Home » General » Una nyespla de cine

abril 2022
M T W T F S S
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  

Comentaris recents

Una nyespla de cine

Gràcies a una galtada sé jo qui és Chris Rock i el món sencer creu ara que el Príncep de Bel-Air es mudà a Watts, on acabaria sent un perdonavides més. L’incident Smith-Rock ha convertit en històrica i inoblidable la 94 gala dels Oscar i ha disparat la combinatòria de suposicions. Què n’hauríem dit amb un agressor negre i un agredit blanc? I a l’inrevés? I si prenem els elements dona-home, també alternant el color de la pell? Jo el que veig és una persona amb molts diners (350 milions de dòlars de patrimoni) i molt poder agredint-ne a una altra que no en té tant; una història coneguda.

Com que les implicacions morals del tema ja han donat de si quasi tot el que podien, anem a les lingüístiques. El passat 29 de març, Quim Morales dedicava el seu primer minut (56:32) en El matí de Catalunya Ràdio al reguitzell de sinònims que havia escoltat per a referir-se al colp: cleca, mastegot, plantofada, bufa, xufa, galtada, trompada, ventallot, llet, coca, nata o galeta. El periodiste agrupa els quatre últims termes en el que ell anomena “polisèmies que més alimenten”, però, com sol passar quan es tracta de lèxic, els catalans no ens coneixen tan bé com nosaltres a ells. Hi falta la nyespla.

“Et pegaré una nyespla que te’n semblaran catorze”, deia l’amic i artiste Jordi Sempere quan ja començava a estar emprenyat. I és que, segons m’explicaren, les branques del nesprer són flexibles però molt fortes, com una verga de bou. D’ahí ens ve que una nyespla siga un “colp violent, especialment el que es pega en una agressió o es rep en un accident“. També pot ser una “ventositat sorollosa”, ço és un pet, però no una bufa, la qual, tot i ser sinònim de galtada, és una “ventositat expel·lida sense soroll”.

I ara tornem a les nyesples de cine. Per a mi, no n’hi ha cap que supere la que l’inspector Tibbs (Sidney Poitier) li etziba al terratinent Endicott (Larry Gates) en In the heat of the night (1967). Si l’heu vista la deveu recordar; si no, feu clic ací i aneu corrents a aconseguir una còpia d’esta pel·lícula, que tots hauríem de vore, almenys una volta, abans de morir. A banda de la violència racista i la justificada resposta, el que més em crida l’atenció de l’escena són les llàgrimes finals del blanc. No és el dolor físic el que el fa plorar, és la perplexitat, la ràbia, la humiliació sentida en carn pròpia.

Que el cine ens ensenye també a respectar-nos i ens recorde que ningú ha d’anar per la vida amb tanta prepotència, ni blancs, ni negres, ni rics, ningú.


9 Comments

  1. Gran entrada. I l’expressió és, com no, de mon pare. Les bones costums i expressions les hem de mantenir i heretar… 😉

  2. Ah! Molt bona la referència cinematogràfica/cinèfila: no fa ni 3 mesos que la vam revisar. Nyas nyespla!

  3. Però l’Smith no feia teatre. Ni tenia gràcia si ho comparem amb don Quixot i les titelles de Maese Pedro. Ha perdut els papers.
    Bona entrada, Jordi
    Salut

  4. Recorde l’expressió “fes-li una bolera” escoltada del meu iaio Enric que vivia al Comtat.

  5. M’ha agradat l’entrada que has fet. No era gens fàcil perquè el tema estava ja bastant gastat. Nosaltres a casa sempre hem dit “nyespra” encara que la llet i la coca també les fem servir (som molt gastronòmics, nosaltres).

  6. Arribe tard per recordar que també es diu: “quin hòstia l’ha pegat!!!?

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà