, just quan l’ovació interplanetària aclama el […]

Continue Reading →

Senyeres dels nostres pares

Malgrat els seus hipocorístics, Felo, Cento, Ximo, Tonet, Nàssio i el Puça eren nord-americans, fills d’una emigració valenciana poc coneguda que ajudà a construir Nova York. No dubtaren a allistar-se a l’exèrcit, quan els Estats Units entraren en guerra amb el Japó d’Hirohito, i com que eren valents de mena els sis van formar un […]

Continue Reading →

McCarthy entre nosaltres

He fet classe molts anys per al Pla de Formació Lingüisticotècnica del Professorat no Universitari. A grans noms oficials, petites concrecions populars; el personal en diu “cursos de reciclatge”. L’objectiu de l’administració és disposar de docents capaços de fer classe de valencià i en valencià; el dels alumnes, ampliar formació, tindre reconegut el que ja […]

Continue Reading →

Alicante i a li balle

Ho deia l’avi patern si escoltàvem el topònim per la ràdio o el llegíem en un cartell: “Alicante i a li balle”. No era una gracieta només d’ell, el meu vinater habitual la va fer mentre em despatxava i, ràpid com un llamp, vaig recordar la presència benefactora de l’avi. Ja a casa, brindava llargament […]

Continue Reading →

Esteve Ferrer, cabo esquerrer

Òbric un diari del dissabte i em trobe la llista que el PSPV-PSOE presentarà a Alcoi. Em trobe també la sorpresa de trobar Carles Cortés com a fitxatge estrela dels socialistes alcoians. Sorprén perquè sempre he considerat que Carles és més pròxim al partit d’Enric Balaguer que no al d’Enrique Múgica. De fet, fa uns […]

Continue Reading →

Ultima ratio regem

L’any 1979 Dolf Sternberger ideà el patriotisme constitucional. El concepte seria després arredonit pel filòsof Jürgen Habermas. Tant l’un com l’altre tractaven de donar al poble alemany una via per a sentir-se orgullós de ser-ho, sense que eixe orgull degenerara en les preteses superioritats que unes dècades abans havien ensangonat Europa. Alemanya havia de bandejar […]

Continue Reading →