El taller dels Requena: Gaspar Requena “El jove”

Gaspar Requena “El jove” (Cocentaina, ca. 1530- ca. 1603). Pintor i taxador. A començaments del 1568 apareix en la documentació taxant unes obres per a el seu amic Lluïs Mata, i desde 1569 treballant per al seu pare (els treballs del qual “son, majoritàriament, aliens al Col·legi de Corpus Christi, i es centren quasi tots en la vila d’esbarjo que el prelat tenia al camí de l’Alboralla. Generalment són treballs menors i, més tard, el 1575, col·labora al daurat del teginat de la Sala Gran de l’entresòl del Palau de la Generalitat. Un any després contractava l’execució d’un retaule per a la família Sapena al convent de Sant Diumenge de la ciutat del Túria, l’any 1580 va actuar-hi com a taxador d’un retrat de Jaume I realitzat llavors per Sarinyena per la citada institució local, així com el daurat del teginat de la Xicoteta Sala del mateix Palau (1583). Mentres que, els últims servicis els presta a Bartolomé Matarana, l’any 1602, en llavors de daurat del retaule major al temple de Corpus Christi.

gdssdfg

La manca d’obra segura degut a la seua mà ha vingut a situar-lo fins a com un pintor certament obscur i de caràcter secundari que, dedicat a tasques més mecàniques que creatives,  va anar-hi per terres valencianes (probablement al costat del seu fill Miquel, amb qui es documenta) durant la segona meitat de la centúria. González Baldoví ha relacionat l’estil de Gaspar amb una miniatura conservada en el Llibre de la Lluminària del Santíssim Sacrament que comença l’any 1561 i acaba el 1644, concretament per “dos àngels ab un veser e un sant crucifici” per la qual rebé 6 sous l’any 1561 ha possibilitat,
probablement amb escàs marge d’error, que atenent a la similitud manifesta d’estil
entre aquesta obra i les creacions adscrites al “Deixeble joanesc de Montesa”, actualment
puguem argumentar que aquesta producció calgui associar-la al nostre artífex i el seu complex taller (l’evident relació d’aquesta miniatura amb el modus operandi de l’incert
“deixeble joanesc de Montesa”, apel·latiu de Benet Domènech. ha fet que el bategés com l’artífex de diverses obres que es trobaven interconnectades
amb el retaule de “Sant Sebastià, Sant Fabià i Sant Roc” (1559) de la parròquia de La nostra Senyora de l’Assumpta de Montesa, no convida, malgrat tot, a una adscripció tan senzilla).

gfdg

Així doncs, tant el retaule de “Sant Sebastià, Sant *Fabià i Sant Roc” (1559) de Montesa, que va inspirar-hi a Benet per a batejar-hi al seu autor com a deixeble de Joanes, com
l’homònim de Vallada (ca. 1574); les taules dedicades als “Passatges de la vida de
Sant Diumenge”, originàries del convent domènec de Sant Onofre de la capital de la Costanera; les taules provinents de l’eremitori de Sant Josep i Santa Bàrbara; el retaule de “Sant Jaume Apòstol” de la parroquial de Bocairent, les portes bifaces d’altar amb un “Ecce Homo” i el “Crist a la columna” d’una banda i els profetes “Ezequiel”, “David”, “Isaïes” i “Jeremies”per un altre; el “Sant Vicent Ferrer” de l’ermita homònima de Teulada, un “Sant Quim” del Calvari alt de Xàtiva i, probablement, el retaule d’ànimes del temple d’Agullent caldrà relacionar-les amb ell, sense descartar-hi en absolut l’activa participació de
Vicent Requena “El vell” i el seu fill homònim.

dsgsdgd

This entry was posted in Cultura and tagged , , , , , , , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà