El 9 d’Octubre de fa deu anys, una colla nombrosa i festiva de joves s’aixoplugà sota les sigles JV, per a participar en la processó cívica de la senyera. Dic nombrosa perquè n’érem més de dos-cents, una plèiade de valencianistes, més il·lusionada pel que ens unia que agrejada pel que ens diferenciava. Un dels que no estava allà, perquè dorm com l’algeps i sembla que du dotze hores endarrerit el rellotge, va seguir l’acte per televisió. Cregué que encara somiava quan contemplà el miracle retransmés per Canal 9: la Reial Senyera descendia pel balcó de l’ajuntament, acompanyada pels acords de la Muixeranga. Autèntica màgia sonorovisual, una metàfora de l’esperit jotaver: el millor de dos simbologies, absurdament enfrontades, s’acoblava perfectament.
Però la màgia té truc i molts miracles explicació racional. En aquell temps, un dels capitans de la Joventut Valencianista era veí d’Eliseu Climent. Un veí qualsevol et deixa el martell o un poc de sal, però el 9 d’Octubre Eliseu Climent et deixa els dolçainers que tocaran en la manifestació de la vesprada, la dels catalanistes! Quin detall del de Llombai, no? I quina època de bones intencions aquella. Ara hi ha més verí, perquè veges tu si no l’heroïcitat dels d’Esquerra Republicana, amb la performance de la bandera estelada. Quants catalans més hi ha a València des de l’espectacle? Els que acaben d’arribar en l’últim Euromed de Barcelona. I l’espanyolisme? Doncs jo crec que, si no ha sumat simpaties, ha reforçat conviccions.
Això entre la gent educada, perquè quan es tracta dels aprenents de Flechas y Pelayos la reacció és tota una altra. Pregunteu, si no, en el Bloc, que la matinada de dilluns fou l’objectiu dels violents. I no és la primera vegada que passa; una pedrada a la finestra o al cap d’una regidora, una bombeta casolana, pintades amenaçants… un remake pudent de l’època de la transició, al qual l’autoritat competent hauria de parar més atenció, no siga que hàgem de lamentar desgràcies majors. Bròfecs d’un costat i de l’altre, gent que només fa de comparsa en el nostre país, han crispat enguany la celebració del 9 d’Octubre. Que torne l’esperit d’aquella generació del 1998, per favor!
A la Processó Cívica de ciutat de València, anàrem mig centenar de valencians amb l’esperit que dius. L’any que ve esperem sumar més gent i anar els mateixos.
A mi me gustaría saber lo que piensas sobre la Avenida JOSE JORNET NAVARRO que han dedicado a un rojo Alicantino.
Besets mil
Jordi,
No sé si era la teua intenció assenyalar en l’entrada del bloc que et situes al centre de dos extrems. Tampoc entenc que compares el dos extrems igualant-los i fent-los equivalents. Cas que fora així podria pensar-se que posar una estelada equival a agredir. I no és el cas. Creus que has meditat prou l’entrada en el bloc? Cordialment
Enric
PS: el comentari no està fet amb doble intenció, Bloc=bloc.
Molt bon bloc! Enhorabona!
Subscric tot el que dius. He de dir que m’hauria agradat més veure a la gent de JERC en el carrer amb estelades que no una estelada gegant penjada d’un balcó. Me va parèixer un error estratègic tot. Espere sumar-me a l’any que ve a la Processó Cívica i que puguem aconseguir el que ens van furtar, els nostres símbols i el nostre dia.
Salutacions!
No em resta més opció que donar l’enhorabona a la secció d’Agitació i Propaganda d’ERC al PV. Com treballa aquesta gent! No m’estranyaria que estigueren fent cursos subvencionats per l’oficina d’ocupació. Quina qualitat! quin nivell! És per això que li recomane aquesta gent un parell de lectures, des de la modèstia, és clar.
Revista: Proletarian Revolution (la podeu trobar a la xarxa)
El programa militar de la revolución proletaria (un tal Lenin)
Amor y pedagogia (Unamuno en la seua epoca revisionista)
Home, em pensava que hi hauria alguna cosa de més molla. La generació del 98 invita a suposar-ho. Però, és el conegut ” per cada catalanista que aconseguisques al PV, en produiràs 20 d’anticatalanistes” dels anys 70. Una dècada on la democràcia estava condicionadíssima pels poders fàctics, és a dir el nacionalcatolicisme, és a dir la por. Ara i ací, que cadascú diga el que pensa, estem en l’Europa del XXI, on catorze nacions han aconseguit la independència. El que no m’esperava és això de “bròfecs”, ai les formes, formen part també del missatge.
A mi em pareix una reflexió fantàstica i necessària.
Disculpa, el correu estava malament
La generació del 98 ????
Benvolgut amic Davó,
No creus que aquest títol et queda una mica pedant ?, be deixant qüestions semàntiques o filosòfiques a banda, de les quals tu, com a bon entenedor de la materia, segur que en saps molt mes que un humil servidor, m’agradaria comentar el teu escrit amb aquestes quatre ratlles.
L’acte de penjar una estelada a la plaça de l’Ajuntament de València es una acte totalment democràtic, si a algú li molesta que es penge una senyera es que esta molt enganyat i te un problema molt seriós amb la democràcia. No crec que a tu et molesti, desprès de tants anys de dur-la tu mateix, ara be, entenc que la gent del Bloc us heu fet “majors” i ja no esteu per aquestes “beneitures”, però també hauràs d’entendre que hi ha gent que continuem sent “joves”, d’esperit si mes no, i no ens fa gens de por dir i fer les coses tal i com les sentim. Per senyera quatre barres i per idioma Català !, te’n recordes no ? supose que encara no ho haureu oblidat.
Fa uns 20 anys era la U.P.V. la que emprava aquesta senyera, ara resulta que no us agrada i que us sembla totalment fora de lloc la seva utilització en un dia tant nostrat com el 9 d’Octubre, doncs be nosaltres continuem creient en el mateix país que vosaltres creieu abans , però que malauradament sembla ser que ja heu deixat ben amagat baix de qualsevol acta de diputat.
Ara be us demano per favor que feu oficial aquest enèsim canvi de rumb i que deixeu arraconada per sempre més la Senyera i la denominació de Català i els mapes de països catalans que tant us agrada de mostrar quan es tracta de fer campanya fora de València. Sigueu coherents i aneu a Muro, o a Denia o al Campello a dir que la vostra nació no son els Països Catalans i que tan sols voleu senyera amb blau igual com feu a València.
No m’imagine, per més que ho intente, de demanar el vot a Castelló de la Plana amb una senyera coronada.
Que fareu amb vot catalanista que fa 30 anys que us vota ? Li direu que ara sou tant Valencianistes com els que us acompanyen a la processo cívica ?
Endavant Valencianistes !! ànim que teniu molta feina per davant, teniu tot un país per inventar, nosaltres continuem sent al mateix lloc on hem estat durant 800 anys gaire be. Valencians de nació Catalana
Per favor, no intenteu enganyar mai mes a la gent, per la gent no es deixa enganyar tant fàcilment !!
Una abraçada des de Palma
Jordi Baldó i Company
Secretari Organització Esquerra-Palma
ui ui ui….Amic Davó, aquest article teu amb tots els respectes fa una miqueta de pudor. Als darrers anys he anat votant el Bloc simplement perque creia amb ells, disipant tots els fantasmes del blaverisme més ranci que moltes vegades està associat al propi partit i que jo mai he volgut creure. Detalls com aquest article teu, em fan veure que aquests darrers anys he estat votant a gent incoherent que té un dilema moral que els fa no avançar cap al futur i no m’agrada gens això.
[…] L’octubre passat, Ana Sempere comentava: “A mi me gustaría saber lo que piensas sobre la Avenida JOSE JORNET NAVARRO que han dedicado a un rojo Alicantino. Besets mil”. Respondré en pla consultori sentimental d’Elena Francis: “Querida Ana, me parece maravilloso que le hayan dedicado una avenida a un rojo alicantino, no tanto por lo que tenía de alicantino, sino por lo que tuvo de rojo, que es el color del amor, la pasión y un mérito poco considerado a la hora de que te dediquen algo en Alicante”. […]