Home » General » Bernardino i el seu grup

Bernardino i el seu grup

Paco Ferrández Agulló, sofrit company de despatx meu i, per això mateix, bon amic, em contà que havia trobat, enmig d’alguns trastos vells dels seus pares, “Un single per la independència del País Valencià”. Després va dir una cosa encara més bonica: “El vols?”. Deveu imaginar la meua resposta i l’expectació que m’imbuí la troballa. Quin disc seria? Aquell que il·lustrà Antoni Miró, el de La Muixeranga en una cara i Darrer Diumenge d’Octubre en l’altra? Potser, però el que sona, a 45 rpm, en eixe senzill és molt nacionalista, però no ben bé “per la independència del País Valencià”. Quin misteri, com frisava qui us escriu! I quan Paco em donà la placa jo em quedí bocabadat:

bernardino_anvers.jpg bernardino_revers.jpg

Ací els teniu, identificats en plena transició amb un grup de la URV, l’ou d’on va eixir Unió Valenciana, i amb una normativa ortogràfica que, si no és la del Puig, deu ser la del Calvari. Bernardino i el seu grup, què t’ha paregut, morrut? Em vaig preocupar per Paco. És tècnic i professor d’universitat amb grau de doctor i tot; a més del seu vernacle il·licità, acurat pel grau superior de la Junta, parla anglés i un poc de rus; és dels qui juguen en borsa i ha treballat al Secretariat de Promoció del Valencià. Un xicot intel·ligent i cultivat, amb rodatge suficient per a anunciar-me la descoberta musical amb una descripció diferent. Sí, em vaig preocupar per ell i, en el meu vernacle alcoià llavat a la pedra, vaig pensar “Este Paco no s’antera”.

Uns quants minuts després, em vaig preocupar per mi. M’envaí la sensació que els qui no s’anterem som nosaltres, els de “la independència del País Valencià”. Analitzem el tema a partir d’un axioma: Paco és una persona normal. No està, com diríem parafrasejant Lluís Llach, malalt d’amor pel seu país. Tampoc en renega, és tan valencià com espanyol. Podem deduir, per tant, que quan una persona normal veu un grapat de gent al carrer amb pancartes i senyeres —siga quin siga el seu repertori cromàtic— pensa que volen la independència, la qual cosa és honestament certa en alguns casos i radicalment falsa en d’altres.

L’oficialitat de la senyera coronada i l’assumpció cofoia que han fet d’este símbol els dos grans partits estatals no li han restat vigor reivindicatiu. El mateix vigor que, per a bona part del nostre poble, manté la senyera nua. Que una de les dos banderes onege als ajuntaments li conferix una innegable preeminència, però tant un penó com l’altre són igualment valencians. L’aversió amb què el valencianisme fusterià ha mirat, i continua mirant en molts casos, la senyera amb franja blava és un error greu i una falta de respecte a la història col·lectiva, quasi tan gran com la criminalització que la dreta valenciana —amb l’anuència de l’esquerra en què esteu pensant— va fer de la senyera sense blau.

Més que un exercici, us propose un volantí de política comparada. L’actual bandera d’Irlanda fou ideada, cap a mitat del segle XIX, pels nacionalistes de Young Ireland, un grup creat, entre d’altres, pel protestant Thomas Davis, autor de l’emblemàtica cançó rebel A Nation Once Again. Doncs bé, els colors d’Éire són el verd dels catòlics, el taronja dels protestants i el blanc, que representa la pau i la unitat entre els uns i els altres. No ens aniria gens malament adonar-nos que la senyera coronada té les quatre barres dels “catalanistes” i la franja blava dels “blaveros” i començar a cantar tots junts, per exemple, la Cançó de Lluita.

derry.jpg


4 Comments

  1. Molt bo l’escrit, Jordi. Potser convé afegir una observació que em va fer en l’Aplec del Puig el pare del director de l’Inquiet (Francesc Felipe): per a la gent del carrer, la senyera sense blau és la “bandera catalana”. En canvi, el Penó de la Conquesta no saben què és, i ho pregunten. A partir d’això, ell (que és afiliat del Bloc, i ha sigut regidor) opinava que hauríem d’usar la senyera amb blau i el penó de la conquesta. Abelard Saragossà

  2. La veritat, no sé encara quina gràcia ús fa això de la senyera coronada. Qui la defèn ara?, qui la defensava abans? Doncs, molt fàcil, els partits d’obediència estatal (sucursalistes) i la dreta (moderada, menys moderada i grups ultradretans). Jordi, ja van empassar-nos una “reconcoliciación nacional”, no em demanes fer-ne una altra, per favor. Com diu la cançó “La pesta blava” de Brams :

    El Liçondo es mirava
    la seva camisa blava
    (des de la mort de Franco
    no se l’havia posat),
    pensà -malaguanyada!-
    fa fotre tisorada,
    va agafar la senyera
    i ho va cosir en un costat.

  3. Xé, em semblen ben encertades les reflexions que fas, Jordi.
    I en el mateix sentit, i ja vinc dient-ho fa temps, hauríem de reivindicar i fer nostre, l’HIMNE, amb la lletra només lleugerament modificada amb això de

    Sota dels plecs
    de la nostra senyera
    junts i a una veu
    germans cantem

    i petits canvis en allò de “regió” per “nació”
    Sí, es un poc “fallero”, però més val això que no res.
    I és molt més sentit i estimat que la muixaranga.
    I des de que es fa a llocs com la Vila, hi acudeix moltíssima gent, i intenta cantar-lo.

    Un himne sense lletra, com ens passa amb la muixaranga, no acaba de ser un himne. Que li ho diguen, sinó, als espanyols!

    Així que, com tot, convé repensar les coses, i criticar fins i tot el que ens han venut com a dogmes que no es podien qüestionar, alguns dels quals ens han fet més mal que bé aïllant-nos de molta gent que, sense arribar al nostre grau de “reflexió”, “militància” o el que vulguem dir-li, és i se sent tan valenciana com nosaltres.

    Continua, Jordi.

  4. Pense que les banderes estan dins de cada u, es un producte d`una idea previa. Tenim que pensar quina idea tenim, tindrem els productes al voltant d`eixa idea.
    La Real Senyera, ya s`ha vist sobradament, (a soles teniu que vore el comentari de M. Angel) que es massa perillosa per a qui no creu en la Nacio Valenciana, pero ¿Coneixem atra bandera mes prostituida i mes furtada del seu contingut revindicatiu?

    Gracies.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *