Gràcies a l’al·legoria clàssica sabíem que la justícia és cega. Ara acabem d’assabentar-nos que, a més, està mig sorda. Així, quan va escoltar com l’expresident valencià Francisco Camps deia a Álvaro Pérez “tenemos que hablar de lo nuestro, que es muy bonito”, ella va entendre “Comemos en el bar y te secuestro el chupito”. Quan la interlocutora del Bigotes era Isabel Bas, exprimera dama, i li comentava que “con el mío te has pasado veinte pueblos”, a la justícia li va arribar que “por el río me he cagado y siempre vuelvo”.

Una companya de treball em diu que no li estranya el veredicte, que ningú els lleva la condemna moral, i Ángel Luna afirma que Camps és un “cadáver político”. Els parlaments, els ministeris, les conselleries… estan plens de condemnats morals i ahí estan com si res, donant el mateix quefer que abans de la condemna. Quant a l’opinió de Luna, crec que no tardaran massa a estrenar Este muerto está muy vivo 3 i l’actor principal no serà Adam Sandler sinó “el candidato más respaldado de la historia de los candidatos de todas las democracias occidentales”. Nyas coca! Un llibre sobre el sant Job acompanyava a l’expresident en la banqueta. Per a estos casos, jo preferisc el profeta Ezequiel. Segons la versió de Tarantino, és clar. Ací va la sentència:

“El camí de l’home recte està pertot arreu envoltat de la injustícia dels egoistes i la tirania dels homes roïns. Beneït sia aquell pastor que, en nom de la caritat i de la bona voluntat, traga els dèbils de la vall de l’obscuritat, perquè ell és l’autèntic guardià del seu germà i el descobridor dels nens perduts. I us assegure que vindré a castigar amb gran revenja i furiosa còlera els qui pretenguen emmetzinar i destruir als meus germans. I tu sabràs que el meu nom és Jahvé, quan caiga la meu revenja sobre tu.”

PS: i la setmana que ve “Fraga i Garzón”.