Un cavaller

Tampoc toca hui parlar del PP. L’assumpte va per a llarg i sembla que tindrem trilogia. Després de la guerra de la província, l’imperi de Camps contraataca i vés a saber si no acabarà retornant el ieti.

No toca perquè, a prop del Nadal com estem, han tingut lloc a Alcoi dos extraordinàries funcions de La cuna del mesías, poema sacrolíric en 3 actes dividits en 9 quadres. Eren extraordinàries perquè la major part dels actors feia anys que no el representàvem i, en molts casos, no ens véiem les cares. Ha sigut un goig, l’any que ve hem de repetir.

Entre els convocats per Jordi Ponsoda, director del popular Betlem dels Salesians, estàvem Natxo Carbonell i jo mateix. A Natxo, no li he perdut la pista perquè és professor de valencià, destacat fester i incansable lluitador. També actuaven com a pastorets l’alcalde i el regidor de festes, perquè el Betlem fóra més popular encara. Sort que Rafel, segon edil del Bloc a l’Ajuntament, aportava el vessant esquerrà, valencianista i angelical. El xic feia de sant Miquel.

Natxo era un dels soldats de la tropa d’Herodes, que era jo. Allà havia d’estar, al palau, figurant i calladet. I, sense dir res, em va furtar el quadre. Va posar una cara de moniato semblant a la que fa en la foto —de les dos, la que està en primer terme— i ja tens tota la platea pendent d’ell. Com en l’escena aquella de Giant en què parla Rock Hudson, però és James Dean qui se n’endú el protagonisme jugant amb un llaç per al ramat.

És un geni dalt i baix de l’escenari. Hauríeu d’escoltar-lo contar… qualsevol cosa. Després de la primera representació, recordà un costum de son pare. L’home era directiu de l’Alcoyano i, abans de cada partit, es presentava a l’àrbritre amb el mateix argument: “Mire, ara vosté eixirà ahí fora i en tindrà onze d’un costat, onze de l’altre i a lo millor el públic en contra. Però faça lo que faça, encara que pite malament, sàpia que tindrà en el camp un amic: Emili Carbonell, un cavaller”. I li donava la mà.

De tal buc, tal eixam. Bon Nadal a tu, a tots.

1

Tags: , ,

  1. Agostí Tiralí’s avatar

    Bon Nadal, Jordi. Probablement m´arrime a vore la Cavalcada dels Reis el dia 5 de Gener, o el Tirisiti. Necessite passejar per Alcoi…XD

    Salutacions

  2. Carles Esteve’s avatar

    Xe jordi, les teues reflexions van essent cada vegada més personals, més íntimes, en definitiva més pròpies del sentiment que de la reflexió crítica que et caracteritza, crec que estàs fent-te major. Ànim, a tots ens passa el mateix.

  3. El Juli’s avatar

    “Te jodes como dijo Herodes”. No creo que Jordi Ponsoda te eligiera para este personaje teniendo en cuenta la celebre frase. En todo caso habrá sido para que la ridiculices con el buen sentido del humor que aplicas. Espero nos deleites con tus bromas el 5 de Enero.

    Hasta entonces, que tengas unas Felices Fiestas.

    M’ha guanyat una convidà teva, jaja.

  4. Ignasi’s avatar

    Benvolgut Jordi,
    gràcies i molt més que aixpo de part de la meua família. Els has fet plorar d’alegria a tots.
    A mi m’has fet emocionar-me una vegada més, ja que sempre que ens trobem ho fas, amb unes paraules d’ànim, de reconeixement mutu i d’amistat.
    Hui és d’aquells dies en el que sents que tens un lloc al món i que la teua estimació se sent corresposta. Gràcies per ser com ets i per pensar com ho fas. Saps molt bé que compartim la visió de futur pel nostre poble i que malgrat tot seguirem estant junts els qui de veres importem: els amics.
    Natxo Carbonell

  5. Ignasi’s avatar

    Des de la graderia més a prop de cel, Emili està gaudint de la bona campanya de l’Alcoià però segur que està pensant: ” Estem on ens correspon, jugant amb els pobles veïns i disfrutant del futbol semiamateur. La victòria no és el més important, allò decissiu és la presència amb elegància, esportivitat i singularitat”. Això és el nostre club i no importa en la categoria que jugue. Sempre estimat, simpàtic i elogiat.
    Gràcies per engrandir la llegenda.
    Emilio Carbonell ( 30 anys directiu i 15 delegat del CD Alcoyano)

  6. txaba’s avatar

    jordi, has hecho un rollo macabeo, aunque un poco gracioso, si en vez de utilizar tanto tiempo en el rollo, lo hubieras utiliizado en leerte el papel, el dia de la función no tendrias que haberte encarado al papel y te hubieras tomado unos “plis-plays” con los amigos

  7. Anna Dèlia’s avatar

    El paper d’Herodes el vas bordar i la túnica anava al pèl, però PER FAVOR PER FAVOR, si l’any que ve tornes a eixir posat la coroneta!! (t’assegure que no et llevaran protagonisme). ¡Cobarde! Per què no penges la foto amb ella al blog?
    I sí que passa el temps…, buf!! ENHORABONA PARE!!!

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *