No votaré

no_votareDiu en Bernat Calatayud, valerosíssim croat riberenc, que “s’ha acabat això de votar més referèndums com prompte s’acabarà la meua vinculació política”. Compartisc la seua opinió, almenys en part. El Bloc ens convoca novament a un referèndum intern i esta vegada passe. Ja en són tres en pocs mesos. No vaig participar en el primer perquè la pregunta no estava gens clara. Els partidaris que Compromís anara a soles a les eleccions vam guanyar la segona consulta. Ara tornen a preguntar-nos perquè no els apanya el que triem. Per a què tanta democràcia interna si al final hem de fer el que vol Mónica Oltra?

Seré sincer, entenc els tripijocs de l’Executiva del Bloc amb la militància. Ens juguem molt més que la continuïtat de la Coalició Compromís, ens juguem la respectabilitat dels electors propis, dels possibles i dels que mai ens votaran. No es tracta només de ser honest i eficient, també s’ha de ser seriós. Trencar ara, ni que siga només per a la pròxima campanya, hauria sigut suïcida. Esta és l’espasa que Dàmocles ha prestat als companys d’IdPV i Els Verds. Han vençut, entre la paret i l’espasa hem quedat la majoria: Gent de Compromís i el Bloc. Algú ha dit que no practiquem la tirania de la majoria. Jo crec que la majoria és el factor decisiu en una democràcia i tirans són els que no la respecten.

Però miren-ne els costats positius, sumem, i la candidatura de la gran suma serà la més votada al País Valencià. En este orient d’Espanya, la nit del 20 de desembre naixerà entre la burra i el bou un grup parlamentari valencià, valencianista, d’esquerres, ecologista, catalanòfil, anticapitalista, petitburgés, laic, antitaurí (això entusiasmarà el bou), postmodern, inextricable, macrobiòtic i singularment plural… Almenys eixa nit, donarem una imatge d’unitat i d’èxit. Són tants anys perdent, empatant o quedant dels últims que vull estar en el camp quan el capità alce la copa. Potser els grans ens desfaran després l’equip, però no oblidarem el somriure de Baldo fent el senyal de la victòria.

En termes més prosaics i planers, frise perquè arribe l’acte central de campanya a Alcoi. Tant em fa qui parle o deixe de parlar, el que m’arravata és el sopar posterior. El Nadal* a les portes i a taula, per primera vegada i potser per última, els amics Jordi Vayà, d’Esquerra Republicana; Lluís Torró, d’Esquerra Unida; la meua neboda Naiara, de Podemos; jo mateix, representant-me a mi mateix, i més de cinc-cents ciutadans il·lusionats. Menjarem, beurem, brindarem, cantarem, baratarem paperetes (de loteria), tornarem a brindar… Quina festorra, amb un poc de sort s’hi apuntaran els de l’Associació Betlemista i la Penya Bon Humor.


(*) Els acèrrims de l’ateisme podeu llegir festes d’hivern.

Tags: , , ,

  1. joanra’s avatar

    SI VOTARÉ. felicite a iniciativa i els verds per la seua inexorable voluntat de pactar amb podemos y tots els antiestablisment del mon, incluit la voluntad expresada democraticament pels militants del Bloc i no adscrits de Compromís, (anar a la contra dona més rèdits, construir un país no tant). Felicite a la actual executiva del Bloc, per la seua inexorable persistencia en recordar-nos que tot es fa pensant en el nostre país, i pel bé del valencianisme democràtic i de construcción nacional.
    Orgullós de tots ells, jo SI VOTARÉ. Votaré BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ.

  2. xavi’s avatar

    Jordi,

    M’has convençut jo tampoc votaré.

    Visca València Lliure!!!!!

  3. Jordi Vayà’s avatar

    Hola Jordi,

    jo m’hi apunte! (al sopar) sobretot si anem tots els que esmentes…
    Com tu dius, menjaríem, beuríem, brindaríem i xarrarríem de com redreçar el país, però sincerament, això de cantar jo li ho deixaria al Pep Gimeno que és un crac.
    I per favor, no vingues amb paperetes de loteria que això són diners valencians que se’n van a Madrid i no tornen… i ja N’HI HA PROU! No creus?

    salut,

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *