Home » General » Habemus Papam

Habemus Papam

Dissabte, poc abans que Benet XVI arribara a la nació de Breogan, vaig escriure al mur de facebookJo no t’espere, JO M’EXASPERE de vore tanta cristianofòbia” i me’n vaig anar a dinar a Alcoi. No calia beneir taula, tot era divinal: esclata-sangs, formatge blanquet de Callosa d’en Sarrià, vi negre de Novelda, pericana, gamba a la planxa, bajoques farcides… Ara que el papa ha abandonat la nació del Gegant del Pi, reproduïsc fragments dels comentaris suscitats, per si voleu continuar el debat. Estos protestants no saben el que es perden, xe!

H.G.: Estat aconfessional ja! Aneu a mamar-la els protoretors… 😉

J.M.: Cristianofòbia? Quantes fòbies representa el Papa? I tu? Tu dient que t’exasperes? Però si l’església no parla la teua llengua, ens discrimina, ens arracona…

E.N.: Jo no espere el papa, però tampoc no espere l’autobús de les 7 […] No defensaré les despeses públiques per la vinguda del papa si van més enllà  que les que es fan per la vinguda de qualsevol altre cap d’estat […] però que des de posicions no religioses es perda absolutament la racionalitat, perquè els pot més l’odi que la intel·ligència, també m’exaspera […] I si perdem la força de la raó ja només queda fe, que és irracional. Al final són iguals els qui esperen que els qui no esperen?

H.G.: […] El problema és que no ve en qualitat de cap d’estat, encara que sobre el paper es faça així. Ve a santificar una església. Que coincidisca nominalment que també és cap d’estat és això, una coincidència…

E.N.: […] Si ve el president de la República Francesa i inaugura un institut de cultura francesa, una exposició retrospectiva d’artites del seu país o què sé jo, està venint com a president o com a apologista de la seua cultura? El papa ve com a cap d’un estat peculiar. Eixe era el sentit de la meua intervenció a més de mostrar el meu desencís en vore que el discurs anti esdevé tan poc argumentat com el pro…

J.M.: No saps res de les raons que em provoquen irracionalitat. En un món més just este home no seria rebut per les autoritats i molts dels seus serien tancats en presó per delictes de tota classe […] Solament em queda pensar en la felicitat dels qui li tenen fe i els qui es deuen estar embutxacant bona cosa…

E.N.: Un món irracional mai no serà just.

J.M.: Ahí tens raó.

E.N.I en la resta crec que la tens tu.

J.M.: Mira, E., que acabem enamorant-nos!!!!!

E.N.: Però no li ho digues al papa, ja saps que no “entén”.

H.G.: […] Acabe d’escoltar parts d’un programa de Ràdio 5 (3 hores han estat pegant la vara) fent de botafumeiro de la visita […] Al final, en un atac de funció pública sobtat, han indicat que hi ha hagut “grupos anecdóticos para decir que no están de acuerdo con esta visita”…

J.B.: Ai, estos beatets dels salesians … 😉 Jo no em considere cristianofòbic, ara bé, que no s’apropen a la meva filla, si pot ser a més de 100 metres…

P.F.:  A mi, el que no m’agrada és la recepció com a cap d’estat […] Hi ha gent que demanem un estat laic […] No sé per què sempre he pensat que alguns del Bloc feu olor de ciri.

E.R.: Jordi és un provocador […] em costa imaginar-me’l amb pudor de ciri. Jo també sóc del Bloc.

M.A.: Jordi, estàs sofrint un regressió criptosalesiana molt comú a la teua edat, però no patisques, hi ha tractament i medicació.


4 Comments

  1. ALGUNES REFLEXIONS
    He sigut educat com a cristià, m’he sentit cristià durant molt de temps i crec que quan em passa alguna cosa em recorde del Senyor o de la Mare de Déu perquè m’empare, com crec que més d’un també ho fa, encara que diga que no és creient.
    Evidentment Espanya és un país de cultura cristiana, com el Marroc ho és de cultura musulmana. Però independentment d’això les creences religioses han de ser i són i hauran de ser sempre personals i respectades sempre que no atempten contra la dignitat dels humans.
    Desgraciadament això a Espanya encara no passa i estem a anys lluny del que ocorre a altres països com ara Anglaterra (per posar l’exemple del país on visc ara) on cadascú practica la fe que vol (si la practica), s’ensenya història de religions (les majoritàries) a les escoles i alguns, la minoria, acudix a les esglésies als pocs oficis anglicans i als més majoritaris oficis catòlics (pels, per cert, de sudamericans i molts fets en espanyol).
    De les esglésies relacionades amb la població negra, però, n’hi ha una gamma inimaginable per a triar. A més cada volta estan més plenes de gent creient (serà la crisi) i d’altres (perquè a totes bandes n’hi ha) d’hipòcrites que volem menjar debades i arreplegar els queviures que es repartixen en les misses (enfront d ema casa n’hi ha una i que una!)
    Les esglésies anglicanes i d’alguna catòlica, però, s’han convertit en llocs morts o inoperatius durant 23 hores al dia, i de fet els rectors es dediquen a llogar habitacions com a pisets per a la gent o a llogar sales per actes culturals o exposicions. La qüestió és traure-li rendibilitat a un edifici que en el seu inici va ser sufragat per tots els habitants i que ara és propietat de l’església i explotat per ella. L’església, per tant, és un negoci, i la fe, les creences no, tot i que poden ser xifres i números molt proclius a ser manipulats i usats pels interessats. Però, on posar els límits?
    No ho sé, però de moment, els honors que el senyor Ratzinger hauria de tindre a Espanya obligatòriament ho seran com a cap d’estat (No sé si al princep de Lietchestein se li fa la mateixa pleitesia que al Papa, a pesar que el seu estat a mal o bé s’assembla al de l’últim) i com a cap de l’església catòlica. Però, se’l rebrà alguna volta com a Bill Gates, és a dir, com un home de negocis? Tampoc ho sé, però de moment jo tampoc l’esperava ni a Londres ni a Santiago ni a Barcelona. Si Sant Pere alçara el cap!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà