“Quants amics que han marxat, quants companys que han hagut d’abandonar la pàtria! […] El desastre d’Anisha havia sigut l’avís premonitori d’aquella jornada, quan els lleons furiosos eixiren del seu amagatall. L’enemic després va prendre la capital. Ai, València, la bella, l’elegant, l’esplendent!” (Abu-I-Mutarrif ibn Amira, jurista i historiador musulmà). “I van atacar en la davantera els nostres als moros i els van obrir, i allí es començà a véncer la batalla, que va continuar fins al riu Sec entre Foios i València” (Jaume I). L’Anisha a què es referix Amira s’anomena hui el Puig, allà Jaume I guanyà la batalla que descriu en el Llibre dels Fets i, com a acció de gràcies a santa Maria, fundà un magnífic monestir. En memòria del rei i en defensa del país fundat, els valencianistes dels segles XX i XXI, sempre que els han deixat, han fet al Puig aplecs, marxes, mítings, paelles, fires i fins i tot misses. Un amic i jo vam estar en la de fa dos anys; Jaungoikoa eta Lege Zaharra, eh, Ramonet?

Tot això té lloc el darrer diumenge d’octubre, justament ahir. Enguany l’alplec ha sigut especialment emotiu perquè el Bloc ha homentjat el jove alacantí Miquel Grau, assassinat l’any 1977 quan enganxava cartells per a la manifestació del 9 d’Octubre. A més, Enric Morera va pujar al cadafal disposat a repartir-ne a dreta i esquerra: “Ja n’hi ha prou d’un govern corrupte, el del PP, i d’un govern de Zapatero que ens està duent a una marginació econòmica sense precedents”. I, a Alarte, li va dir “Si et fan vergonya les sigles País Valencià, nosaltres les volem. Davant la vostra Comunitat, nosaltres volem construir el País Valencià”. Bon ganxo el del Lleó d’Oliva, hauria de fer-lo servir més. Definitivament, el Puig val la pena. Això mateix degué pensar Puig…cercós, el passat 18 d’octubre, quan decidí ascendir al Puig…mal (2.913 m), per a celebrar la seua proclamació com a candidat d’ERC a la presidència de la seua Generalitat. Un gest carregat de força i simbolisme, però poc original, perquè copia a Jordi Pujol, qui, l’agost de 1999, va convocar les eleccions al Parlament de Catalunya des de dalt de l’Aneto. Ell tenia 69 anys i l’Aneto 3.404 metres, no hi ha color.

Puigcercós i el seu centenar d’acompanyants de marxa copien també els 2.000 nacionalistes valencians que, el passat mes d’agost, pujaren al cim del Montcabrer (1.398 m), per a reclamar el dret a l’autodeterminació del País Valencià. Ací n’hi ha dos, els altres 1.998 estaven menjant-se l’esmorzar: