Home » General » Follem?

Follem?

En l’entrada anterior faltava un llibre per nomenar. És el que s’ha emportat la palma, el que més alumnes han triat: Follem? Amb un títol així, és fàcil captar l’atenció dels lectors potencials. També va contribuir a l’èxit la possibilitat de descarregar un capítol de l’obra, abans de comprar-la o demanar-la a la biblioteca. Si voleu fer el tast, cliqueu ací. A tots i totes els ha agradat perquè Bel Olid hi tracta qüestions que veuen, viuen i els afecten, perquè opina sense imposar i, per tant, educa, perquè la distribució en capítols, temes, epígrafs… és agradable i progressiva.

No espereu trobar una espècie de Kama-Sutra modern i en català. Açò no va de postures, sinó de pensaments, actituds i conductes personals i col·lectives. També vos agradarà saber que el llibre ve amb dibuixos. Ep, res de fumetti erotici, les il·lustracions de Glòria Vives fan encara més amena i humana esta lectura. Un llibre ben escrit que recomane a professors de batxillerat, companys de Departament i públic en general. Ací en teniu uns mossets:

Entre les cames hi ha un espai que amaguem, com un secret o un tresor o una condemna. L’amaguem però té el seu pes, una presència simbòlica en absència de visibilitat […] Aquest tresor, aquest secret, ens determina la vida, determina en quina capseta ens posen, què s’espera que fem i que no fem.

Posar sobre els genitals la càrrega total de la sexualitat amaga la possibilitat de sentir plaer sexual en zones del cos que no siguin vistes socialment com a sexuals i, alhora, converteix els genitals en aquesta mena de tòtem sagrat, de símbol suprem que ens esclavitza.

Una sexualitat feliç passa per escoltar-nos a nosaltres primer, però també és imprescindible escoltar les persones amb qui ens relacionem sexualment. I obrir-nos a emprendre el camí apassionant de descobrir els viaranys menys transitats dels nostres cossos, del nostre desig.

En certa manera, mai som verges del tot i sempre som una mica verges.

La cultura de la violació, en realitat, reforça la figura del mascle, que és un tipus concret d’home, i que té el permís i el mandat de dominar no només les dones, sinó també qualsevol que no sigui un home «de veritat».

No hi ha cossos equivocats, hi ha normes opressores i idees poc realistes sobre com són els cossos.

Tal i com està orientada avui dia l’educació sexual formal, és comprensible que la majoria de joves recorrin a altres vies per a informar-se’n.

L’educació heterocentrista i coitcentrista reforça les discriminacions que pateixen les persones no cisheterosexuals als instituts. Es fa veure que no existexen o que, si existeixen, són una raresa.

Si ens despullem d’expectatives i mandats, si aprenem a dir que sí i que no sense por, podríem compartir la font de plaer inesgotable i gratuïta que pot ser la sexualitat.


2 Comments

  1. En primer lloc, ¿per què tots i totes, i no tothomA mi em fa la impressió de pirotècnia verbal. Jo no sé si l’autora (Bel < Isabel?) ha parlat (i escoltat) moltes hores amb adolescents de sexe, d'amor, de sensu, de genitalitat, etc., però em sembla que amb plantejament d'eixos de cisheterosexualitat (cada vegada han d'afegir més i més partícules per fer-se de notar?), coitcentrista, i coses així arribaria enlloc… vull dir, més enllà de l'onanisme mental d'impartir doctrina tancada, com feien en la meua època les monges i els cures que ens parlaven "del tema". Arreplegar, seleccionar, empaquetar i adoctrinar a base de casos (reals, potser, però tan reals com uns altres que desmenteixen el paradigma que ens volen imposar… ¿potser per rebre algun xiringuito a compte dels contribuents?) no em sembla que siga una bona manera de fomentar l'esperit crític en l'alumnat. Pel que he pogut llegir, una mescla caòtica de freudianisme banal, parauleria "à la page", obsessions mal resoltes… acompanyat de frases que volen ser enginyoses i no passen de simple transposició de termes. Si eixe adoctrinament sectari i, al meu entendre, mal escrit es vulguera passar per literatura per a jòvens i imposar-ho com a lectura en instituts, no m'estranyaria que proliferaren els "pins parentals" de pares, senzillament, sensats, que vullgueren una educació "de trellat" (fonamentada en dades contastables i comparables, basada en coneixements científics, oberta, etc.). Així que "…tindre una sexualitat feliç passa per escoltar-nos a nosaltres primer…"!!! i sense dir en què consisteix en "escoltar-se a si mateix o als altres"!!! ¡Quanta superficialitat i vacuïtat, Déu meu! Això sí, amb un ús abusiu de les paraules clau de la ideologia ascendent (com abans en els textos del nacionalcatolicisme, en els del materialisme històric en els països comunistes, o en el de qualsevol ideologia sectària amb ínfules d'imposar-se sobre el pensament equilibrat).

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà