A Alacant pots trobar carrers amb noms tan peculiars com el del Poliol, del Llobarro o de l’Ovelleta. Tenen gràcia, veritat? N’hi ha d’altres que no me’n fan gens: Batalla del Ebro, General Millán Astray, Sargentos Provisionales, Comandante Franco, División Azul… En són una setantena, fins i tot hi ha un barri de José Antonio. Desgraciadament per als ciutadans i la credibilitat democràtica de la dreta espanyola, el govern municipal no té intenció d’eliminar eixos noms. Per què no ho fan, per què? Tan bé com podrien quedar per no res.

En una plaça que també ha canviat moltes vegades de nom fins a dir-se actualment dels Estels, va ser ferit mortalment Miquel Grau, quan enganxava cartells al·lusius al 9 d’Octubre. Això va passar fa 31 anys. En tot eixe temps la ciutat ha crescut molt, però lamentablement no ha trobat un sol carrer per a aquell jove, mort per reivindicar un anhel legítim: allò del País Valencià i l’autonomia.

Propose a la nova alcaldessa d’Alacant que el carrer 30 de Març —data de la victòria franquista— s’anomene carrer Miquel Grau. Seria un gest inusual, liberal i desacomplexat, molt propi del vent fresc que ara bufa en l’alcaldia. Com que no crec que açò arribe a la senyora Sonia Castedo ni a la resta de membres de la corporació municipal, la cançó d’Al Tall continua sent el millor homenatge a la seua memòria.