Juntament amb la mítica V, The A Team i Los Cuentos del Mono de Oro, Masada va ser una de les sèries que més em van enganxar. Una invasió alienígena, uns justiciers perseguits per la justícia, les aventures d’un aviador nord-americà en el Japó de la Segona Gran Guerra o una de romans garantien l’entreteniment televisiu, quan a penes hi havia TVE i el segon canal no era “la 2” sinó, com deia el botó, “la UHF”.
El topònim Masadà deriva de l’hebreu metzuda (מצדה), que significa fortalesa. Masadà fou, per tant, una fortalesa molt concreta on es refugiaren els zelotes, després d’una revolta fracassada contra els romans. Havent resistit el setge imperial durant anys, quan estaven a punt de ser vençuts, els zelotes, que eren de fe rigorista i actitud bel·licosa, preferiren suïcidar-se a retre el bastió i ser fets presoners o morir a mans de l’enemic.
La mateixa història d’Arse, abans de dir-se Saguntum, i de Numància, amb la diferència que la religió dels ibers no devia condemnar el suïcidi i el judaisme sí que ho fa. Els assetjats de Masadà designaren un grup que donà mort a la resta per a evitar el pecat. Eixa decisió, entre heroica i desesperada, presa per uns jueus al segle I ha situat Masadà en l’altar patriòtic de l’Israel actual. De fet, les últimes imatges de la sèrie eren les d’un grup de soldats israelians fent un jurament a Masadà.
Soldats com aquells de la seqüència final estan convertint ara mateix Gaza en un altre Masadà. Dos mil anys després, la supèrbia romana i l’orgull zelota han sigut substituïts pel fonamentalisme de Hamàs i un despietat electoralisme per part de Barak, Livni i Netanyahu. Tampoc hem avançat tant: al final paguen els de sempre, gent com tu i com jo. No hi ha ponderació possible. Israel actua amb desmesura i brutalitat; simpatitzar amb el petit i justificat estat jueu se’ns està fent costera amunt. Quasi tant com la consecució d’un estat palestí i la pau definitiva a aquell racó del món.
Però no tot ha de ser mort. Mentre això passa a la terra de Salomó, en este país nostre i justament en el dia que el santoral dedica al rei David, ha nascut novament la reina de Sabà. La de la Bíblia no sabem com es deia, però la d’ara té un nom preciós i tel·lúric: Aitana. És la meua filla i ací la teniu saludant el món i somiant causes justes. És bonica, veritat?
El miracle de la vida, sí senyor, pareix l’altre día quan amb un Citroen GS empreníem viatge per la Carrasqueta per a disfrutar de la Setmana Santa uns díes els dos, carregats de botelles de café i fregit de tomaca, per a poder “apanyar el món”, sempre amb cintes de radiocasette… i ja veus jo amb els meus bessons i tú amb Aitana.
Ja veurem si el món que apanyavem serà un món digne per als nostres fills. Un abraç germà
Com diria el nostre ‘Prat de la Riba’ fictici: “fills de gats, gatets” amb tot el sentiment d’estima, per supost. A gojar!
Quina cosa més fina, enhorabona, Jordi!
Xé, quin goig de xiqueta.
Gaudiu-la, i ella vos gaudirà.
Salut
Enhorabona company, els nacionalistes valencians estem d’enhorabona, prompte tindrem una gran secretària general del BLOC JOVE. Espanyolistes del PPSOE, alerta. Arriba Aitana Davó una nova i lluitadora patriota.
ENHORABONA per la xiqueta! Eduqueu-la en la llibertat i a veure si ens fa lliures! I nosaltres farem el que podrem…
Enhorabona. La foto m’ha fet oblidar tota la siutació que relates i que ja fa dies que m’angoixa. Una imatge… Salut per a criar-la.
Moltes felicitats per la criatura. Que tingueu un bon any.
¡quina criatura més bonica! enhorabona,Jordi
Moltes felicitats i espere que goges d’ella tot el que et mereixes.
Benvinguda a este món, Aitana. Altres xiquets tan boniquets com tu no han tingut la teua mateixa sort, com els palestins, els congolesos, els indonesis, els sudanesos…
Una abraçada per al pare i molta salut per a la mare.
preciosa Aitana y ya con el gesto revolucionario
felicidades
Un post emocionant. En els dos sentits. Cuideu-vos molt! Rafa Company
Jordi, quina filla més bonica que teniu!, quan vages per a l’universitat em pegues un toc i em comtes tot com va ser.
que sigau els tres molt feliços!!!!!!!!!!!!!!
Enhorabona! Teniu una filla preciosa amb un bell nom. La vida canvia a partir del primer fill per a bé.. No és la xiqueta de Rajoy però és de la seua generació i tal vegada es facen amiguetes i … Moltes felicitats i una forta abraçada
Enhorabona per la criatura, Jordi! Que alce el puny en la foto no deu ser casualitat. Si el pare és músic… Esperem que, en el món que li tocarà viure, sempre que alce el braç siga per demanar la paraula i que puga fer-ho en llibertat i tolerància.
Xè Jordiet! Quina cosa més guapeta de xiqueta!!! Li sembla a la mare segur, perquè tu eres més lleig que pegar-li a un pare.. 😉 I tio, quina memòria! No recordava la sèrie que anomenes! Però deixant de banda la realitat més cruel i orientalment pròxima, crec que “La Cuna del Mesías” t’ha afectat més del degut!XD
Una besada molt forta!!!
Enhorabuena a los dos por la niña tan bonita, y el nombre, bien alcoyano¡¡¡
Enhorabona per la xiqueta i bon any
que bonicaaaaaaaaaaa la teua xiqueta! enhorabona a la Mami i a tu! petonets
Enhorabona, la xiqueta és ben boniqueta
Cuida de les teues xiques, Jordi!
Gaudiu tant com pugueu
Besos als tres,
Ferran
Jordi, amic, tens raó és preciosa, per tant està clar que li sembla més a la mare. Esperem que siga tan bona xicota com ho és son pare. Ànim, comença un nou temps per a Aitana, i també per a vosaltres dos.
Respecte a les teues reflexions, estic molt d’acord, en aquella zona estan vivint un conflicte tan antic com la pròpia “civilització” i que concentra tot allò pitjor que tenim els èssers humans. Esperem que en un futur deixe de ser l’exemple de les missèries humanes.
I la vida continua…aliena a tot…viva i feliç…l’esperança sempre guanya…innocent i digna.
I la figa creixia…i jo me la menjava…i que dolça que estava…i que feliç que em feia…mare, quina cosa més bona!!!!
Un beset, Jordi!!!!!!!
Enhorabuena!!!!!
Jordi ¡¡¡ES PRECIOSAAAAAA!!!!
Ya sabes que, a partir de ahora, empezaré a querer a Aitana tanto tanto como a tí. Ya te dí la enhorabuena, así que un besazo gordo
enhorabona !!!
jo també he estat pare fa poc, el dia 9 de desembre va néixer Marina !!
quina passada açò de la paternitat
com diem aquí Molts d’anys !
Enhorabuena por traer al mundo algo tan bonito…. alicantina hasta en el nombre.
Eeeeiiiii!!!!!! Tinc la gallina de piel. Un peto a tots tres
Es condició del l´animal humà oblidar el passat i fer al teu vei o germà el que et van fer a tú. VISCA PALESTINA LLIURE!!!!!
És molt guapa!, com el pare, com la mare.
I quant de temps ha passat ja, eh? Què fadrina està ja Aitana! Però jo t’he llegit ara, em guarde tots els posts per quan tinc temps… Jo, les altres no les he vist (ara estic baixant-me la nova de “V” sense haver vist l’antiga!), però de “Masadà” tinc un bon record (a més a més, me’n recorde vore-la en casa dels meus iaios). Però el temps no passa debades, i he tingut que vore a una base de dades de cine a internet ( http://www.imdb.com/ ) que un actor que creia recordar vestit de romà…no ix en la sèrie!! (Roddy McDowell, un dels protagonistes de “El planeta de los simios”). Però allà a Palestina no canvia res: només els noms, que van morint i van canviant; la resta, inmutable, com si un passatge de la Bíblia es representara en carn viva…
(M’ha agradat el puntet de recriminació que li poses als teus amics jueus ;-P )
Un abraç