Un manlleu és un element lingüístic que passa d’una llengua a una altra, o bé que, procedent d’un llenguatge especialitzat, passa al llenguatge comú. Això diu el diccionari. Jo dic que un manlleu malfaixat és el que no ha tingut sort en la llengua que l’ha pres. Vegem-ne ara un parell d’exemples. La nostra tonyina de sorra (atún de ijada en castellà) apareix en cartes de restaurants pròxims com atún de zorra. Què deu pensar el turista espanyol estricte quan li oferixen un montadito de atún de zorra? La conclusió pot ser espatarrant. I dos, la tan alacantina coca amb tonyina és, en algunes fleques de la ciutat, coca Antoñina. Com si hagueren batejat la pobra coca en la cocatedral de Sant Nicolau, tu.

Primum vivere, deinde linguisticari. Si esteu per Alacant i voleu una bona coca amb tonyina, recomane el forn Rafelet i el que hi ha al número 68 del carrer Quintana, on tenen fins i tot una imatge de la valencianíssima Mare de Déu dels Desemparats… esta copeta pa la Geperudeta! Vet ací com la llarga mà del cap i casal no respecta ni a la Verge… del Remei. Al forn del carrer Quintana, el paper d’embolicar tonyes, coques i cocots té també la seua gràcia. Porta uns versos a la coca que transcric ara mateix:

Coca amb tonyina…! Famosa,

d’abolengo patriarcal,

que ja m’agüela tenia

un quadre que era un encant,

amb una coca amb tonyina…

¡Com si estiguera parlant…!

Puix eixa coca amb tonyina,

vertadera, alacantina,

que en la olorosa foscor

del modest aparador

guarda el bon alacantí

per a fer-se un got de vi

al festejar la nit gran

de fogueres i de trons,

diu també que és Alacant

¡La millor terra del món!

 

I com que ara Alacant celebra la seua festa major, deixe ací l’himne de la vila però en versió lluitador. Té la mateixa tonada que l’original compost, però han adaptat la lletra a la tensa situació. Ahir li’l cantàrem a Fabra, i a d’altres notables manons, cantem-la amb joiosa ràbia, cantem-la a plens pulmons:

Som fills del poble

que té els polítics

dels més corruptes

que hi ha en el món,

són uns mafiosos,

tercermundistes,

queden a diari

pitjor que els porcs.

Són criminals que amb el teu vot

omplin el sac del seu profit

i a fer les coses per collons

no hi ha qui els puga competir.

Ja han suprimit tots els teus drets,

digues que sí que estàs… ben

faaaaaaaaaaaaaaart!

No és ja este el poble teu,

perquè ara és del banc,

ara és el del banc,

ara és del baaaaaaaanc!