Per al nacionalisme basc, esta expressió llatina prova la insistència dels visigots en l’empresa de dominar les antigues tribus basques i, d’altra banda, el desig que tenien estes de mantenir-se lliures. L’any 1997, per exemple, el sacerdot Anastasio Arrinda escrivia: “Todos los cronicones 
de la vida de los reyes godos o visigodos terminan con esta frase lapidaria: Domuit vascones […] Si cada rey visigodo se jacta de haber subyugado a los vascos, señal es de que nunca los subyugaron; siendo la cosa de otro modo, no haría falta repetir siempre la misma cantinela de domuit vascones”.
Segons sembla, la fraseta en qüestió és apòcrifa, ja que no apareix en cap crònica de l’època visigòtica, però ara més que mai torna ser actual. Quasi 1.300 anys després de la mort de Rodrigo, últim rei de la llista aquella, Zapatero —potser descendent del malaurat monarca, pel que té de Rodríguez— s’ha col·locat la medalla. Les cròniques presents i futures podran proclamar “Rodríguez Zapatero, hispanorum præses, domuit vascones”. Només ha necessitat el president un parell de jugades: en 2007 l’heroica campanya del PSN a Navarra i, des de hui, un no nacionalista —que és com es diuen ara els nacionalistes espanyols— com a lehendakari de les bascongades. No hauríem de restar valor al govern que constituirà Patxi López, amb el PP li eixien els comptes i ha tirat endavant. Fins ací tot més o menys previsible en la galàxia basca, l’acord PP-PSOE ja el plantejaren Mayor Oreja i Redondo Terreros. El problema és que els constitucionalistes han guanyat fent trampa. Per més odiosos i indesitjables que siguen ETA i el seu entorn, il·legalitzar les candidatures de l’esquerra abertzale és fer trampa. La martingala els ha donat la lehendakaritza, però no està gens clar que això resolga la qüestió basca. I, al cap i a la fi, el que esperem dels polítics són solucions, no més problemes.
Aquestos dels psoE , qui no els conega que els compre …
Mireu que han votat al parlament valencià a l’hora de debatre l’entrada de la generalitat de baix al Ramon Llull.
Ells no tenen cap problema a fer pactes entre l’esquerra i la dreta espanyola, i nosaltres fent-nos palles mentals …
” Aixina mos va ! ”
Salut republicana !
Ja sabem com se les gasta el PSOE més espanyolista que mai hi ha existit. Què queda d’aquell PSPV de la transició? Ara la seua màxima és ben clara: mantenir-se en el poder al preu que calga. Si cal enganyar el poble català, ho fan. Si cal pactar amb el PP d’Euskadi, ho fan. Qui ens diu que un dia no pacten amb Rouco Varela. Insisteix, amb el PSOE res de res. Aquesta és una cosa que el BLOC no hauria de perdre de vista, especialment a Alcoi, on tant ens ha costat arribar a l’ajuntament.
El PSOE. A mi anaven a pegar-me-la eixos. No pactava jo ni els torns pa fregar l’escalera.
Ansiosos del poder.
Ibarretxe deixa la política. Qui el substituirà? Haura un cisma entre moderats i frontistes? Qui guanyarà? Són ara les preguntes que se fa la gent del carrer. Jo no tinc la resposta. Què penseu?
Companyes i companys ocupem-nos del nostre país. Prou treball ens queda encara.
Com pot ser que a la resta d’Espanya s’estiren del monyo els peperos i els PSOE’s i fan pinya per governar els bascs. No ho entenc! Ahhhhhh! L’ànsia de poder, claaaaaar! 0;-)
Tonterias y mas tonterias, tanto el NAZIonalismo Vasco, Catalán o Gallego (en mucha menor medida).
Esta clarísimo que España es íntegra e indivisible, por lo cual estoy absolutamente contento de que se hayan marchado los NAZIonalistas del poder, debria pasar lo mismo en CataluÑa (si, con Ñ de España).
¡Saludos!
¡Viva España!
Qui és el tontolscollons este de Gabi? i perquè no se’n va a la merda a fer ratlles?
Perdona Jordi…és que huí tinc la veneta unflada…este blog no mereix estos comentaris, ni el de gabi ni el meu!