El comtat de Cocentaina al segle XV

Violant de Bar, per tant, va ser la seua senyora, però la vila de Cocentaina va tornar a ser patrimoni reial a la seua mort en 1431. En 1438 va ser venuda a Joan de Pròxita per 70.000 florins, qui va ser el seu senyor fins 1446, quan el rei va comprar per la mateixa quantitat la baronia però la va tractar de vendre de nou a la ciutat de València, per la seua necessitat de recursos per a continuar la guerra i conquesta del regne de Nàpols, el que va fer per 20.000 florins, però poc temps va durar en mans de València perquè prompte tornaria a mans del rei, per a vendre-la definitivament en 1448 per un preu de 80.000 florins a un dels seus cortesans mes il·lustres, Ximen Pérez de Corella, governador del regne de València i al mateix temps va elevar la baronia a condició de Comtat, i fins el primer terç del segle XIX va pertànyer a la família dels Corella, que a finals del XV van construir el magnífic Palau Comtal que encara pot veure’s a Cocentaina.

2013-12-16 10.19.53

Escut de la família dels Corella

Per tant, Ximèn Pérez de Corella, va ser el I comte de Cocentaina, però va ser nombrat per a múltiples missions diplomàtiques que el van dur a estar apartat de la vila, la seua mort li va arribar a Nàpols el 17 d’octubre de 1457.

El va succeir el seu fill Joan Ruiz de Corella i Llanzol de Romaní, II comte de Cocentaina, que va seguir acumulant propietats i dignitats en València i en Sicília. Es va casar successivament amb Beatriu de Centellas, filla dels comtes d’Oliva i amb Francesca de Moncada, filla dels virreis de la Cerdanya, a més, també va ser virrei a València. Va morir l’any 1478.

El va succeir En Joan Ruiz de Corella i Moncada, III comte de Cocentaina, fill del seu segon matrimoni amb Francesca de Moncada, aquest es va casar amb la filla de l’adelantat major en el regne de Murcia, Na Joana Fajardo, sense obtindre d’ella successió, per això va intentar que el seu patrimoni es declarès de lliure disposició amb l’objectiu de poder-lo deixar en testament a qui ell volguès, en perjudici del seu germà Rodrigo, que d’acord amb els furs de València devia de succeir-lo. Aquest imaginant-se lo pitjor va portar l’assumpte davant l’Audiència Reial de València que va fallar al seu favor, però el comte va apel·lar davant el rei que va ratificar la sentència anterior al considerar que el patrimoni de En Joan havia sigut concedit pel monarca a la família dels Corella i si hi havia descendència directa o col·lateral, devia de respectar-se.

El III comte de Cocentaina ha imitació del seu avi i el seu pare, havia prestat grans i valuosos servicis al rei En Joan, i després al seu fill, el Rei Catòlic, així que el rei En Ferran el Catòlic el va distinguir amb la confirmació o prorroga del privilegi d’imposar sises en la vila de Cocentaina durant 15 anys consecutius, donant-li així plena facultat i llicencia per a establir i ordenar sises o imposicions en la forma que millor li pareixera, sobre el pa, el vi, l’oli, la carn, el peix… afegint la facultat de poder canviar estes imposicions com millor li pareixera, i per a que la gracia fora mes completa, li va perdonar la quinta part dels diners recaptats per mitjà d’aquestes imposicions, que per costum es reservava la Cúria Reial. Aquest reial privilegi es va firmar a Alcalá d’Henares, el 25 de desembre de 1497. Altres gracies concedides a aquest comte van ser, per exemple la confirmació de franquícies a aquesta vila, que consistia en l’extensió de tot impost de peatge, pontatge… en tots els pobles del regne de València.

Un altre privilegi a destacar va ser el del 22 d’abril de 1489, pel qual el comte podia gaudir lliurement dels seus estats a Cocentaina, sense gravamen de cap tipus.

 

This entry was posted in Política and tagged , , , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà