Dissabte, poc abans que Benet XVI arribara a la nació de Breogan, vaig escriure al mur de facebook “Jo no t’espere, JO M’EXASPERE de vore tanta cristianofòbia” i me’n vaig anar a dinar a Alcoi. No calia beneir taula, tot era divinal: esclata-sangs, formatge blanquet de Callosa d’en Sarrià, vi negre de Novelda, pericana, gamba a la planxa, bajoques farcides… Ara que el papa ha abandonat la nació del Gegant del Pi, reproduïsc fragments dels comentaris suscitats, per si voleu continuar el debat. Estos protestants no saben el que es perden, xe!

H.G.: Estat aconfessional ja! Aneu a mamar-la els protoretors… 😉

J.M.: Cristianofòbia? Quantes fòbies representa el Papa? I tu? Tu dient que t’exasperes? Però si l’església no parla la teua llengua, ens discrimina, ens arracona…

E.N.: Jo no espere el papa, però tampoc no espere l’autobús de les 7 […] No defensaré les despeses públiques per la vinguda del papa si van més enllà  que les que es fan per la vinguda de qualsevol altre cap d’estat […] però que des de posicions no religioses es perda absolutament la racionalitat, perquè els pot més l’odi que la intel·ligència, també m’exaspera […] I si perdem la força de la raó ja només queda fe, que és irracional. Al final són iguals els qui esperen que els qui no esperen?

H.G.: […] El problema és que no ve en qualitat de cap d’estat, encara que sobre el paper es faça així. Ve a santificar una església. Que coincidisca nominalment que també és cap d’estat és això, una coincidència…

E.N.: […] Si ve el president de la República Francesa i inaugura un institut de cultura francesa, una exposició retrospectiva d’artites del seu país o què sé jo, està venint com a president o com a apologista de la seua cultura? El papa ve com a cap d’un estat peculiar. Eixe era el sentit de la meua intervenció a més de mostrar el meu desencís en vore que el discurs anti esdevé tan poc argumentat com el pro…

J.M.: No saps res de les raons que em provoquen irracionalitat. En un món més just este home no seria rebut per les autoritats i molts dels seus serien tancats en presó per delictes de tota classe […] Solament em queda pensar en la felicitat dels qui li tenen fe i els qui es deuen estar embutxacant bona cosa…

E.N.: Un món irracional mai no serà just.

J.M.: Ahí tens raó.

E.N.:  I en la resta crec que la tens tu.

J.M.: Mira, E., que acabem enamorant-nos!!!!!

E.N.: Però no li ho digues al papa, ja saps que no “entén”.

H.G.: […] Acabe d’escoltar parts d’un programa de Ràdio 5 (3 hores han estat pegant la vara) fent de botafumeiro de la visita […] Al final, en un atac de funció pública sobtat, han indicat que hi ha hagut “grupos anecdóticos para decir que no están de acuerdo con esta visita”…

J.B.: Ai, estos beatets dels salesians … 😉 Jo no em considere cristianofòbic, ara bé, que no s’apropen a la meva filla, si pot ser a més de 100 metres…

P.F.:  A mi, el que no m’agrada és la recepció com a cap d’estat […] Hi ha gent que demanem un estat laic […] No sé per què sempre he pensat que alguns del Bloc feu olor de ciri.

E.R.: Jordi és un provocador […] em costa imaginar-me’l amb pudor de ciri. Jo també sóc del Bloc.

M.A.: Jordi, estàs sofrint un regressió criptosalesiana molt comú a la teua edat, però no patisques, hi ha tractament i medicació.