Segons una faula atribuïda a Isop, l’alacrà va demanar a la granota que li travessara el riu. “I com puc saber, germà escorpí, que no em picareu?” “Si us picara en mitat del trajecte tots dos moriríem, amiga granota.” Com que la vida pròpia és una raó potent i ella era bona de mena, la granota accedí, però just on més fondes eren les aigües l’aràcnid li estaca l’agulló enverinat. Amb el seu últim alé l’amfíbia víctima pregunta: “Per què ho has fet?” Abans de ser engolit per l’aigua, conten que l’alacrà deia “No he pogut evitar-ho, està en la meua naturalesa”.
Segons el meu criteri, a Alcoi el Bloc ha fet el paper de la granota. Quan el foc dels seus pitjors resultats cremava el cul del socialisme alcoià, els nacionalistes li van passar el riu i van fer alcalde a Toni Francés. Primera ficada de pota: l’ascens del Bloc (d’1 a 5 regidors en dos legislatures) ens legitimava per a tindre l’alcaldia. Este estiu es va gestionar malament un concert, segona ficada de pota: no es pot comprometre el cost 0 si es fa dependre del públic. Però la ficada de pota més gran és fiar-se del pspv-PSOE: està en la seua naturalesa afonar-nos, encara que això també els afone a ells. I no aprenem la lliçó, malament.
com sempre…genial.
M’agrada més el mot “fissó” o “fiçó” que “agulló”, aquest l’utilitze pel diminutiu d’agulla. Allò del pspv-PSOE és de psicòleg, en cinc anys més hauran desaparegut: Crec que el Bloc hauria de replantejar qualsevol compromís (municipal o autonòmic) amb aquesta formació espanyolista en un futur. Per cert, heu oblidat que va votar el PSOE a les Corts sobre rebaixar el nombre d’escons per deixar-nos fora.
Sic et non, que dirien els clàssics. Si ens centrem en temes com el ball de cadires, o les pressumptes “irregularitats” que volen denunciar -en altres- alguns que en són mestres consumats, doncs subscric el que dius.
Però per a mi hi ha uns altres aspectes que a mi em preocupen més.
Estem parlant de la regidoria de Cultura i Dona, ¿veritat?
1) La proposta cultural del Bloc ¿consisteix en fomentar “espectacles”? I ¿desenvolupar “una campaña de promoción de la ciudad que también correría a cargo de la promotora” [paraules que El Mundo atribueix a la regidora]? ¿”Espectacles” i “promoció de la ciutat”? … ¿I 21.000 € a pagar per tots els alcoians? ¿I en època tan dura? ¿I amb unes altres necessitats culturals -o no-? No sé perquè però tota aquesta “música” em sóna a PP, ho mire per on ho mire. ¿O no?
2) I ara, l’espectacle “en sí”: ¿Sabina? ¿Les restes de la “movida madrileña”? ¿Éixa és la política del Bloc, revitalitzar les icones madrilenyes, madrilenyistes, d’una suposada “esquerra”? Propose, com a següents actuacions, resuscitar a Alaska y los pegamoides, i a Ramoncín. ¡Valga’m Déu! Anys i anys bregant per recolzar la nostra cultura, per obrir-la al món i alhora recuperar allò perseguit i marginat durant anys, i ara resulta que ens anem a Madriz (no ciutat, sinó concepte, com diria Iu Forn) per transferir-les diners a allò que ja no aguanta ni el PSOE! Bo, sí, “Ciutadans”, a Catalunya, amb la música de Sabina com a fons de campanya. El Bloc i Ciutadans agermanats a través de Sabina! ¡Bingo! I, si volem més, una dosi d’indiferència cap els patiments palestins [http://jdmuriana.wordpress.com/2012/06/18/carta-abierta-a-joaquin-sabina-y-joan-manuel-serrat-desde-palestina-nosobranlosmotivos/]
En el fons del fons, ¿s’ha reflexionat, al Bloc, sobre la política cultural que s’impulsarà? ¿O s’apostarà per seguir en mans dels grans distribuidors d’espectacles per als quals la nostra cultura, el nostre país, els importa un no res? No és la primera vegada que em queixe de què el Bloc té -com a mínim- un parell de problemes ben grossos:
1) Complexe de no ser “d’esquerres” (a la “moda” -anacrònica, ai las!-) marxista PSOE-IU; i molts dels del Bloc volen fer-se perdonar això, en lloc d’exigir als demés que pensen en clau de País, i no de sucursal.
2) El creixement ràpid d’espectatives indueix un activisme ansiós, sense la reflexió necessària per saber dirigir l’acció; ¿pancarta que es veu que es meneja…? allí es va, a trobar un lloguet per a eixir en facebook; ¿convocatòria de vaga darrere de partits o sindicats que han col·laborat -i a fons- en l’actual situació? doncs també, a signar, sense posar cap condició i agraint a “eixos” que ens deixen estar al seu costat.
En fi… si tot açò és el que el Bloc pot aportar al País…
Totalment d’acord, Jordi!
Tota la raó, Jordi. La veritat que als del PP saps per on van. Però al PSOE sempre van disfressats. No hauríem de pactar res amb ells.
Ja he trobat algun militant del BLOC que reconeix les errades d’aquesta formació política a Alcoi. Me n’alegre, del teu article, no d’altres coses. La complaença és una de les pitjors errades que un polític pot cometre. I això li ha passat al BLOC d’Alcoi. En política les errades es paguen cares. Que li ho diguen al PSOE.
Molt bo Jordi. També molt bons els comentaris dels companys.
Magnífca entrada. Sí senyor!
Un resum perfecte de la situació Jordi.
Dani, tot hi compartir les teues crítiques al respecte de la posició del Bloc en la defensa de la nostra cultura i la seua promoció, crec que es per un altre debat (interessant!!!), on si vols podem introduïr com a exemple el cas d’Alcoi.
Però en este cas, crec que tots hem de recapacitar un poc, i anar al racò de pensar el temps que faça falta. No podem viure d’enquestes, ni dir que anem de salvadors de la societat valenciana,… els peus sempre han d’estar a terra. Hui per hui, necessitem al PSOE, si es que volem governar, i ells ens necesiten si volen reviscolar, i això és així, “per molt que mos coste, encara que no mos convinga” (Ambaixada del Campello).
Ara toca reflexionar, la gent ens veu com a esperança, i fets com estos son els que la destruixen.
Una abraçada!!!
Gràcies, Benja per recollir el guant.
I em sembla molt bé això que dius d’estar vivint d’enquestes i -interprete- de mirar-nos a l’espill i dir-nos lo guapos que som.
I afegiré alguna cosa més.
El ball de cadires d’Alcoi és alhora una anècdota i un símptoma; un símptoma d’un mal múltiple que -al meu entendre- el Bloc s’entesta a repetir:
* Tan perniciosos per al País poden ser el PSOE com el PP; el que un s’autoanomene d’esquerres i l’altre de centre-dreta no ens hauria de commoure el més mínim: són el que fan. Fer “tripartits” per desplaçar al PP com si el problema fóra aquest i no la societat que el vota, és “pa per avui i fam per demà”; no crec que la tasca del Bloc siga afavorir el PSOE ni el PP, sinó marcar pautes i sumar als qui, provinents d’on siga, vullguen acostar-s’hi.
* (Amb totes les cauteles) Si un dels motius per no acceptar la dimissió de la regidora és que qui la substituiria és d’Iniciativa, crec que s’estaria actuant malament. (Ja ho hem parlat, Benja, i alguns dels resultats ja s’han patit, ¿o no?). Si un dels eixos d’actuació és mantenir posicions en funció de criteris com pertanyença a un partit, ser home o dona, o similars, i no el actuar decididament a favor o en contra del que es fa bé o mal, s’estaran sentant les bases de la pròpia destrucció (salvant-se, això sí, alguns ben instal·lats en la comoditat del clientelisme partidista).
* Si del que es tracta és de canviar de persones però no de política, també s’estarà apostant per una mala causa. A mi no m’interessa canviar de persones per tornar a fer una America’s Cup, un aeroport de Castelló o una gal·la a fons perdut per a Julio Iglesias. Ni tan sols per canviar a Julio Iglesias per Joaquín Sabina. Si aquesta és la política cultural, i si d’això no es pot parlar perquè el més important és que siga “dels nostres” el gestor de qualsevol cosa d’eixes, aleshores, ¿en què ens diferenciarem del que ja manen? El missatge, al meu entendre, pot ser terrible: “tots són iguals”. I ho sereu, crec, si no es reflexiona sobre el què es vol fer quan es tinguen responsabilitats.
I em sembla que en la crisi d’Alcoi s’han sumat tots tres problemes.
Però, potser, tot açò és per a un altre debat, clar.
Un debat que, curiosament, mai arriba. I amb l’acceleració del temps polític, de l’activisme, i de les angoixes i ansietats, no crec que mai arribe, que sempre es trobarà amb la mateixa resposta: “ara no toca”. Clar.
Per cert, molt bona la cita de l’ambaixada del Campello. Tan sols el matís de que “encara que no mos convinga” es referisca al Bloc, però mai al País.