Disculpeu-me que continue amb anècdotes electorals. El passat dijous, a la Casa de Cultura de Callosa d’en Sarrià, vam fer un míting Vicent Llobell, regidor i metge del poble; Vicent Serra, professor i secretari comarcal de la Marina Baixa; Alfons Luján, representant de llenceria i secretari comarcal del Baix Vinalopó, i jo mateix. No sé si vam influir molt o poc en el vot dels callosins i callosines, però allà hem tret un 4’28%, un gran percentatge si es compara amb el general. Abans de començar l’acte, Alfons em diu enutjat que no s’ha dut bé la campanya, que això no pot ser, que… De vegades, Alfons és al cabreig el que Obèlix a la poció màgica de Panoràmix: en ell és perenne, no li calen noves dosis. No és mal jan, tot s’ha de dir. Concreta la indignació en la falta d’argumentaris distribuïts per part de l’Executiva del Bloc. Jo crec que els valencianistes tenim massa arguments i tot, però, en fi, tampoc és desgavellat que el secretari vulga argumentari.

El dimecres, com que és dia de mercat i hi ha molt de personal, vam fer campanya al Campello i Mutxamel, on coincidírem amb un grup de militants socialistes que recuperava forces al bar de la plaça. Entre ells, estava el diputat Bernabeu. Ens saludem i done a un dels ciutadans de la barra el nostre programa. “Però com vols que vos vote a vosatros havent açò?”, em diu. Gire el cap i una animada senyora em mostra orgullosa la seua regata al final de la qual havia enganxat un adhesiu del PSOE. Al·legoria de les urnes amb missatge gens subliminar, directe a l’hipotàlem del votant masculí. Completava la caravana socialista una joveneta amb un vestit roig dels que deixen poc a la imaginació. També duia adhesius i participava de la conya electolibidinal. Algú dirà que això són arguments de pes, però a mi el quadre no em va paréixer molt progressista.

De vesprada, a Alcoi, abans d’anar-me’n a una trobada amb militants i simpatitzants, ma mare critica un comentari d’Alfonso Guerra a propòsit de l’amor que es tenen Camps i el Bigotes. El troba homòfob. Li recorde que no és la primera vegada, fa anys l’exvicepresident va dir que Rajoy era un “mariposón”. Si algú sap què pensa d’això Zerolo, que m’ho diga, per favor. I sense deixar Guerra i el seu partit acabe l’entrada. A la festa de tancament de campanya que vam fer al Zoo Loco, va aparéixer Jordi Martínez Juan, regidor socialista. Xambra, que és com l’anomenem tots els qui l’apreciem, és un tio mordaç i simpàtic, capaç de dir-te en un minut de quin mal s’ha de morir el Bloc, el PP i la mitat dels seus companys de partit. Parlava d’eixos mals nostres, quan va intercalar en el discurs que fa temps el PSOE els envià un tècnic en estratègia electoral per a ajudar-los. La història va ara i potser la trobareu un poc bròfega, però Rafel Carbonell, el meu germà i jo encara ens estem rient. Plis-plai en mà, Xambra amollà el record: “Un xaval del partit, expert en campanyes, mos va fer una exposició de com estava la cosa a Alcoi i després va dir “Vosotros tenéis ahora un target que es sacar 27 votos más en la calle Ibi” i  jo li vaig contestar “A mi deixa’m estar de targets, ¿Tú me vas a traer aquí a Alfonso Guerra a hasser-se una paja en medio la calle Ibi? No? Pos vés-te’n a la merda”.

Ja veus, Alfons, una pitrera, un vestit curt i Alfonso Guerra fent-se la mà enmig d’un carrer, què t’ha semblat l’argumentari?