Per acabar amb la categoria de política farem una petita ullada al segle XIX, i als últims comtes que va tindre la vila de Cocentaina.
Si cal nomenar a un protagonista indiscutible d’aquest segle, aquest seria Napoleó sense dubte.
L’antic regne de València va ser de les últimes regions espanyoles en patir les seues incursions. En 1811, l’exèrcit napoleònic liderat pel mariscal Suchet va aconseguir invadir el nostre país, entrant per Aragó i Catalunya. Van assetjar el castell de Sagunt el 28 d’octubre, el 26 de desembre li va tocar el torn a València que es va rendir el 8 de gener de 1812. Després també va caure en mans de l’invasor Xàtiva i el 20 del mateix mes la vila de Cocentaina, però no sense una gran resistència per part dels seus veïns.
Encara que, un any després, havent sigut despatxats els francesos d’aquest poble, van tornar a entrar a sang i foc, practicant un dels saquejos més horrorosos e inhumans que registraren els anals d’aquella Guerra d’Independència.
Cal nomenar als últims comtes de Cocentaina, encara que van tindre poca intervenció en la vila.
En Lluis Tomas de Villanueva, XVII comte de Cocentaina, el va succeir el seu fill En Lluis de María de Constantinopla Fernandez de Cordoba i Perez de Barradas (1851-79), XVIII comte de Cocentaina i d’ell va naixer Lluis Jesus Maria Fernandez de Córdoba Figueroa de la Cerda i Salabert, XVII duc de Medinaceli, XIX comte de Cocentaina (1880-1956). Va ser onze vegades duc, desset vegades marqués, quinze vegades comte i quatre vegades vescomte, a més quinze d’aquestos títols tenien Grandesa d’Espanya, i un li donava el títol d’Adelantat Major d’Andalusia.
L’última comtessa ha sigut, Victoria Eugenia Fernández de Córdoba i Fernández de Henestrosa,XVIII Duquesa de Medinaceli i XX comtessa de Cocentaina (1956-2013), que va morir fa poc, el 18 d’agost de 2013.
