Fa poc Pere Fuset em demanà: “Per a quan un post congressual?” Es referix al congrés que, amb el lema “Més País, més Valencià”, farà este cap de setmana el Bloc Nacionalista Valencià. Hi vaig com a delegat, potser em presentaré a formar part del Consell Nacional, però principalment aprofitaré el conclave per a compartir estratègies i menú degustació amb els amics de corrent. Perquè, tot i que no recorde a quin estic adscrit jo, si en un partit no tens corrent intern que t’aixoplugue no eres ningú. I si en tens, moltes vegades, tampoc. És el meu cas.
No he seguit suficientment el debat precongressual per a fer un post congressual en condicions. Lamente que s’haja tornat a parlar tant de la qüestió dels símbols. Això ens fa perdre moltes energies i, al remat, servix de ben poc, perquè els del Bloc continuarem sent uns catalanistes per als blaveros i uns blaveros per als catalanistes. Feu clic ací per a saber què pensa d’això l’amic Miquel Cremades i aprofiteu la visita per a vore l’entrevista que Vilaweb va fer a Enric Morera, secretari general nostre i diputat de tots els valencians i valencianes.
Així, més que el tema congressual, em preocupa el postcongressual. Què pensa fer el meu partit per a superar, ell solet, el 5% de vots que cal per a entrar a les Corts? Quin paper tindrà el Bloc en el futur del País Valencià? Esta segona pregunta és, més o menys, la que Agostinet, il·lustre trompetista benidormí, féu en un curs recent a Pep Sanmartín, il·lustre professor d’Almoradí. L’expert explicà que el Bloc pot assolir, i consolidar, un espai alternatiu al del PP i PSOE més ample que el que Esquerra Unida arribà a ocupar en els seus millors temps. També donà la recepta, però me la calle per vore si entre tots l’endevineu.
I encara va ser més fort el del Baix Segura. Sentencià que, arribat el cas, al Bloc no li hauria de fer por pactar amb el PP en les Corts Valencianes —¡Halaaaaaa, lo q’ha dicho, a la seño vas!—, però va posar una clàusula: que el PP canviara, per a ser un partit socialcristià i lliure de corrupteles. Quasi res demana el mestre. Ignore què ens durà el futur, però sé que el meu partit continuarà sent d’esquerres —socialdemòcrata, si voleu— i valencianista, perquè si deixa de ser-ho deixarà de ser el meu partit. El repte present és guanyar suports, d’un costat i de l’altre, per a servir al progrés col·lectiu —especialment dels sectors més desafavorits— en un país sostenible econòmicament i mediambientalment.
I, com que cal molta fe per a això i fa dos setmanes parlàvem de Déu, ací us deixe una versió dels anuncis que ateus i creients han penjat d’alguns autobusos. Enric, la idea és meua:
Refotre! Molt bò, sí senyor! Segur que li agrada!
Però ves amb compte amb alguns detallets “prou importants”, Jordiet! El logo del Bloc, darrere del bust d’Enric Morera, a la banda inferior, es talla i es llegeix “naci”… És una “bovà”, però no sé perquè, ho he vist de seguida!!!!
Ja em contes a vore com ha anat el congrés. Besaetes!!!!!
Ei Jordi, com tens la criatura. Bona idea. Necessitem gent amb gans, capacitat i creativa. Queferosos ja en tenim prou. Ens veiem al Congrés
Moltes gràcies Jordi per enllaçar al meu Blog. La veritat que parlar de símbols cansa massa i més a gent fusteriana que comprenem la situació actual i que veiem que cal fer un canvi. També dir que els paràgrafs aquells que han fet trontollar tot el valencianisme, crec que estan trets de context.
Però xe, esperava que parlares de la ponència. Me l’he estat llegint, i la meua primera impressió és que el BLOC pot liderar, si vol, una gran part de l’electorat, pot enjegar un canvi en l’espai valencià. Si tots els seus militants es comprometen a fer allò que diu la ponència, els resultats poden ser sorprenents. Però cal fer-ho, encara que coste. És la vostra responsabilitat. El BLOC perfectament podria tindre un 23% de votants en el nostre País, almenys si s’actua des de ja. Feu-ho realitat pel País, pels valencians!
Gràcies Jordi.
Micalet
Gràcies per atendre a l’encàrrec. 😉
Que tingueu un bon congrés 😉
Fa dies vaig deixar un comentari sobre els temes que envolten el congrés del bloc a l’apunt que van penjar al Pica’m.
Per això ara m’alegra veure que en el tema de símbols compartim punts de vist, ni que siga en el fet de tractar el tema com a estèril. I no res, ja saps Jordi que sóc escèptic i que de fet sempre ho he estat, però també optimista.
I és per això que reconec que cal que el congrés isca bé perquè fan falta opcions alternatives que enriquisquen el panorama polític. Per favor, intenteu que hi haja trellat i solucions per als problemes de la gent, i no per als del Bloc.
Sonarà una mica Llach, però bé, que tingueu sort!
Hèctor
Jordi, no el claves en politica, es la perdicio de tot hom que a segut un bon home tota la seua vida.
Cuan el claves en politica activa mes pronte o mes tard acabes sen corrupte, els dels grans partits en grans corrupteles que son els que surten publicades en es mitjos de comunicacio, pero no estan exentes es dels partits txicotets, estos tambe acepten corruptenes no tan famoses pero al cab i a la fi corrupteles, el honor de estes persones evidenmen fa que tarden mes a acceptar estes corrupteles pero al final tots cauen, es cuestio de temps entran en la espiral de tots i cada u dels politics als que denomine que estan en actiu.
Espere que la reflexio el valga per a que medites el pas que vols prendre.
Home Jordi… Un plaer que m´hages nomenat al blog posant el meu nom a aquella pregunta que vaig fer. Em va agradar moltíssim el curset i espere que l´any que ve es torne a repetir i que participes tant o més com al d´enguany (ho veig difícil).
Per cert, posa trompetista, que trompeteros són els que toquen malament, com jo…Però, per una qüestió de vanitat personal (enganyosa, és cert), preferisc trompetista.
El cartellet és prou graciós. M´agrada la idea. Jo no sóc militant del Bloc, però tinc a este partit com a punt de referència, així que seguiré amb molt d´interés el vostre Congrés. A vore que feu!
Que vaja bé el cap de setmana i que servisca per a consolidar més el projecte.
Salutacions Jordi!
Xe! però encara estem amb els símbols, que no hi ha propostes més interessants que parlar de símbols.
Encara que no militant però si simpatitzant i que no conec ni molt menys tot allò que es cou dins dels partits, (vaig decidir passar del tema quan m’oferiren formar part d’una llista al meu poble i el primer que em demanaren abans de contestar va ser que havia de signar un full sense data amb la meua dimisió) crec que en les pasades eleccions es va perdre una molt bona oportunitat d’estar a l’ajuntament d’aquesta, diuen: la millor terreta del món… al no pactar amb EU, que al meu parer sembla un pacte més natural que no els posibles pactes amb altres partits. Crec que cap a eixa drecera caldria dirigir els esforços i poc a poc anar fent País.
Salut i força