Crec que va ser Voltaire qui va dir que l’art de l’endevinació va nàixer quan el primer idiota es va trobar amb el primer brivall. D’aleshores ençà, reis, amants, cabdills i gent de tota mena han fet el paper de l’idiota, i harúspexs, nigromants, àugurs i espavilats amb pocs escrúpols han sigut i són successors d’aquell primigeni brivall. Poc més que guerres, passions i negocis han neguitejat als primers; els segons, en canvi, han demostrat molta imaginació per a escrutar el futur: esventrar un innocent animaló, invocar esperits, interpretar el vol dels ocells, llançar un grapat de pedres… Per ignorància, curiositat o desesperació anaven els antics a Delfos i funcionen hui en dia els tarots televisius, tot i que, quasi 3.000 anys després, l’abisme estètic que hi ha entre la pitonissa d’Apol·lo i la Bruja Lola sí que hauria de fer-nos patir pel futur d’Occident.

Bé, no sé on vaig aprendre que “de Delfos Apolo huyó, ninfas y hadas expiraron, los oráculos callaron y el gran Júpiter se hundió”. Tot això no ha impedit que la cartomància caiga al tapet de l’anàlisi política valenciana; si és que estem en un nivell… Fa dos setmanes Levante i Información dedicaven planes senceres i senars del diari de diumenge a fer-nos saber que un regidor del PP d’Alcoi, veí meu durant uns quants anys, ha tirat les cartes a Camps i el resultat va ser que li quedaven dos mesos d’estar en el càrrec. Home, Pere, no teníeu res de més trellat? Però, ja posats, podries haver-nos dit quan s’esdevindrà la caiguda del Molt Honorable. En passar Pasqua? Abans de falles? Demà mateix? Anys de treball, coalicions, manifestacions, plataformes, compromisos, insubmisos… i al final seran dos cartonets impresos (la Torre i el Dimoni) els qui abaixen Camps de la presidència. No m’ho crec, eixe flac, bronzejat, apurat i estirat del carrer Cavallers és el jòquer d’esta baralla i si no ens afanyem tornarà a guanyar-nos partida. Atents, que ja s’està repartint el joc.