No tinc una fe a prova de dubtes ni capaç de moure muntanyes; però crec en Déu, sóc catòlic. Això no m’impedix pensar que l’Església ha d’evolucionar moltíssim, que la seua història està plena d’ombres —també de llums—, que alguns bisbes són de tot menys un exemple de caritat cristiana, que el celibat és un anacronisme o que els casos de pederàstia no poden resoldre’s amb una mera disculpa. També estic convençut que l’Església Catòlica i totes les altres confessions religioses han de pagar l’impost sobre béns immobles, almenys quan es tracte de propietats que no estiguen destinades al culte o tinguen una funció assistencial. No cobraria l’IBI a l’ermita de Polop o al rober de Caritas, però sí a un pis particular o una plaça de garatge a nom de l’Arquebisbat de València. Que quede clar: sóc d’esquerres, nacionalista, cristià i vull que l’Església i moltes altres institucions ara exemptes paguen l’IBI.
En eixa línia anava l’esmena que els meus companys del Bloc a l’Ajuntament d’Alcoi van fer, en el ple del dimecres 30 de maig, a la moció presentada per Esquerra Unida. Però als amics d’Esquerra Unida no els va fer gràcia la nostra esmena. Això seria comprensible si no n’hagueren acceptat cap, però és que les del PSOE van entrar totes. Per què les dels socialistes sí i les nostres no? Personalment només veig una explicació. Esquerra Unida —tal com és costum dels partits d’arrel comunista a Europa— veu el PSOE com una espècie de germà major; se l’ha d’entendre, ajudar, consentir si fa falta. Nosaltres no tenim eixa sort. Som nacionalistes i se’ns aplica l’antiga sentència de Marx: “El nacionalisme és un invent de la burgesia per a dividir el proletariat”. Ja els aniria bé a més d’un rellegir —potser llegir per primera vegada— a Antonio Gramsci o Joan Fuster.
Així les coses, la moció no va tirar endavant per la negativa d’Esquerra Unida a acceptar el nostre plantejament. Han guanyat, ara ja tenen el que volien: poden simplificar encara més el seu discurs i dir que no hem votat “pa que paguen els retors”, que “som uns beatos” i totes eixes brofegades de barra de bar. Allà ells, també ens ha criticat el PP. Al senyor Sedano, només li va faltar encarar-se a David Abad i dir-li “pareix mentira, David, tu que eres dels júniors de Santa Rosa…”. Ja estem com sempre: per a uns som cremadors de convents i per als altres som les 
mongetes que hi ha dins. No caurem en la demagògia ni els clixés dels uns o dels altres. Serem responsables en la gestió d’un govern municipal que ha de lluitar contra la crisi i afrontar un gran deute heretat. Passem la pàgina d’este trist episodi protagonitzat per Esquerra Unida que, ves per on, vol repicar i anar a missa, ser govern i oposició.
I dies després, a Muro, EU també va presentar la moció; però, allí sí que van acceptar les esmenes del Bloc en el sentit que tu deies, i la moció va prosperar. En uns llocs EU està civilitzada, i en altres per civilitzar (ser capaços d’entendre l’altre, de consensuar, d’arribar a acords, d’evitar el maniqueïsme); en el primer cas, ni cas. En el segon, esperar que la civilitat els porte a llegir el que va significar el comunisme, i a plantejar-se -amb nosaltres o com vullguen- fer país. País per a tots, no només per “als seus”.
No és això, Jordi, no és això. A David se li va veure la seua confessió catòlica. Ara expliqueu-ho als vostres votants. L’abstenció va ser una postura covard.
No haurieu d’haver-vos abstés, no vos costava res votar a favor i després presentar una altra moció per ampliar a la d’EU. Heu caigut a la trampa i, per moltes explicacions que vulgueu donar, no s’entén el vostre vot.
En qualsevol cas crec que, al cap i a la fi, és una declaració d’intencions perquè al final l’Esglèsia no pagarà l’IBI, haguereu votat el que haguereu votat. Això si, la imatge del tripartit es deteriora. Amb el vostre vot li heu donat importància a un tema que realment no el tenia. CREC QUE HA SEGUT UN ERROR, PER MOLT QUE VULGUEU JUSTIFICAR-LO, és m és quant més es justifiqueu, mé oloreta fa.
Pot ser pel que escrius, les raons son molt més clares que les que donen en Jaume i Carles ( ser covard per abstenir-se, les trampes i el tripartit) no les trobe gens, raons objetives i per res polítiques i menys polítiques valencianes.
Les grans paraules son per: la Roja, derecha, izquierda, Cobardes, tripartito, Españoles,… Nosaltres no podem eixir de la canyeta peixet, després de més de 300 anys de denominació española: som molts més els que utilitzem el valencià, n’hi ha teles, periòdics, ràdios, internets, diputats, escola,…
poc a poc!
La política, Jordi, funciona com els ordinadors: 010101… En el moment que matises, ja pots tindre més raó que un sant que has perdut la partida.
Estic totalment d’acord en Jordi. Em fet el que deviem, ni catolics ni no catolics, és questió de justicia i de que paguen tots. Jo també soc católica i pense que també haurien de pagar, però…per qué no tots?. A la política sempre es veu el que uno vol vore, no el que és important de deveres….QUE PAGUEN TOTS! això sí….RELIGIOSAMENT!
Com que no tinc cap ànim de continuar polèmiques estèrils no vull entrar en els teus raonaments i sentències (em reserve la meua valoració). Tan sols dues precisions per no faltar a la veritat. (1) La proposta d’EU diferia de la del Bloc en l’esment explícit a l’Església Catòlica. Totes dues demanaven, en darrera instància, que pagaren totes les confessions i no sols la catòlica. Però, a més, el Bloc proposava que, en cas de mantindre’s l’exempció a l’Església, l’Estat compensara els Ajuntaments. És a dir que l’Estat pagara l’IBI. Eixes són les diferències i, per tant, les raons que van motivar que EU no acceptara l’esmena. Que cadascú pense el que crega. (2) No és cert que EU acceptara totes les esmenes del PSOE. Els socialistes en van presentar dues i només se’ls en va acceptar una que feia referència a demanar una llei de llibertat religiosa.
Estic de cripto-catòlics fins els pebrots!
Cague’n dena i en el bisbe d’Oriola!