Home » General » Botifarra de pagès

Botifarra de pagès

Esta setmana volia amollar-vos un rotllo sobre el congrés provincial del PP, però m’ha arribat un encàrrec. Amb l’imperatiu “Escriu” en l’assumpte del correu, el meu germà em demana que diga alguna cosa sobre el Barça-Madrid de despús-demà. Ha tingut el detall de no recrear-se amb el Barça-València del passat dissabte, però també és perquè sap que no sóc massa futboler. De xicotet, vaig ser primerament de la Reial Societat. Per què? Supose que m’agradava un nom tan sonor. Més endavant em vaig fer del Barça perquè a casa ho era fins i tot el gos; aquella va ser una de les poques vegades en què he format part de la majoria. Culé vaig continuar fins que l’amic Jordi Martínez em va convertir al valencianisme esportiu. En plena conversió al valencianisme polític, ja que canviaves, millor canviar-ho tot d’una.

Del barcelonisme familiar em va quedar un sentiment: l’alegria de vore perdre el Madrid. Martínez diu que tan enemic és el Barça com el Madrid i en esta ocasió una derrota blaugrana acurtaria distàncies, però no puc desitjar la victòria del Madrid. Demane el comodí de la tercera via: l’empat. I, no sé, tampoc; que guanye el Barça ni que siga per la immensa alegria del meu germà, que és barcelonista i també valencianista… polític. En l’eufòria de l’avantmatx, m’ha suggerit uns versos i tot:

Sonaren cinc campanades allà a la Porta del Sol,
cinc cops plorà la
Cibelles, Madrid estava de dol,
pels carrers es comentava: “en Flandes se ha puesto el sol”

Són d’una cançó de La Trinca, de quan no existia Internet i la música te la baixaves directament de l’expositor giratori d’una gasolinera o d’un bar. Canten al mític 0-5 de la temporada 1973-1974 i són uns autèntics virtuosos estos de La Trinca. Barregen la sardana amb la rumba i d’això fa més de trenta anys. No em torneu a dir que Manu Chao ha inventat el mestissatge.


9 Comments

  1. Encara recorde quan un partit així el vèiem tots els agermanats al pis de la plaça de les palmeretes com un Catalunya-Espanya, amb estelada inclosa dalt del televisor, com si fóra el bouet + flamenca de faralaes…

    Un fulles grogues com qualsevol altre 😉

  2. De xicotet vaig ser del Barça perquè mon tio me’n va portar una samarreta, però quan ja no em venia bona em van passar la del meu germà, que era la de l’Athletic de Bilbao, i fins avui.
    En aquells seixanta i setanta els menuts ens apanyàvem amb amb les sobres dels grans: llibres d’escola, botes d’aigua, trages de moro… No estrenàvem res.
    Tornant al partit, espere que el Barça faça de Barça de Guardiola i matxuque el Madrid com ja ho va fer amb el Sevilla i el València. Només vull que el meu Barça infantil perda un partit de Lliga i… potser la final de la Copa.

    Salut i força Barça

  3. Estic amb Blavet

    Sempre recordaré la promoció d’ascens de principis dels 90 amb l’Alabès, l’afecció d’aleshores del “gol b”, no era la d’ara ni molt menys, vam acabar amb els qui havien vingut de Gasteitz cantant Gora Euskadi i Visca Catalunya !!

    Celebrant tots els gols tant de l’Alcoià com del Alabes. Allò ho duré sempre al meu cor.

    Visca el Barça i visca els Països Catalans !

    Gora Athletic ta gora Euskal Herria !!

    En tant que Alcoià mai podré estar amb el club dels senyorets de València. A Alcoi encara hi ha gent que recorda que el València no es jugava res a la lliga i va guanyar el partit con l’Alcoià fent-lo baixar a segon divisió.

    Salut !

  4. Sempre he sigut del Barça i no amague que m’agradaria tindre allà en el mes fons dels sentiments una simpatia cap el València, sentir-me una mica identificat amb l’equip del cap i casal, però bé recorde els meus anys de universitat a València. Façanes, murs, parets, plenes de pintades “Puta Barça i puta Catalunya”, en cap moment vaig contemplar pintades d’aquest estil fent referencia al Real Madrid i a Espanya.
    Fins i tot en alguna conversa es posava en dubte la meua valencianitat simplement pel fet de ser del Barça i parlar en valencià, açò ho deia una persona que era del València i sempre parlava en castellà.

    Estimat Jordi el meu equip valencià és el LLevant (tambè blaugrana per cert).

    Força Barça.

  5. Estimat Jordi. Amb el pas del temps estas perden FORÇA!!!! VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!!

  6. Jordi, el fet que dónes suport al València evidencia que no entens de futbol. Hauries d’aprende del teu germà. Ell sí que en sap.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà