Societat de Cocentaina. (I)

Segons el que s’ha investigat per a la població de Cocentaina i en relació a la seua població i societat (tractarem la cristiana), es pot fer referència a les següents dades. Començant per l’Edat Mitjana, ja que es necessari comprendre part del seu període final per connectar amb la denominada Edat Moderna, ens encontraríem òbviament, amb una societat on la mentalitat esta obcecada per les creencies del mon cristià i molt influïda per les seues activitats productives i el mon econòmic, el qual era el motor de desenvolupament i avanç de les famílies. A la bibliografia encontrem una informació diferenciada entre el sexe masculí i el sexe femení.

De l’home, s’ha de fer constància del paper que jugava a l’hora de vigilar i pasturar els ramats així com la participació en les feines de tipus domèstic. Hi ha que destacar la importància del seu treball en els camps de cultius agrícoles de secà i de regadiu. Depenent de l’edat, el treball podia ser més o menys intens, major per als homes joves-adults o d’edat adulta, però també tenint en compte la importància en la seua participació dels infants, que ajudarien als pares en els moments de la sembrada i collita del cereal per exemple, quan més ma d’obra es requeriria.

De la dona, hauríem de nomenar que la mentalitat de la època reduïx en part la seua existència i la seua implicació social. Segons la mentalitat de la època, que surt principalment de la figura de l’home i de la gestació de la estructuració social, la dona te una capacitat jurídica limitada i no serviria per als treballs físics tant com l’home. Per desgràcia, a la seua infantesa, la dona és considerada com una ”càrrega inútil” que no serviria per als treballs agrícoles, encara així quan son adultes si que podrien prendre partida a les feines agrícoles.

Es tracta d’una figura protegida per lleis i també per la custòdia del pare, el qual l’hauria de, bàsicament, controlar, fins que tingues lloc el matrimoni amb una família interessada per decisió del pare i la mare. A més, a diferència de l’home, no té la capacitat de participar en càrrecs públics, ni en qüestions judicials, ni en res relacionat amb funcions socio-polítiques. Caldria parlar de la visió que podrien tindre uns germans de les seues germanes, en tant que les segones son vistes com unes persones de les que s’haurien de lliurar o treure de damunt quan abans millor. Degut a la vigilància paterna i materna de la dona fins que es converteix en una persona adulta, hi existixen dos vies: una era la del matrimoni, i l’altra la de seguir la via religiosa. En ambdues corrents, influïen decisivament e interessadament les propostes i decisions dels pares. En relació al matrimoni el que es tractava amb mes deteniment era el tema de la dot econòmica que podia aportar la dona i que implicava el seu casament, en un altra família del mateix o d’un més elevat nivell social i econòmic.

El nivell cultural, per a la població en general, era molt pobre, recordem que els llibres es concentraven als àmbits eclesiàstics i polítics-administratius. No hi havia interès tampoc per part dels pares en que els seus fills aprengueren a llegir o a escriure, sentien un bon recolzament en assistir a l’església i en tindre coneixements sobre elements religiosos, encara que foren prou bàsics.

This entry was posted in Societat. Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà