7 Comments

1. Pel que fa al tema de Bolonya, Jordi, jo no veig les coses tan clares com tu.
   Fa un parell de mesos, van vindre al meu institut alguns dels responsables del moviment. Abillats com calia, això, sí: mocador palestí, gorret, pantalons convenientment esgarrats,… i un discurs d’una indigència intel·lectual que em va decebre com feia temps.
   Un discurs semblant al que després he llegit a professors de la UA (i a uns altres, sobretot de Filosofia, i de Madrid): repetició ad nauseam d’això de la mercantilització (com si ells no cobraren per la faena que fan!), i de la pèrdua del coneixement, i del perill de ser com les universitats anglosaxones (com si no foren molt millors eixes que les nostres; i com si allí no hi haguera millors departaments de lingüística, filosofia, arqueologia o història,…!).
   I, per acabar-ho d’arredonir, els teus, eixos als que has votat, es permeten el luxe d’agredir, de violentar, d’extorsionar, a un rector, a un equip, i a uns administratius, per aconseguir el tràgala de què, sota coacció, juraren els “Principios Nacionales del Movimiento”, o que condemnaren el que ells havien decidit que s’havia de condemnar, o santificar, o el que fóra.
   Això sí, perquè potser tenen una mena de superioritat moral sobre tots els demés, clar. Potser perquè tenen al coll un mocador palestí? O perquè algun d’ells és “fill de papà”? o perquè es diuen que són dels Països Catalans?
   Tu, Jordi, eres molt jove, i potser no has patit la violència dels guerrillers de Cristo Rey com quan jo estudiava a la universitat.
   I ni m’agradaven aquells ni m’agraden estos. Uns als que, perquè respectar als qui no respecten? se m’ocorre que el qualificatiu que més els val és el de porcs malcriats.
   Per molt que Información els utilitze en contra del rector; i per molt que els de Campus jove siguen uns impresentables, i per molt que els hages votat tu també.
   I, si voleu explicar-me amb paraules clares, sense tornar a contar-me, sense milongues apocalíptiques of course, les grans maldats del pla Bolonya, que puguen empitjorar esta “excel·lent” universitat que tenim, tan plena de bons professors, com d’alumnes que majoritàriament van votar en
   les darreres eleccions a rector per aquell que prometia cedir el campus per fer botellons, doncs avant!
   Però, això sí, un respecte intel·lectual als que ja sabem llegir. Sense consignes, si us plau.
   I mentre, seguiré pensant que no tot val; que la violència contra gent més feble il·legitima les idees que pretesament es defensen; i que les adscripcions ideològiques, quan emmascaren comportament inapropiats, són rebutjables, siguen les que siguen; i si tenen un nom semblant a les que jo defense, m’ho hauré de pensar.
   O dir-li, als que així es comporten, que se’n vagen a fer la mà.
   Encara que, si avisen a temps d’on van a muntar la següent escena de violència contra els qui volen que els nostres estudiants (també els que jo estic preparant) puguen fer estudis homologables a Europa, els ho diré jo personalment, i a la cara. Com vaig tindre ocasió de dir-s’ho al meu institut, d’on van eixir tan plens de vergonya com d’ignorància fatua per no saber, ni tan sols, el que volien.
   Vergonya, aliena, això sí, com la que sent quan he llegit als “popes” de la UA repetir vacuitats sobre Bolonya; potser per tapar el fet de què senten un temor extraordinari a ser avaluats. I que algunes carreres que no aprofiten ni per a taco d’escopeta, puguen acabar en el poal de la brossa.
   Com moltes de les que actualment estan impartint-se a la UA.
   A que sí, Jordi?
   Per molts vots que traguen; per cert, la meitat del 12% és una bona representació?; són “majoria”? o, simplement, “els estudiants”?; confondrem encara els votants amb la societat? coses per reflexionar … o també estarà mal vist pels qui atorguen les etiquetes de progressisme?
   En fi, i com diria un paisà teu … tot ben senzill i ben alegre!
   O no?
   Daniel Climent

2. Al fil del comentari de Daniel. He parlat amb estudiants i m’informen que els anti-Bolonya, senzillament, no volen estudiar. Els estudis universitaris són barats a l’Estat espanyol, i els postgraus i màsters seran cars, però amb beques quan ho justifique un expedient bo.

3. ¡Olé por el Dani! M’ha agradat molt llegir-te.
   És veritat, i estic d’acord amb tu, que els mal-anomenats responsables del moviment són, no sempre, responsables, ja que és evident que no han llegit, pensat i fet una valoració del que defensen. He llegit declaracions (http://www.estudiantsenaccio.cat/campanya/bolonya) com que esta modalitat docent requereix alumnes a temps complet i deduixen que només podran accedir a la uni aquells fills de les classes benestants. …!! Hi ha beques, no? Si actualment hi ha més beques que mai! (sobretot de Tercer Cicle). Doncs els millors que es beneficien d’elles, com comenta Enric.

   No estic d’acord amb el comportament inapropiat d’alguns estudiants per aconseguir coses, però ja era hora que alçaren la veu. Fa anys que semblen adormits! I ho diu una que ja es va patejar el campus arreplegant signatures per la causa.

   Altre punt: Ser com les universitats anglosaxones? Bé, no estaria malament apendre d’elles una miqueta o més. Més encara si considerem que fins el lloc 169, ocupat per la Uni de Barcelona, no trobem cap altra universitat, ni de l’Estat, ni dels Països, ni del Pais, ni “na de na” al ‘Academic Ranking of World Universities’ i… que malament està la cosa quan hi ha Unis que no es troben entre les 500 ací estudiades (http://www.arwu.org/rank2008/EN2008.htm).

   Daniel, sí que puc explicar-te de primera mà com afecta el Pla Bolonya a nosaltres, els enginyers tècnics agrícoles. Com a carrera de 1er cicle, 3 anys, tenim unes atribucions professionals que podem ampliar-les fent cursos de formació postgrau o un 2on cicle de 2 anys més per obtindre l’enginyeria agrònoma. Ara mateixa, el Pla ofereix un 3+2 o 4+1 i ací ens quedem amb la segona opció, la qual cosa no està prou clara per a este col•lectiu. A més, tinc entés que les atribucions (parle d’enginyeries agrícoles) es dispersaran per la xarxa d’universitats i cadascuna especialitzarà als seus alumnes com vulga, agafant 2 o 3 especialitats aleatòriament i açò sí és una barbaritat.

   Això sí, si la resta d’universitats europees poden reconéixer els títols entre elles estarà molt bé, ja que ni dins de la mateixa UPV es reconeixia alguna assignatura entre les seues Escoles.

   Per últim, si els estudiants senten un temor extraordinari a ser avaluats es que necessiten estudiar més. I punt.

4. Hi han moltes maneres d’estar contra Bolonya, i el fet que alguns antibolonyos siguen com són no hauria de desqualificar el moviment antibolonyo en el seu conjunt.

   Jo estudie a València i sí, sóc antibolonyo. No perquè supose una “mercantilització” de la universitat pública (cosa que no acabe de veure clara del tot) ni perquè signifique l’estandardització dels estudis a nivell europeu (la qual cosa -que ja deuria haver-se fet fa anys- no és del tot certa, ja que estats com Itàlia i Alemanya no aplicaran les directives bolonyeses), sinó bàsicament perquè en el meu cas em redueixen la carrera de 5 anys a pràcticament 3, traient-me la història del País Valencià i encolomant-me un 1er humanístic generalista que ve a ser en realitat una mena de 3r de batxillerat. També estic en contra de Bolonya, o millor dit, en contra de la manera com s’està aplicant, perquè en el meu cas, la informació que ens ha arribat als alumnes ha estat molt fragmentària i sovint contradictòria (per exemple, que el vicedegà de la facultat diga en una reunió informativa A i que després en realitat siga B, i ací no passa res…). A banda d’això, hi han diversos factors, com el fet d’aplicar un sistema de control estricte de la faena de l’alumne, que, en principi no em sembla del tot malament, encara que pot portar a inconvenients importants com la dificultat de conciliar els estudis i el treball o la instauració d’un sistema en el qual fent quatre treballets i anant a classe tots els dies pugues aprovar sense calfar-te massa el cap.
   Sobre el tema de les beques-préstec no puc parlar perquè no n’estic massa al corrent.

   És cert, però, que s’han contat moltes mentides sobre Bolonya només per posar a la gent en contra.

   Salut!

5. I passats els cent dies creieu que la ministra trencarà palletes amb Savater, Boadella, Rosa Díez i tota la clec, o és justament per això, i alguna altra gràcia que té la xica, que l’han feta ministra del Govern, com Chaves (d’aChaves n’és de jacobí)?
   Serà un ministeri de pel·lícula, però pel·lícula de pooooor.

6. Fa uns dies, una alumna de primer de Batxillerat em va escriure preguntant-me sobre el tema “Bolonya”.
   I esta va ser la meua resposta:

   M’alegra molt, Lucia, que penses sobre temes que t’afectaran en un futur pròxim, i que no tan sols et dediques a estudiar per aprovar.

   Pel que fa al Pla Bolonya, jo crec que s’han mesclat dues coses:
   1) L’objectiu final, que es doble:
   a) que els alumnes pugueu tindre títols homologables que vos permetisquen trobar faena o ampliar estudis amb el vostre títol, sense dubtes interpretatius, convalidacions, etc.;
   b) que la Universitat oferisca els títols a través de metodologies homologables i més acords amb el que demana la societat; metodologies que vagen més enllà de l’habitual ací, en què el professor es dedica a soltar els temes que ja se sap des de la tarima, i que repeteix tots els anys.
   2) Estructurar els estudis per nivells, possibles connexions, etc. per aconseguir equilibradament els anteriors objectius.

   Pel que fa als primer aspectes, els objectius i la metodologia, al meu parer, els desacords són com els següents:
   a) Hi ha professors, i alumnes, que prefereixen el sistema d’apunts-examen, sense relació amb el que demana la societat una volta fora de l’aula; crec que tots eixos, sense declarar-ho així, esperen que no triomfe el pla Bolonya, per poder seguir sense canviar; encara que en acabar les carreres passe com ací, que els dèficits formatius són enormes i que després s’han de gastar fortunes en màsters no taxats, on poden demanar-te el que vulguen per unes noves titulacions que no sempre estan homologades.
   b) Hi ha professionals (possem per cas, enginyers de camins) que tenen por de què, si s’homologuen les titulacions, puguen vindre “gent de fora” (per seguir en l’exemple, un altre enginyer -danés, p.ex.- fins i tot un arquitecte amb suficient experiència en construcció civil, i competir lliurement per les millors faenes; cosa que ahora poden impedir gràcies a què l’exercici actual dels títols estan limitats no per la qualitat de l’egressat (el que ha eixit de la Universitat, amb un títol), sinó per barreres burocràtiques (com, p.ex., pertànyer a un col·legi professional); i moltes d’eixes limitacions desapareixerien quan els títols europeus (i no-europeus, en la mesura que accepten el pla Bolonya: fins 46 estats hi ha ja) estigueren avalats per un model formatiu que, al seu torn estarà avaluat periòdicament per veure si compleix amb els estàndards que s’exigeixen.

   Pel que fa al segon aspecte, el de l’estructura del sistema, tot i necessitar moltíssim més comentari, crec que:
   a) Hi ha molta falsa informació, i molta paraula sense sentit que s’utilitza com a consigna mobilitzadora:
   1) Diuen que el nou pla “mercantilizaria” el coneixement; és que ara els llicenciats no el mercantilitzen?; és que no cobren per fer la seua faena, els que l’han aconseguida amb un títol de la Universitat?
   2) Es queixen de què “s’implantaria el model anglosaxó”; és que no és molt millor que el nostre? si el nostre és dels pitjors entre els pitjors, de què tenen por? de què millore? de què exigisca als professors que siguen més competents, i que deixen de reproduir un model que no dota la societat dels professionals que necessita?
   3) Afirmen, sense aportar cap prova, que el “grau” serà insuficient, i que sense el màster ningú podria trobar un bon treball ; per ventura en l’actualitat tots han de ser llicenciats i doctors? no hi ha excel·lents professionals que “només” són diplomats (p.ex., enfermers, i no necessàriament metges, per posar una comparació apropiada)?
   4) Diuen que els màsters costaran més; fals. Actualment hi ha màsters que costen moltíssim més del que costarà el més car dels que hi ha previstos amb el pla Bolonya; eixe pla, el que diu no és que cal fer màsters, sinó que eixes ampliacions d’estudis tindran preus taxats, és a dir, entre uns límits fixats: cap Universitat podrà fer màsters amb els preus arbitraris que posa ara. I, pel que fa a què la gent se’ls haja de pagar o obtindre beques, caldria matissar un parell de coses:
   a) Com que el benefici serà personal, em sembla bé la gent s’ho pague; o que li ho pague la societat si es tracta d’un estudiant que compleix requsits com el ser capaç, voluntariós, etc; que li ho pague a través de beques, i que li exigisca no tan sols que faça bé la seua faena, que l’educació és molt cara (ens costa molt a tota la societat), com que després, allò que ha aconseguit personalment amb l’esforç de tots nosaltres, ens ho torne d’alguna manera; i que no siga tan sols una forma de què ell guanye més diners, sense agrair a la societat el que ha fet per ell.
   b) El que la societat puga i vulga pagar més o menys beques, depén del govern que tinga, i dels recursos que posseïsca. En el nostre cas, per tant, dependrà del que han votat els teus pares, del que votaràs tu i del que vote la societat. I de què la nostra societat reba uns recursos equilibrats amb el que aporta. Doncs be, segons les balances fiscals, el nostre país, el País Valencià, paga a Madrid molt més del que després ens torna, entre altres coses diners per a beques: per haver nascut ací, tu tens menys oportunitats de beques que un alumne de Castella o d’Extremadura, a qui assignaran, per a eixe concepte, quantitats superiors als que assignaran als nostres estudiants. No ho sabies? I en segon lloc, si els pocs diners que arriben, els governants d’ací se’ls gasten en Copa de Amèrica, visita del Papa i Fòrmula 1, … el resultat és que els diners dedicats a educació són la misèria que són. I d’això no té cap culpa el “Pla Bolonya”. I, curiosament, això no ho critiquen els “anti-Bolonya”, que van dient per tot lloc que Bolonya incrementarà el preu de l’educació; ¿per què no es fixen en que les diferències es deuran als recursos que els diferents governs dediquen a sufragar les beques? és a dir, que, si als estudiants valencians els toca pagar més que a un neerlandés serà perquè perquè el tàndem estat espanyol – generalitat valenciana dedica menys recursos a eixe tema que el govern dels Països Baixos.

   En fi, disculpa el “rotllo”, que seria ocasió de comentaris més profunds, i de què tu també em contares el que en penses.
   Salutacions ben cordials, Lucia, d’un professor que està molt content de què també et preocupes de temes com estos.
   Daniel

7. me gusto mucho este blog la verdad no estaba tan informada pero gracias, a este tipo de post nos ayuda a enterearnos un poco mas de las cosas que suceden en nuestro entorno muchos saludos para ustedes y suerte