Amb il·lusió i nervis semblants als de la primera comunió, el dissabte 18 d’abril vaig fer la meua primera conferència. El sacrament el vaig rebre a l’església de Maria Auxiliadora d’Alcoi i la conferència la vaig donar a la Casa de Cultura del Castell de Guadalest. La primera hòstia de la vida em vingué de mans del director del col·legi; al Castell, em presentà Enric Balaguer, que ha sigut director del Departament de Filologia Catalana i no em donà cap hòstia sinó el seu últim llibre, La casa que vull. Gràcies, Enric, per la presentació i pel llibre, promet llegir-lo. Ah, sí! De què anava la xarrada? Doncs el títol era “25 d’abril: el poble valencià i la desfeta d’Almansa”. Hi assistiren 22 persones, que, tenint en compte l’últim cens (215 hab.), representen el 10% de la població. Està bé, no? Parlàrem un poc de tot: Jaume I, els furs, els Àustria, l’arxiduc Carles, els Borbó, els maulets, els botiflers, el general Basset, el duc deBerwick, el sinistre cavaller d’Asfeld, la crema de Xàtiva, el quadre penjat cap per avall de l’Almodí, l’ocupació i el govern militar del Regne de València, la repressió, el Decret de Nova Planta, la castellanització, la resistència secular de continuar vius com a poble, el 9 d’Octubre… Al final, m’aplaudiren i tot.

En vista de l’èxit, si torne al Castell de Guadalest a fer una altra conferència demanaré a l’Ajuntament que em pague el doble. Per a la pròxima vegada, vull dos camisetes, dos ventalls i dos tasses promocionals de la Casa Orduña. Hi hagué més gratificacions: l’aire net després de la pluja, les filagarses de núvols escampades sobre la muntanya, un tros del nostre paisatge tal com era quan allò dels furs i el paisanatge pròxim i agraït, com una tieta d’Enric, una jove de prop de huitanta anys, que vingué a donar-me l’enhorabona. Això no té preu. Bé, entre la xarrada i hui també hi ha hagut les festes de Sant Jordi, que donen per a moltes entrades, de moros, de cristians i d’altres que no saps en quin bàndol estan. El dia 23 anava Peralta per la plaça de Dins amb El País davall del braç. No és que el diari de Prisa siga ara el referent informatiu del PP, és que el rotatiu publicava les converses del president Camps amb Álvaro Pérez, altrament dit El Bigotes. Sembla que, al diputat, li faltava temps per a mostrar la plana en qüestió. Ai, Miguel, Miguel… mira que eres bordet.

Tornem a les conferències. Si demà, dijous 30 d’abril, esteu a la Universitat d’Alacant, no us perdeu la de Joan Francesc Mira, a les 12.00 h, a l’aula magna de Filosofia i Lletres: “Alacant després de la batalla d’Almansa”.