Amb la intenció, i potser l’excusa, de fer campanya, el Bloc de l’Alacantí va organitzar un sopar d’amics, coneguts i saludats de Jordi Davó. Amb una taxonomia tan planiana, vaig pensar que l’amic Dani Climent em faria una bona presentació perquè és un bon comunicador i un tio intel·ligent. No va ser una bona presentació, va ser una presentació magnífica. Algú em digué que semblava una hagiografia. No sóc cap sant jo, d’acord, però, tret dels qualificatius que em dedicà Dani, en el seu text hi ha reflexió política per a dir amén. Ací van les paraules del mestre:
Una de les coses bones que té Jordi és que s’atreveix a tot, fins i tot a encomanar-me que li faça la presentació, tot i les nostres amables discrepàncies que els lectors del seu bloc poden testificar. Però, és clar, juga amb avantatge perquè sap que, més enllà dels punts de vista diferents sobre algunes qüestions puntuals, el valore profundament. I tot i que expressions com “t’estime” hagen sigut degradades recentment per un poc honorable president, en la mesura que anaven associades a intercanvis materials de més que dubtosa procedència i finalitats, no hem de renunciar a dotar-les de sentit propi, a fer-les nobles en tant que les definim nosaltres amb la pràctica quotidiana. Doncs sí, em cau molt bé Jordi, l’estime afectivament parlant, però també racionalment perquè en el temps que l’he tractat li he detectat qualitats que voldria veure ben vives en els polítics que ens representen, tant quan estan en el poder com quan estan en l’oposició. Una, i ben important, és que és capaç de dir sí, d’enfocar les coses en positiu, de no fer de la lamentació un ritual, ni de la negació cap garantia de posseir la raó.
I, per formació, per caràcter i per pràctica, és capaç de mirar endavant, però sense perdre de vista el retrovisor, és a dir, on anem, però també quins perills ens poden vindre d’un passat no analitzat adequadament. Però, sobretot, insistisc, és capaç de mirar avant, perquè, com deia la meua aüela Encarnació, “qui no mira avant, arrere torna”. Perquè, lamentablement, és habitual la tendència a substituir l’anàlisi dels fets per l’adhesió a unes sigles, a unes idees esclerotitzades en el passat. I creure que perquè un partit porta una S de socialista és d’esquerres, quan allà on manen es fa difícil trobar diferències substancials amb els denostats populars. De fet, solen anar junts a l’hora de restringir llibertats, com quan boicotegen la Xarxa Ramon Llull, la TV3 o la presència de la nostra llengua en els parlaments europeu o espanyol. O quan s’enfronten a les condemnes europees per la destrucció del territori o en l’afició a clavar la mà en les arques públiques per resoldre assumptes privats o del partit; per no parlar de mantindre l’espoli fiscal sobre el nostre país, de dirigir les vies de comunicació, i la mirada, obsessivament cap al cau dels amos, en lloc de cap a Europa, o d’apoderar-se de la representació parlamentària d’uns altres a base de posar barreres o de prohibir votar a gent que no ha sigut condemnada mentre, això sí, mantenen en actiu i legalment blindats els infames que defensen la barbàrie franquista o desprestigien les institucions i el sistema democràtic, per no dir la tendència genuflexa a subvencionar amb diners de tots institucions que segreguen les dones o emparen els pederastes.
I per això ens convé fer l’esforç de pensar autònomament, de renunciar a desqualificacions simplistes i apriorístiques que tracten d’associar la coalició de què formem part a la dreta. ¿És de dretes haver desenvolupat, des de fa temps, el sistema de protecció social més avançat de l’estat espanyol, com va fer el PNB, amb gran experiència de coalicions productives amb partits oficialment d’esquerres? ¿És de dretes que al País Basc, amb un govern encapçalat per un economista que creia en el seu país, els treballadors hagen resultat menys exposats als efectes de la depredació, que els que han estat sotmesos a determinades pràctiques immobiliàries, financeres, etc. imperants en la darrera dècada? Pràctiques que, cal dir-ho, han estat impulsades per governs populars i socialistes coalitzats no tan sols de facto en la defensa d’un sistema corrupte i d’una democràcia “a la turca”, sinó finalment de iure, com hem vist al País Basc i a Navarra. I per això m’agrada tant veure Jordi Davó formant part d’una llista, d’una Coalició per Europa d’ample espectre, cromàticament enriquidora, encapçalada per Ramon Tremosa, un economista de primera que és capaç d’utilitzar els seus coneixements no tant per justificar el que hi ha, activitat a què es dediquen una gran part d’eixos professionals, sinó per a proposar un futur més lliure, més digne i més solvent no tan sols per a Catalunya, sinó també per al País Valencià, societats que considera, com Jordi, com nosaltres, sinèrgicament lligades, simbiòtiques, mútuament millorables, no tant en la mesura de compartir passat, records, llengua i cultura, sinó en la de generar projectes de convivencialitat democràtica, de progrés sostenible, d’europeïtat.
I amb altres membres del Bloc, encapçalats per Enric Nomdedéu, regidor en l’Ajuntament de Castelló de La Plana, on la majoria absoluta del Partit Presumpte es veu recolçada per l’anòmia absoluta del Partit Silenciós i on la faena d’oposició i de proposicions que fa Enric és superior a la de tot el grup majoritari de l’oposició, com ja estem habituats a constatar en tants i tants ajuntaments. Sí, Enric Nomdedéu és un polític en el sentit noble del terme, capaç d’interessar-se per múltiples problemes de la polis, d’assessorar-se adequadament i d’abordar-los amb solvència, prudència i equilibri, com vam comprovar els que el vam veure en el debat de Canal 9. I fetes eixes presentacions, torne, com ha de ser, al nostre amic Jordi, a Jordi Davó. Anar en una llista com la que presenta la Coalició per Europa, amb referents com Ramon Tremosa o Enric Nomdedéu, és òbviament un honor, un repte, una responsabilitat. Però la llista també arriba a ser bona perquè té gent com Jordi, com el nostre Jordi Davó, un jove amb encara menys passat que futur, que sap de moltes coses i que s’interessa per moltes més. Amb capacitat d’aprendre, però també d’ensenyar, que sap de llengua però no necessita manifestar-ho dient hipocorístic o pronom feble cada dos per tres i que sap anomenar gramàtica al que altres necessiten dir morfosintaxi per marcar diferències, per separar-se de nosaltres. I que sap de política, i d’història i de sociologia…
I perquè és alcoià, redéu, una gent molt especial a qui s’ha de donar de menjar a banda, però que els tens quan els necessites i són capaços d’encapçalar moviments que acaben molt més enllà del barranc de la Batalla. I perquè uneix dos qualitats ben necessàries avui dia: capacitat i voluntat. Com el seu paisà Ovidi Montllor, de qui per a acomiadar-me prenc prestats fragments d’una cançó per a dedicar-los a Jordi, perquè crec que eixa cançò el representa molt bé, tan bé com ho faria ell en nom de tots nosaltres si arribara a ser eurodiputat:
Plovia aquell dia perquè vull,
perquè tinc ganes que ploga!
Després varem parlar perquè vull,
perquè tinc ganes de parlar!
Vam sentir un món nou perquè vull,
perquè no m’agrada aquest!
Vam viure amb gent preciosa perquè vull,
perquè estic fart de la contrària!
Tot era meravella perquè vull,
perquè estic cansat de coses lletges!
I acabe la cançó perquè vull,
Tot comença en un mateix.
Per a mi, en certa mesura, eixe és Jordi Davó. I, com diu la cançó, tot comença en un mateix. En nosaltres, en cadascun de nosaltres i, de manera simbòlica, en el nostre vot el dia 7 al Bloc, a Jordi Davó, a Enric Nomdedéu, a la Coalició per Europa en representació nostra. Perquè tot comença en un mateix.
¿Com pagar-te, estimat Dani, una presentació tan elogiosa, una concepció de la política tan necessària, tants ensenyaments al llarg dels anys? No ho sé, però des d’ací t’agraïsc tot això i el que vindrà amb una altra cançó, perquè tu, company, saps que arribarà un de matí que el plor serà d’alegria…
Per què “aüela” té dièresi? És tetrasil·làbica? No seria “auela”?
Dic “tetrasil·làbica” per guardar les distàncies.
Mai no se sap.
I sí, per a mi, eixa al·lusió a l’hipocorístic, erradament atribuïda a mi, és l’únic punt que sobra de la lloança. O què fa un botànic quan diu “corol·la bilabiada”? Separar-se de tots nosaltres o ciència?
en realitat, és agüela i d’ací que posen dièresi, però no està acceptat academicament
Amb les paraules de Dani Climent, poc més es pot dir: Vota BLOC
Els amics i els coneguts estigues tranquil que anem a votar-te, només falta saber que faran els saludats.
Benvolgut Julen, si et sents al·ludit per alguna raó serà, no? I quan Dani diu corol·la bilabiada supose que es referirà a ciència (si no és així que ho diga ell).
El sopar, el pub i la companyia va estar molt bé. La presentació també, encara que quedà una personeta amb dubtes de vot (i no m’agrada senyalar a cap informàtic, he he).
Quina llàstima la gent que no va poder vindre i vore la cara d’emoció de l’amic Jordi. Entranyable…
Em sent al·ludit perquè em van assenyalar insistentment i sornaguera amb el dit índex d’una mà dreta. Dis-me susceptible. Però jo no he perpetrat cap hipocorístic.
Possiblement vaig perpetrar un hiperònim i al gran duc se li van mesclar les paraulotes.
Amic Dani, no tenia ganes, ni gens ni mica d´anar a votar, pero fare el esfors una vegada mes i anire i votare al BLOC.
Xé, la veritat, és que no tenia ni idea de què algú poguera sentir-se al·ludit per això de l’hipocorístic. Ni ho vaig fer amb cap intenció llevat de la sonoritat del nom. De veritat.
Dit això, afirmar, a més, el tema tan interessant dels hipocorístics.
Fins i tot jo mateix vaig fer un petit text, com una nota a peu de pàgina en un llibre del meu sogre, Jaume Soler Soriano, “Des del cantó del Mercantil”. I com que hi ha gent que potser no sàpiga de què va, i no pense que estem insultant a ningú, pose el text del llibre del meu sogre (que estava en castellà):
“Lau probablemente sea el apócope de Estanislau. Sabido es que los valencianos (y catalanes y baleares) apocopamos los nombres propios de manera familiar o afectuosa recogiendo tan sólo las últimas sílabas (y ocasionalmente añadiéndoles una o átona); así, Estanislau queda en el hipocorístico (o derivación afectuosa) Lau de la misma manera que Antoni queda en Toni, Anastasia en Astasia, Bertomeu en Tomeu, Cristòfol en Tòfol, Emili en Mílio, Gaetà en Tano, Ginés en Neso, Ignasi en Nàsio, Isabel en Bela, Jacint en Cinto, Joaquim (Xoxim) en Ximo, Josefina en Fina, Manel en Nelo, Miquel en Quelo, Nicolau en Colau, Onofre en Nòfre, Salvador en Doro, Vicent en Cento, etc. (amb els corresponents femenins de Tona, Nesa, Nàsia, Nela, Colaua, Centa, Dora, Quela, etc.; en castellano, por el contrario, apocopan conservando la primera parte del nombre: Rafa, Manu, Javi, Antón, etc. ”
Bo, espere haver contribuït a que ningú més no se senta al·ludit pel que només volia ser una referència a l’abundància de termes críptics i d’especialistes en l’ensenyament generalista.
P.S. Abans d’arribar a les corol·les bilabiades (mai no hi arribe) m’agrada que els meus alumnes coneguen el citró, l’estepa, la ginesta o el coscoll, els usos, llegendes i demés; i sé de molts llicenciats en Biologia que saben dir això de” corol·la bilabiada” però són incapaces de distingir les espècies que he anomenat si les tenen davant. I sovint em fa la impressió de què, de manera semblant, molts llicenciats en Filologia catalana saben dir molts tecnicismes lingüístics i després no saben ensenyar ni una cançó, gaudir del significat d’un topònim ni, tampoc, el nom de les plantes del camp, o dels peixos i verdures del mercat.
Daniel
Bona nit Jordi!
Enhorabona per la teua candidatura. Sent molt no poder haver anat. Estava en casa estudiant i me’n vaig enrecordar al migdia. Hauries d’estar orgullós per esta presentació tan formidable. I nosaltres, valencians, de tenir-te a tu i a Enric, com a Amparo i a Teresa, com a persones que ens volen representar.
Per cert, enhorabona pel premi al millor Blog! Sens dubte te’l mereixes.
Salutacions!
Jordi, ets Candidat a les europees, la universitat ha premiat aquet blog. Què serà el pròxim? La Creu de Sant Jordi?
Per cert, llegint aquest comentaris tant resabuts sobre gramàtica i morfologia m’ha provocat un esquinç al cervell. Quin nivell!
Dani, el nostre punt de vista és coincident. Gràcies per l’aportació doble que fas en esta pàgina.
El meu to sol ser sarcàstic, però no use carasses per a indicar-ho. És un propòsit que jo m’he fet a mi mateix: la ironia i el sarcasme existien abans de les emoticones.
La qüestió és que Jordi sol considerar-me font de paraulotes d’estes. I ja dic, en este cas s’ha confós. Jo parlava d’hiperònim. Concretament, saps de quin? De “planta”. En un exercici del nivell superior (prenga’n nota qui n’haja de fer l’examen), els alumnes havien de posar exemples d’hipònims de l’hiperònim “planta”. De fet, els demanava el que tu, Dani, proposes: que sàpien què és el timó (tomello o farigola), l’argelaga, l’esparreguera, la corriola, el raïm de pastor, l’espart…
En fi, no en faces més cas, Dani. Tot ha sigut una excusa per a desenvolupar la dialèctica.
Una abraçada!
PS: qualsevol dia vos explique per què és preferible dir-ne morfosintaxi i no gramàtica. Cobrant.
mira que aquest Daniel m.ha fet sentir de prop el orgull que em fa ón estás clavat, xaval!! a mes a mes, estic d.acord en la teua energia i sobretot en la teua dignitat per a defendre alló que penses. Les seues paraules m.han arribat de veritat, i sentir-me contenta se poder anomenar-me amiga. Xe, que estic d.acord, collons!!
Dani, m’envies l’article de Mespilus germanica i la resta? Gràcies!
Dani, y Jordi sou patètics
Aunque aprendi a decir “got” antes que vaso no escribo bien el valenciano y por tanto me referire en Español.
Me parecio ver con extrañeza en un programa en la television valenciana del domingo 21-11-2010 que el Sr. Daniel Climent i Giner cuando explica varias variedades de frutas autoctonas antiguas, saca un arbol con su fruto como “soroller” indicando que todo el mundo sabe de Sorolla pintor, pero no del arbol como fruta, cuando es mi sorpresa, veo que ese arbol y el fruto que le acompaña no corresponde a lo explicado pues al menos para mi se trata de un arbol llamdo ” Serval” en valenciano siempre dijimos tal vez mal dicho “Serbera” y no el Sorolla. Agradeceria se revise la grabacion y una respuesta por su parte a mi correo, pues esas cosas que aprendi de la mano de mi padre, me hieren en lo profundo si no estan bien contrastadas, pues de ser asi no aclaran sino confunden.
Un afectuoso saludo.
Xé, Vicente, han passat anys, i ara revisant el correu de Jordi he vist el teu comentari (molt assenyat, per cert) en què em feies una pregunta i -per no haver-lo llegit abans- no l’havia contestat.
De veritat que ho lamente. No ha sigut intencionada la no-resposta, però tot i això, ho lamente perquè lo que planteges es molt interessant.
En efecte, el muntatge conté eixe error, greu, de posar unes serves quan s’està parlant de sorolles.
Ja els ho vaig dir als responsables quan vaig veure l’emissió perquè vaig pensar lo mateix que tu.
Explicaré el perquè, al meu entendre, ha passat això.
En primer lloc, no em van passar a mi, prèviament el muntatge, que hauria fet saltar les alarmes i ho haguèren pogut corregir.
No era jo el qui mostrava les serves (mal anomenades seroles en el reportatge), sinó unes imatges superposades a les meues paraules i tretes del fons documental de Punt 2.
L’error dels documentalistes de Punt 2 té, altrament, explicació. Resulta que a les comarques més septentrionals, per Castelló, anomenen “sorolles” a lo que nosaltres (jo inclós) anomemen “serves”, el fruit de Sorbus domestica; serves és, a més, el nom més estés en el nostre àmbit lingüístic… llevat d’eixe “illot” fitonímic localitzat en les comarques de les quals, probablement eren els autors de les imatges.
Un error, doncs, del qual no em puc fer responsable, sinó més aïna “víctima” perquè apareix en un reportatge en què jo sóc “la veu cantant”.
Així que totalment d’acord amb tu, Vicente, eixes imatges (mal posades, insisteix) “no aclaran, sino confunden”.
Gràcies per la teua atenció al reportatge i al comentari que vas fer en aquest bloc.
https://www.facebook.com/permalink.php?id=333025360132175&story_fbid=566841070083935
https://www.youtube.com/watch?v=eaITKcazTa4