Categories
Reflexiones personales

Quina llengua parla el teu ordinador?

Quina llengua parla el teu ordinador?
Robert Escolano
Tècnic lingüístic del Servei de Promoció del Valencià

Capicua
Número 16, abril/maig 2010

Ja no tens excuses. Si consideres l’ordinador com un element estrany en la teua vida deu ser perquè no hi has intimat tant com caldria. Creus que has assajat prou les estratègies per a aconseguir que et diga que sí a tot el que li proposes? Hi has compartit la lectura del teu diari preferit? És obvi que deu ser per alguna d’aquestes raons… Això sí, ja no pots considerar-lo un element estrany perquè no parla la teua llengua.

Des de l’any 1997, Softcatalà ofereix una gran quantitat de programes localitzats (traduïts) al català. Ara Softcatalà ha presentat una iniciativa per a promoure l’ús de programari en modalitat valenciana: el projecte Softvalencià. Per tant, ja pots disposar de la versió en català general o de la versió en “català (valencià)” de determinat programari, com es pot fer, per exemple, en programes de Mozilla en les versions en anglés (americà, britànic, canadenc i sud-africà) o espanyol (castellà, argentí, xilé i mexicà).

Softvalencià pretén augmentar l’ús de programari en la nostra llengua al País Valencià, actualment minoritari, amb les repercussions positives que això pot tindre per a la projecció social del valencià. Les localitzacions valencianes compleixen la norma ISO 639 (de codi d’idioma) i són responsabilitat de la mateixa associació que s’encarrega de les versions catalanes, i això és una mostra de garantia del producte, de respecte dels estàndards internacionals i de reconeixement de la unitat de la llengua catalana.

En el web de Softvalencià trobaràs distribucions de sistemes operatius complets (com ara l’Ubuntu 9.10 de GNU/Linux) o algunes aplicacions per a Windows i Mac OSX en la versió valenciana. Aquesta iniciativa se suma a la possibilitat d’usar el corrector ortogràfic de valencià per a qualsevol dels productes de Mozilla (com ara el navegador Firefox o el gestor de correu Thunderbird) o el corrector ortogràfic de valencià per a l’OpenOffice.org, que permet verificar l’ortografia també de les formes valencianes.

A més, hi ha disponible un corrector ortogràfic de valencià en línia i un traductor en línia de castellà ↔ valencià (i de francés, anglés i portugués, encara en proves). Aquest traductor utilitza la tecnologia d’Apertium, el traductor lliure desenvolupat pel Dept. de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la UA. Les proves realitzades en Softvalencià serviran perquè en breu Softcatalà integre el traductor Apertium i abandone el traductor interNOSTRUM (que fa temps que deixà d’actualitzar-se). Per què? Perquè Apertium presenta millores significatives: treballa amb dades lingüístiques basades en formats estandarditzats i és codi obert, de manera que permet la incorporació de millores col·lectives.

Softvalencià difon també la campanya «Navega en valencià». Hem de ser conscients de com és d’important configurar la llengua de navegació (que no té per què coincidir amb la de la interfície) del nostre navegador d’Internet. Per exemple, en el cas dels llocs webs multilingües, depenent de la llengua de configuració del nostre navegador, hi entrem de manera predeterminada en una llengua o en una altra. A més, molts webs, a partir de les estadístiques de visites, ofereixen el seu contingut en les llengües dels usuaris que les visiten.

Per això, el canvi en el lloc web de la Universitat d’Alacant (ara mostra la pàgina principal en la llengua en què està configurat el navegador) ha propiciat que el Servei de Promoció del Valencià llance una campanya semblant d’informació a tota la comunitat universitària.

Els serveis lingüístics de les universitats públiques valencianes, coordinats pel Servei de Promoció del Valencià de la UA, es fan ressò de les iniciatives de Softcatalà i Softvalencià amb la incorporació dels fitxers d’instal·lació del programari més habitual dins del DVD Universitat en valencià: recursos per a l’alumnat de 2n de batxillerat, un material que es fa arribar a tots els instituts del País Valencià i del qual es distribueixen 30.000 unitats.

Per a acabar, l’Escola Politècnica Superior, en col·laboració amb el Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa, et convida a la I Jornada de Difusió de Programari Informàtic en Valencià, que tindrà lloc a la sala d’actes de l’Escola Politècnica Superior el divendres 21 de maig de 2010. A més de les xarrades sobre informàtica en valencià, hi haurà un taller d’instal·lació de programari, al qual podran accedir les persones inscrites i portar-hi el seu propi ordinador portàtil. També hi haurà un concurs, en què se sortejarà material informàtic entre els participants que emplenen un breu formulari sobre el contingut de la jornada. Hi estàs convidat.

Categories
Reflexiones personales

Identitat digital

Identitat digital
Faraón Llorens
Vicerector de Tecnologia i Innovació Educativa
capicua
Número 16, abril/maig 2010

De xicotet el meu pare em va inculcar que havia de forjar-me una reputació. I una vegada aconseguida, cuidar-la. Tot el que fem afecta la nostra forma de ser i condiciona com ens veuen i perceben els altres. Tot va formant la nostra identitat. Tant els trets innats com els que anem adquirint amb el temps determinen la nostra identitat. Podríem dir que la identitat és aquell conjunt de trets propis d’un individu o d’una col·lectivitat que el caracteritza enfront dels altres. Actualment, ens movem tant en el món físic com en el virtual i, per tant, el concepte d’identitat s’estén i s’amplia als dos àmbits i apareix el concepte d’identitat digital. És a dir, per identitat digital hem d’entendre els trets que ens caracteritzen en un mitjà de transmissió digital.
Des del punt de vista tècnic, en parlar d’identitat digital ens centrem en els processos que ens serveixen per a verificar les dades que identifiquen a un individu, açò és, l’autenticació i les eines i tecnologies associades (contrasenyes, certificats digitals, targetes intel·ligents, paràmetres biomètrics, etc.). En Internet, com a mitjà obert al qual accedeixen milions de persones, el concepte d’identificació digital adquireix més complexitat. Al principi, en Internet, com a xarxa d’ordinadors que és, la identificació corresponia a les màquines interconnectades. I amb el nom d’usuari i la contrasenya bastava per a identificar-nos les persones, ja que pràcticament l’ús que en fèiem es limitava al compte de correu electrònic. Però la quantitat de serveis que ara s’ofereixen a través de la xarxa obliguen a mantenir múltiples usuaris/contrasenyes, amb la dificultat de gestió que això comporta i el consegüent risc per a la seguretat. Però la tecnologia, al mateix temps que ens planteja el problema, ens proporciona les solucions (DNI electrònic i autoritats de certificació).
Com a tecnòleg tinc clar que el repte de la tecnologia és permetre’ns fer coses cada vegada més complexes d’una manera senzilla. I, encara que queda molt per millorar, els enginyers farem el nostre treball. El veritable repte no és tecnològic, és social i té a veure amb la naturalesa humana. Els veritables problemes no estan relacionats amb la tecnologia, sinó amb l’ús que se’n fa (seguretat davant atacs premeditats, redefinició de la propietat intel·lectual, control de la qualitat de la informació, etc.).
Però més enllà del concepte tècnic d’identitat digital, del que m’interessa parlar és del concepte social d’identitat, ja que no únicament hem d’identificar-nos quan fem transaccions. Els éssers humans, en les nostres relacions habituals, necessitem identificar-nos. La web 2.0 i les tecnologies que hi estan associades, amb les eines que ens proporcionen i ens permeten una major participació en la creació de continguts de la xarxa (blogs, xarxes socials, YouTube, Flicker, etc.) ens fan anar un pas més enllà del concepte d’identitat digital i de la gestió del “jo digital”. Tot el que anem fent i penjant en la xarxa va deixant rastre. I qualsevol hi pot accedir, ara i en un futur.
Però, a més a més, no únicament ens identifica el que diem nosaltres explícitament. També ho fa el que diuen i pengen uns altres sobre nosaltres. I també el que no diem. Per exemple, si mirem el nom del compte de correu de la majoria d’adolescents podrem saber la seua edat. Com? Doncs el número que hi figura és quasi sempre el seu any de naixement (comproveu-ho). Però també tenim el que es pot deduir del que fem. Per exemple, Amazon em recomana sempre llibres que m’interessen. Com ho fa? Doncs té un perfil dels meus gustos a través dels llibres que he comprat o que he consultat amb anterioritat, i em recomana els llibres que han adquirit persones que tenen un gust similar al meu. I què no es podrà extraure d’analitzar les despeses de la nostra targeta de crèdit? Por em fa pensar-ho…
Evidentment, la nostra identitat lingüística també forma part de la nostra identitat digital. Com a creadors de continguts podem optar per crear-los en català. Però, a més, quan naveguem per Internet també podem identificar-nos com a catalanoparlants. Quan ens movem en el món digital l’ordinador és el que parla per nosaltres i en nom nostre. Per això, és tan important que configurem adequadament la nostra màquina. És la nostra targeta de presentació. Ja hi ha una bona quantitat de programes i sistemes operatius amb versions en català. Els sistemes de codi obert són més proclius a disposar de versions en català de qualitat; els productes propietaris depenen de les seues polítiques comercials i, en aquest sentit, es mouen per paràmetres econòmics i de quotes de mercat. És important que el nostre ordinador conega la llengua en la qual ens relacionem. Especialment la llengua de preferència del navegador. Quan naveguem hem de donar el missatge que naveguem en català. Si fem la petició de servei de les pàgines web en català, encara que no hi haja aquesta versió, hi quedarà constància de la nostra preferència lingüística.Si no sabeu com configurar la llengua predeterminada de navegació, en la pàgina web Navega en valencià (http://spv.ua.es/va/navega-en-valencia.html) trobareu explicat com fer-ho.

Faraón Llorens
Març de dos mil deu

Categories
Reflexiones personales

Presencia en Internet de las Universidades

Las Universidades tienen muy clara la importancia de su presencia en Internet. Si a nuestros campus físicos puede acceder un número limitado de visitantes que debe desplazarse hasta nuestras instalaciones, el número de potenciales visitantes de nuestros espacios en Internet se amplía enormemente, ya que basta con tener un ordenador y una conexión a la red. Así, se ha ido pasando de una presencia que se limitaba a ofrecer información de la institución a unos lugares desde los que la institución ofrece servidos y abre unos canales de comunicación y participación.
Siguiendo con la reflexión sobre la presencia de las Universidades en Internet, distinguiría actualmente cinco grandes usos, que han ido apareciendo con la evolución de la propia tecnología Web y el mundo digital.
En un primer momento las Universidades abrieron su página Web institucional. Estos primeros folletos digitales fueron evolucionando hasta convertirse en los actuales sitios Web. Se trata de la parte pública de la Web, lo que podríamos llamar la extranet, que ofrece información sobre sus actividades (www.ua.es).
Al mismo tiempo aparecieron las intranets, es decir, la parte privada de la web, a la que para acceder había que identificarse. Estos campus virtuales se han convertido en herramientas de trabajo imprescindibles. Aquí podríamos incluir también las plataformas de formación. (acceso a campus virtual)
Con estos dos usos consolidados y al intentar diseñar estrategias para su potenciación, encontré inmediatamente una contradicción. La apuesta por la web institucional pasaba por conceptos como accesibilidad, usabilidad, visibilidad y posicionamiento en los buscadores. Los campus virtuales cada vez ofrecían más servicios y contenidos, pero quedaban ocultos. Por tanto la solución estaba por sacar a la luz todo lo que se pudiera y en abrir espacios de participación, en lo que podríamos llamar la intranet en abierto. Así las Universidades empezamos a desplegar distintos portales en abierto: OpenCourseWare (OCW-UA), repositorios (RUA), portales audiovisuales (portalaudiovisUAl), blogs (blogsUA), …
En estos momentos, las universidades españolas, espoleadas por la ley de acceso electrónico de los ciudadanos a los servicios públicos, están poniendo en marcha sus sedes electrónicas. Estos espacios tienen unas fuertes implicaciones jurídicas, por lo que deben ser diseñados y mantenidos de forma especial.
Estas cuatro zonas tiene en común que son espacios institucionales alojados en sus propios dominios de Internet. Pero en los últimos tiempos están apareciendo nuevos usos, en los que las Universidades, en lugar de crear espacios en su propia casa, tienen presencia en plataformas externas, muy visitadas y utilizadas por los estudiantes (YouTube EDU, iTunes, SlideShare, Facebook, …).
La apuesta por estar en Internet debe recoger todos estos usos y las universidades deberemos tener presencia en todas esta variedad de espacios. No son excluyentes, sino que son complementarios. Cada uno de ellos tiene sus propios objetivos y sus propias reglas de comportamiento.

Categories
Reflexiones personales

Ratón de Biblioteca

Ratón de Biblioteca
Faraón Llorens
RedDI Revista de Divulgación Informática
Instituto Universitario de Investigación Informática
Universidad de Alicante


(Ilustración Belén Payá)

“… Estas bibliotecas eran habitadas por ratones de biblioteca, en referencia tanto a los roedores que se alimentaban de las hojas de los libros como a los humanos que se alimentaban con los conocimientos que contenían estos mismos libros. …”
“…ahora podríamos hablar de biblioTICas, de esos espacios que siguen llenos de ratones de biblioteca, tanto de los dispositivos electrónicos que sirven de entrada para el manejo de los ordenadores como de los humanos que, ahora sin necesidad de desplazarse físicamente a la misma, navegan por los mares de información en busca de conocimiento…”

Categories
General

RedDI – Revista de Divulgación Informática

Hoy ha salido a la luz en versión electrónica la revista RedDI Revista de Divulgación Informática publicada por el Instituto Universitario de Investigación Informática de la Universidad de Alicante. Podéis acceder a ella a través de la dirección http://www.iuii.ua.es/revista.

En sus palabras, “RedDI se define como un espacio de divulgación dirigido al público en general, que ayude a comprender mejor los avances informáticos, sus aplicaciones y los actuales campos de investigación y desarrollo tecnológico. Esta revista también pretende ser un foro de encuentro, tanto para empresas, instituciones y particulares como para los miembros de la comunidad universitaria y demás centros docentes, donde se comparta conocimiento y se fomente y facilite la innovación basada en la Tecnología Informática.”

Categories
Comunicados institucionales

Pla d’actuació del Vicerectorat de Tecnologia e Innovació Educativa per l’any 2010

S’ha publicat en el BOUA de 12 de febrer el Pla d’Actuacions del Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa per a l’any 2010. Aquest pla es pot consultar en http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1409.pdf&c=0 i estableix les següents convocatòries d’ajudes i beques:

-AJUDES A GRUPS D’INNOVACIÓ TECNOLOGICO-EDUCATIVA (GITE) DE LA UA.
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1410.pdf&c=0

-AJUDES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA A TITULACIONS DE LA UA.
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1411.pdf&c=0

-AJUDES PER A LA PUBLICACIÓ D’ASSIGNATURES EN L’OPENCOURSEWARE DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT (OCW-UA) I PER A INCENTIVAR L’AUTOARXIU DE MATERIALS DOCENTS EN EL SEU REPOSITORI INSTITUCIONAL (RUA).
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1412.pdf&c=0

-AJUDES PER A LA CONSTITUCIÓ DE COMUNITATS D’INVESTIGACIÓ EN EL REPOSITORI DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT (RUA) I PER A INCENTIVAR L’AUTOARXIU DE DOCUMENTS PER PART D’AQUESTES.
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1413.pdf&c=0

-CONVOCATÒRIA PREMIS RUA 2010
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1414.pdf&c=0

-AJUDES PER A L’ADQUISICIÓ I RENOVACIÓ DE PROGRAMARI PER A LA DOCÈNCIA INSTAL•LAT EN AULES INFORMÀTIQUES D’ÚS GENERAL.
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1415.pdf&c=0

AJUDES PER A ELABORAR TESIS, MEMÒRIES DE LLICENCIATURA I D’INVESTIGACIÓ I TREBALLS O PROJECTES DE FINAL DE CARRERA, DE GRAU I DE MÀSTER EN VALENCIÀ (2007-2012).
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1416.pdf&c=0

BEQUES PER A L’ELABORACIÓ DE MATERIALS DOCENTS EN VALENCIÀ PER A LES NOVES TITULACIONS (GRAUS I MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT).
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1417.pdf&c=0

INCENTIUS ALS CENTRES, ALS DEPARTAMENTS I AL PDI PER FER DOCÈNCIA EN VALENCIÀ (CURS 2009/2010).
http://www.boua.ua.es/pdf.asp?pdf=1418.pdf&c=0

Categories
Comunicados institucionales General

RUA mejora su posición en el Ranking de Repositorios del Mundo

Se acaba de hacer pública la actualización de enero de 2010 del Ranking Web de Repositorios del Mundo.

Pantallazo

En esta nueva edición del Ranking, el Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante, RUA, ocupa el puesto 112 del Top 400, lo que supone una importante mejora de 45 puestos respecto a la edición de julio de 2009, y el puesto 103 del Top 400 Institucional, 33 puestos por encima de la edición de julio.

Entre los repositorios españoles RUA se sitúa en el sexto lugar, por detrás de instituciones tan relevantes como la Universitat Politècnica de Catalunya o el CSIC.

Categories
General Reflexiones personales

Programari i planificació lingüística

Fa uns mesos, amb motiu de la renovació de la pàgina principal de la web institucional de la Universitat d’Alacant, com a responsable de tecnologia i, a més, de política lingüística de la Universitat, vaig prendre una decisió que considerava que era la més convenient i que apuntava al futur: que la pàgina principal de la Universitat d’Alacant no tinguera un idioma per defecte sinó que es mostrara en la llengua en la qual l’usuari tinga configurat del navegador. Va haver-hi certa revolada i una reacció contrària, enarborant la defensa del valencià. Açò em va portar a escriure unes reflexions personals (Per favor, que ningú decidisca per mi). I encara que quan prenc una decisió és perquè ho tinc clar, sempre em queda el dubte de si he fet el correcte.
Avui m’han fet arribar el vídeo i la presentació de la conferència “Programari i planificació lingüística” que Marc Belzunces, membre de Softcatalà, va impartir en la sessió “Glocalització i noves tecnologies” en les jornades “Llengua i acollida. Responsabilitat social a tres bandes” de la Càtedra UNESCO de l’Institut d’Estudis Catalans. La podeu trobar en: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/154600

Es molt interessant l’anàlisi que fa de la situació del català en les tecnologies i molt important la reflexió que fa sobre la configuració de la llengua del navegador. L’aposta de futur passa per la campanya “Navega en valencià”.

Ací teniu la presentació completa:

Vaig a transcriure alguns textos de la presentació:
(Diapositiva 2)
Quin és el multilingüisme desitjable?
1.- Que l’usuari pugui triar la llengua en qualsevol circumstància, sense restriccions.
2.- Que cada comunitat lingüística decideix què té en la seva llengua i què no té. S’avantposen els interessos de la comunitat lingüística a d’altres (comercials, multinacionals, estatals…).
3.- Que totes les llengües (tots els usuaris) rebin el mateix tractament, sense jerarquies
Resumint, llibertat de tria

(Diapositiva 12)
El sistema educatiu ha d’educar en la capacitat de tria, primer, i en la tria del català com llengua central, després.
(Diapositiva 13)
Qualsevol política lingüística s’ha de basar en els principis del multilingüisme desitjable: llibertat de tria com a individu i comunitat lingüística.

Categories
General

Seminario Innovación Educativa

cabecera
El pasado 10 de diciembre, tuvo lugar en Madrid, el seminario Innovación Educativa, organizado por el CSIC a través de la revista Arbor y la Universidad Politécnica de Madrid a través del Laboratorio de Innovación en Tecnologías de la Información y la Cátedra UNESCO de Gestión y Política Universitaria.
Fui invitado a participar en la mesa redonda “Políticas de Innovación Educativa y su aplicación en la formación”. Allí hablé de La tecnología como motor de la innovación educativa. Estrategia y política institucional de la Universidad de Alicante.
También se presentó el número extra de la revista Arbor sobre “Innovación Educativa”.
En la página web del seminario (http://www.innovacioneducativa.es) podéis encontrar el programa completo así como información sobre el mismo y las distintas ponencias.

Presentación


Otras presentaciones en slideshare de Faraón Llorens

Resumen

La innovación educativa debe de oficializarse. Nos es sólo cuestión de unos pocos locos que no tienen otra cosa mejor a la que dedicar su tiempo que experimentar con las ideas y herramientas que los avances tecnológicos ponen a nuestro alcance. Las universidades deben reconocer y potenciar esas buenas prácticas innovadoras. Deben alinearlas con su misión y establecer estrategias que nos conduzcan a su cumplimiento. Pero la política interna de cada universidad debe basarse en unos fundamentos que la justifiquen y debe ser compartida por toda la comunidad universitaria.

En la primera parte de la presentación, estrategias de mejora de la enseñanza+aprendizaje por medio de la tecnología, se establecen esos principios pedagógicos sobre los que se sustenta la política de la Universidad de Alicante. Vivimos en un eMundo, un mundo 2.0, con tecnologías móviles, digitales, todo está conectado y esa conexión permite la creación de nuevas formas de aprendizaje, el mundo está abierto y es participativo. Pero la importancia no está en la tecnología en sí misma sino en el uso que cada uno hace de ella.

En la segunda parte se explica la estrategia y política institucional de la Universidad de Alicante en el periodo 2005-2008, como algo ya establecido y consolidado (RUA, OCW-UA, blogsUA, …), y el planteamiento y líneas estratégicas para el periodo 2009-2012, centradas en los grupos de innovación tecnológico-educativa (GITE) y la acreditación tecnológica, los contenidos digitales audiovisuales y la noción de ecosistema tecnológico de aprendizaje. Se trata de lograr una diversidad tecnológica que facilite y permita que cada profesor encuentre y cree un entorno de aprendizaje que se adapte a su forma de enseñar.

La intervención se cierra con unas reflexiones que nos permitan escarmentar de la experiencia y aprender de los aciertos y errores de otros. Si queremos hablar de innovación educativa deberemos combinar los nuevos productos y servicios con los ya existente (hibridar) y coordinar equipos multidisciplinares. Para innovar es necesario combinar ideas (filosofía) con acciones prácticas (fontanería), no sirve quedarse en lo puramente filosófico sin pasar a la acción. La innovación se tiene que llevar a cabo entre todos, desde profesores a alumnos. Los alumnos, debido al tiempo en que han nacido son usuarios de la tecnología de un modo más amplio que los profesores. Sin embargo, es posible que esa tecnología no sepan aplicarla a los entornos de aprendizaje, donde juega un papel fundamental el profesor.

Categories
Comunicados institucionales

Instalación de software docente en aulas de informática de la UA

Desde el Vicerrectorado de Tecnología e Innovación Educativa queremos recordaros la importancia de planificar con tiempo la instalación de los programas docentes en los ordenadores de las aulas de informática.

El plazo para realizar las peticiones de instalación de software docente en asignaturas que se desarrollen en el segundo cuatrimestre del curso 2009-2010 concluye el 22 de diciembre de 2009, tal como informamos el pasado mes de junio.

Más información en: https://blogs.ua.es/si/2009/12/02/instalacion-de-software-docente-en-aulas-de-informatica-de-la-ua/