El conflicte de les Germanies a Cocentaina.

L’alçament dels camperols contra el domini dels senyors feudals, que es va prodruir al Regne de València a principis del s.XVI, també es va fer sentir a Cocentaina.

La presencia a Cocentaina del seu comte, en aquest moment, En Rodrigo, la va fer baluard de la contrarrevolució. El comte va posar en quarantena la vila amb l’objectiu d’evitar el contagi revolucionari, va prohibir l’entrada de gent extrangera que poguera encoratjar-la i va reprimir el moviment de la Muntanya capturant al seu líder a Penàguila, Miguel Domènech. En aquestes circumstàncies Cocentaina es va convertir en el punt de mira dels amotinats i en el 1521 el seu raval va ser saquejat per un grup d’agermanats. La moreria va ser assaltada per els propis habitants cristians de Cocentaina, a pesar de ser una població antiagermanada per causa del seu senyor, el comte Rodrigo de Corella, els musulmans van tindre que fugir a les muntanyes properes de la Serrella i Bèrnia, alguns dels quals es van tindre que dedicar al bandolerisme per a subsistir, fins la seua expulsió del regne de València a l’any 1609.

L’ajuda militar i financera del comte va ser decisiva, va ser avalista d’un crèdit de 12.000 ducats concedits a la corona per a preparar la campanya contra els agermanats.

Des d’Oriola, el líder agermanat Palomares va intentar entrar a Cocentaina al capdavant d’un col·lectiu de mil homes amb la fi d’unir la vila al moviment revolucionari, però el projecte es va paralitzar per l’ intervenció del senyor d’Albatera, Ramón de Rocafull, que va acudir en la seua ajuda.

Escena militar de la Biblia de Cocentaina.

Encara que a Cocentaina també hi van haver partidaris de la germania, prompte va acabar el comte amb ells i va ser lloc de confiança per al virrei de València, En Diego Hurtado de Mendoza i la seua família que es van refugiar durant un temps a Cocentaina al 1520, més tard acceptaria l’invitació del justícia i jurats de Xàtiva, però prompte es va penedir perquè després de lliurar-se d’una mort segura per la sublevació dels setabenses (habitants de Xàtiva) va tindre que abandonar precipitadament aquesta ciutat i es va refugiar a Dènia.