“LES PARETS TENEN ORELLES. LES VOSTRES ORELLES TENEN PARETS”. Això és el que podia llegir-se als murs del col·legi La Salle a Alcoi. L’autor anònim reivindicava el valor de les pintades per a fer-se escoltar i criticava el tancament dialèctic de vés a saber qui. La societat en general? Els abnegats germans lasalians? L’humil excursionista matiner que fa cap al barranc del Cint? Recorde moltes pintades. A l’hospital civil d’Oliver, fa molts anys, n’hi havia una que deia “LAS BOMBAS NUCLEARES MATAN A SUS HIJOS, PERO NO LOS DESPEINAN”. O aquella a l’entrada de Muro d’Alcoi: “NI D’ALCOI NI DEL COMTAT, SOLES MURO”. I un graciós va contradir: “MURO DE BERLÍN!”
Les rèpliques solen ser millors que el missatge inicial. Al carrer Joan Cantó, un fatxeta va pintar “18 DE JULIO… OTRA VEZ” i li van respondre “¡LOTERÍA NACIONAL!”. Entre les moltes urbanitzacions de Xàbia, un ecologista va trobar lloc per reclamar “TERRA VERDA, XALETS A LA MERDA”, però va deixar lloc perquè li apuntaren “Y TÚ AL PARO, CABRÓN”. Conten que en un carrer de València algú va estampar l’amenaça “MUERTE AL CERDO DE CARRILLO” i un benintencionat vianant va advertir al dirigent comunista: “SANTIAGO, TE QUIEREN MATAR EL CERDO”. Més recent era aquella combinació en què el primer havia escrit “NACIÓ VALENCIANA!” i el segon va rematar “…Y MURIÓ FALLERA”.
N’hi ha que feien versos i tot: “FASCISTAS, BURGUESES, OS QUEDAN POCOS MESES”, podíem llegir a les escales de l’institut Jordi Juan d’Alacant; abans d’arribar al Pare Vitòria d’Alcoi, els i les alumnes passaven per davant d’una inscripció aclaridora: “DE GRIS O DE MARRÓN, UN CABRÓN ÉS UN CABRÓN”. No vull acabar esta memòria de l’esprai sense citar-ne una, també de la transició, que continua de plena actualitat i podem dedicar al nostre Molt Honorable i al partit que el sustenta en la Generalitat: “MOLTA TRACA I POC PARLAR VALENCIÀ”.
Ara bé, no hem de perdre de vista que en democràcia hi ha altres maneres d’expressar les pròpies idees i que fer pintades és una porcada més gran que la de Carrillo. Ni la raó, ni la rima, ni l’enginy disculpen la gamberrada. La nit del 15 de maig passat, algú es va dedicar a omplir Sant Joan de pintades contra la construcció de la futura Universitat Catòlica d’Alacant. Jo també estic en contra d’eixe projecte, especialment perquè em sembla que l’alcalde Aracil, a qui també van embrutar la porta de casa, s’ha encabotat a tindre un campus al poble al preu que siga. Recordeu la història d’amor entre Camps, Eclestone, València i la fórmula 1? Eixa sentor fa la séquia.
Doncs bé, no m’agrada com va això de la Catòlica d’Alacant, però tampoc que ningú es dedique a sullar parets amb nocturnitat i traïdoria. Per cert, si voleu saber més sobre què guanya i què perd el poble amb la nova universitat, llegiu el que ha escrit Albert Caturla, amic meu i portaveu de Compromís a l’Ajuntament: “La primera pedrà de la UCAM”.
ha faltat la millor pintada a la Beniata: MATO, CORTO CUELLO
No oblides a les parets de l´antic l´Hospital d´Oliver deien: ” Si l´abort no és legal, ….el Rei és il.legal.”
I aquella a la zona de la marxa: “Cuanta pijotería para hacer una cacería!” O era “carnicería”? I la d’enfront de la RENFE: “Alcoi, capital dels Països Catalans” (que diu Yaiza que és de són pare!). A mi la que més risa m’ha fet és la de “Zaplana catalanista” amb un blau ben lluent. Impagable
Dime que penses de CiU.
Els catalans que busquen, retorner 50 anys enrrere.
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, comienza este jueves una ronda de contactos con los distintos grupos parlamentarios, a quienes se ofrecerá “un guión temático” de los ejes principales del proyecto de Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) en busca de “acuerdos parciales” que den continuidad a los aspectos sistémicos de la reforma que plantea. Sin embargo, los grupos ya han anunciado enmiendas a la totalidad para devolver el texto al Gobierno, salvo Foro de Asturias y UPN.
QUE EL TEXTO SEA DEVUELTO AL GOBIERNO
El hecho de que la asignatura de Religión se mantenga como evaluable y vaya a contar para la media final de la nota, así como la financiación de los centros que segregan por sexos, han suscitado igualmente reproches de todos los grupos parlamentarios, salvo de CiU, Foro de Asturias y PP.
Hola Jordi,
Algunes pintades que tinc a la memòria.
Carrer la Pau de València: Sida per als marines americans, sidra per tothom.
Sant Joan d’Alacant: Si la tauromaquia es arte, el canibalismo es gastronomía.
Avingunda de Dénia d’Alacant: Ley de estranjería a la reina Sofía.
Gandia: Lizondo fill de puta.
Segovia: Cataluña dictadura lingüística.
Tanca de l’IES Lluís Vives de València: El valencians no volem ser valencians tenim prou en ser espanyols.
Salut.
…I una altra, prop de l’institut Pare Vitoria, que deia: “La polla de Déu”
La memòria em porta als anys 80, en plena crisi econòmica, “no tens futur” deien els Sex Pistols als jóvens, els universitaris de lletres estàvem abocats a a l’intrusisme, la reconversió industrial, el contractes brossa… us en recordeu?
N’hi ha que sempre em vénen al cap. Al carrer major de Benimaclet, Baró de San Petrillo, es podia llegir: “Vixca la Cheneralitat de María Consuelo”.
Pel barri del Carme encara hi havia veus anarquistes que deien: “La reina no se ducha. Firmado: El Rey” o “El rey es un verdugo y tiene cara de besugo”. En aquell temps podia fer una certa gràcia però ara ho subscriuria tothom, fins les lectores de l'”Hola”. I una que hi havia baixant per la carretera del moll de la Vila quan començava a veure’s la mar: “Cal anar més lluny”.
A les parets de l’edifici de Sanitat a la plaça de bous d’Alacant, va aparéixer en la transició “Los rojos no tienen pilila” i algú va escriure “Rèplica, el 60% tenim figa, el 40% pardal”.
I durant molts anys va durar una pintada en l’entrada de la UA, a l’alçada d’on para l’autobús 24 “LLIBER”. Crec que l’autor llegirà segurament aquest comentari i podrà ampliar la informaió.
[…] Jordi Davó, El Gran Duc dels blocs, va publicar molt recientment un post amb aquest mateix tema que us recomane llegir. Està farcit de mencions a pintades […]