Home » General » Nacionalisme lingüístic

juliol 2011
M T W T F S S
« Jun   Aug »
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Comentaris recents

Nacionalisme lingüístic

Despús-ahir ho vaig escoltar a la ràdio: al món hi ha 500 milions de persones que parlen espanyol. Quan jo era xicotet, un programa televisiu proclamava que n’eren 300 millones. Si entre la meua infantesa i despús-ahir deuen haver passat prop de trenta anys, convindrem que la longevitat i l’eficiència reproductiva dels castellanoparlants són paradigmàtiques. A més, i sempre segons la informació radiofònica, l’espanyol serà d’ací a poc la segona llengua més estudiada del món. “La ideología nacionalista imperialista juega con las cifras de hablantes de sus lenguas nacionales de forma realmente escandalosa […] Esta megalomanía no es cosa solo de periodistas, sino que aparece en escritos más reposados y se supone que más reflexivos y estudiados.”

Trobareu les afirmacions entre cometes en el llibre El nacionalismo lingüístico, que recomane sobretot a estudiants de filologia, ciències polítiques, sociologia i totes les combinacions possibles d’estes tres disciplines. L’autor, Juan Carlos Moreno Cabrera (Madrid, 1956), denuncia l’ús d’un argumentari pretesament científic i lingüístic per a justificar accions i plantejaments polítics, extralingüístics. Entre el munt de textos que el catedràtic cita, trobem que el gèlid distanciament d’alguns lingüistes per a considerar la desaparició de llengües ameríndies s’acalora fins a l’incendi quan és l’espanyol de Puerto Rico el que corre perill davant l’anglés. Deu ser que els toca més de prop. Segons la interpretació del nacionalisme lingüístic, les llengües globals, comunes i universals no tenen component ètnic, són obertes, fàcils, integradores; és per això, i no pel resultat de guerres i imposicions, que tenen tants i tants milions de parlants. Els tancats, els etnocèntrics som nosaltres, usuaris i defensors de llengües petites, amants de l’obscurantisme, gent feréstega i enemiga del progrés.

I eixe criteri ho amera tot. El 2 de juliol passat un diari titulava “Bildu impone el euskera como lengua única en sus apariciones públicas”. En realitat els representants de Bildu no imposen res, simplement opten per una llengua concreta. Penseu que la mateixa periodista podria titular en sentit contrari? Vull dir alguna cosa com “El PP impone el castellano como lengua única en sus apariciones públicas”. Costa de creure, veritat? La notícia barreja l’èuscar amb el tema dels escortes de regidors amenaçats, amb la qual cosa ETA i la llengua basca arriben a l’imaginari del lector en un mateix paquet. Pura casualitat. També fa constar “el malestar de la mayoría de los medios de comunicación convocados que no pudieron recoger la información correctamente” i afig més endavant que “No se tuvo en cuenta que, según el Estatuto de Gernika, el euskera y el castellano son las dos lenguas oficiales en el País Vasco y que «todos sus habitantes tienen derecho a conocer y usar ambas lenguas»”. Si des de 1979 hi ha cooficialitat, els grans media haurien de comptar amb professionals capacitats en les dos llengües, no siga que algun radical s’enteste a exercir el dret a expressar-se en la llengua pròpia. Bé, per a no fer-ho molt més llarg, acabarem amb una pregunta tipus test:

En quin periòdic va aparèixer la notícia de què parlem?

A) El Mundo

B) La Razón

C) ABC

D) Cap de les respostes anteriors és correcta

Ara feu clic ací per a vore si l’heu encertada.


5 Comments

  1. Resposta: D) Cap de les respostes anteriors és correcta
    La notícia isquí en El Alcazar, on a més a més es parlava de la crema d’esglésies a València per la barbàrie nacionalista i la dimissió de Camps per culpa del Tribunal Inquisidor de Compromís.

  2. Són coses sabudes i resabudes, però que mai es repetiran prou, i que de tant en tant convé refrescar. Talment l’anunci de la Coca-Cola.

  3. La setmana passada vaig camejar uns dies pel camí de Sant Jaume (el de la costa). A Orio (Guipúscoa) vaig pernoctar a un alberg on vaig conèixer Rosa, la propietària. A la nit, després de sopar, només em va caldre estirar-li una miqueta la llengua perquè es posara a parlar-nos de l’èuscar, dels bascs, dels darrers 40 anys i de Bildu.

    Va ser fantàstic. No m’haguera gitat.

    Cal escoltar a persones dels pobles del País Basc per entendre el que ha passat i el que està passant. Ens va parlar de liberalisme, de romanticisme, de sentiments i de formes de viure pròpies, les d’ells. I en tot moment va deixar ben clar que la llengua és la base de la cultura pròpia.

    Han lluitat molt i han aconseguit moltes coses. Ara amb Bildu estan ben contents.

    Per cert, a Irun, Hondarribia, Pasaia, Orio, Zarautz, Getaria, Zumaia i Deba, tothom parla l’èuscar; menuts i grans. Ho dic perquè ho he viscut estos dies passats. Altra cosa és que les enquestes de “El País” es facen a les grans ciutats…

    Enhorabona a tots els bascs pel que estan aconseguint. Són exemple.

    Bon estiu.

  4. Gran article! M’hi he sentit molt identificat, per 3 raons:
    1. He estat a Euskal Herria fa poques setmanes i he pogut gojar d’un poble i d’una llengua diferents, particulars, admirables. Eta nik euskara ikasten ari dut.
    2. El llibre de Moreno Cabrera és un dels meus llibres de capçalera. És excel·lent, no em canse de recomanar-lo. Qui vulga eixir de l’enrocament depauperat del monolingüisme castellanòfil, té en esta obra una guia indispensable. Ara bé: no només cal denunciar les oligofrèniques fal·làcies d’aupar el castellà als 500 milions de parlants; el mateix es pot i es deu fer quan algun eixelebrat argüeix que lo català compta 12 milions de parlants. 12 milions, diuen alguns! Això ni afegint tots els que tenen el B1 convalidat de l’institut! Ni sumant el nou molt honorable i la família! En fi, que me’n vaig del tema: el primer capítol del llibre de Moreno és una exposició metodològica i és un rotllo; però la resta és una gojada de llegir.
    3. La notícia d’El País a què fa referència Jordi també la vaig llegir casualment. Vaig flipar, com tots vosaltres. El nacionalisme espanyol coneix pocs límits i voldré vore’n tots els adalils com reaccionaran en les pròximes eleccions basques, quan entre PNB i Bildu toquen el 60% de vots i entre els partits nacionalistes espanyols (PP, PSOE, IU*) vorem si arriben al 30%.
    *Disculpeu-me els comunistes de bona fe, com l’amic Alfonso. Però la barbaritat perpetrada a Araba per Esker Batua em fa ser taxatiu en el judici. En qualsevol cas, no és més que la meua opinió.
    Eskerrik asko eta zorionak, Jordi!

  5. Molt bé Jordi, m’agrada l’article, encara que entre “recomane” i “a estudiants de filologia, ciències polítiques, sociologia i totes les combinacions possibles d’estes tres disciplines” inclouria “sobretot”.

    M’he sentit exclosa!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *