Finalment, amb la mort de Joan Ruis de Corella y Moncada el 1519, el seu germà En Rodrigo Ruiz de Corella i Moncada va ser declarat IV Comte de Cocentaina. Encara que no va tindre un govern fàcil amb l’esclafit de les germanies o la pesta de 1519 en València que es va propagar per tot el país.
Es va casar amb Na Àngela de Borja Llanzol de Romaní.
Va rebre el favor del papa Lleó X, per els seus servicis a l’església abans de tindre el títol, amb la gracia del dret de patronat sobre l’església parroquial de Santa Maria d’aquesta vila, fent-la de caràcter perpetu als seus descendents que per tant tindrien el dret de presentar sacerdots adequats per a rectors de la dita parròquia, obligant el comte a pagar una pensió anual per al culte i clero de la dita parròquia. Bula que es va expedir el 20 d’agost de 1520.
Rodrigo va morir el 10 de juny de 1522.
En Guillem Ruiz de Corella i Borja Llanzol de Romaní, V comte de Cocentaina, fill del anterior, a qui el papa Clement VII li va donar altra bula fent extensiu el dret de patronat a les altres esglésies de la vila i comtat. Bula del 25 de juny de 1530.
Durant el seu govern es van fer grans i extraordinàries reformes en lo tocant a la qüestió morisca, com el mandat de Carles V de que tots els moros devien de ser batejats o eixir d’Espanya, mandat expedit a Segòvia el 13 de setembre de 1524.
Es un exemple de cavaller catòlic i piadós del segle XVI, va presenciar el milacre del suor i les llàgrimes de la Verge del seu alcàsser en la capella de San Antoni, corroborant baix jurament el dit miracle; es va unir amb la filla del virrei de València, En Diego de Hurtado de Mendoza, per tant va estar al seu costat durant les germanies com ho havia estat el seu pare Rodrigo; va rebre del papa Clemente VII el patronat de les esglésies novament construïdes en el seu comtat i mes tard acompanyaria al emperador Carles V en les seues jornades per les nacions d’Europa. Li va demanar al emperador que llegitimara al seu fill bastard En Joan Ruiz de Corella i l’habilitara per a tots els actes legals, concedint-li drets de fill legítim per a que poguera rebre tota classe d’honors i dignitats i per a que el poguera succeir. Aquest comte va desaparèixer cap al 1541, encara es un secret misteriós aquesta desaparició. Quan va desaparèixer els governadors del comtat van ser el noble En Melchor de Perellón i En Francisco de Corella, el seu llugartenient, i per tutor de En Ximèn Ruiz de Corella i Mendoza, fill de Guillermo, En Alonso de Barrantes, ja que aquest encara era menor d’edat.
En Ximèn Pérez de Corella i de Mendoza II, VI comte de Cocentaina. Es va casar en Na Beatriu de Mendoza, a la mort de la seua esposa en 1565, el comte es va traslladar a Castella, on va estar pres molt de temps per ordre del rei, morint en Sevilla en 1601, va tindre tres fills amb ella però van morir i el va succeir el seu net Gastón.
One Response to El comtat al s.XVI