Home » Posts tagged 'país' (Page 7)

Tag Archives: país

Hemipaís

Perquè tinc amics en l’infern i també en el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, he anat unes quantes vegades a la recepció que cada 9 d’Octubre fa el president de la Generalitat; el d’ara i el d’abans, que al final, ja veus, no estan resultant tan diferents. Després de molts anys fent doblet de […]

Continue Reading →

Danys col·laterals

El dilluns 14 de setembre, en la inauguració d’Invattur, un periodista va demanar a Francesc Camps si tornarien al PSPV les alcaldies de la Vila Joiosa, Dénia i la Vall de Laguar a canvi d’evitar la moció de censura de hui a Benidorm, tal com va proposar el ja alcalde i exsocialista Agustín Navarro. El […]

Continue Reading →

Dret a la bellesa

Al començament d’este estiu que ara acaba, vaig tindre el plaer de compartir àpat i arguments amb Eduard Mira, sociòleg, assagista, estudiós del cos i l’ànima de la ciutat, comissari d’exposicions, assessor àulic i no sé quantes coses més. Sobre les estovalles, menges típiques de la mar: mussola, calamar, ous de lluç, amanida de saladures […]

Continue Reading →

Vuelvo a la rumba

Els Puturrú de Fuá van ser un grupet amb certa popularitat als anys 80. No tenien grans temes i el ganxo els venia per una posada en escena còmica i peculiar, que els féu habituals de la televisió. ¿Recordeu aquella cançó que deia “No te olvides la toalla cuando vayas a la playa, wo-wo, sha-la-la, […]

Continue Reading →

J.A.S.

Amb data 5 d’agost de 2008 i amb el títol “Confidències” en l’assumpte del correu, l’amic J.A.S. em feia arribar el text que tot seguit reproduïsc: Doctor Davó, de fa uns mesos, crec que he pillat, a poc a poc, una malaltia (no sé si incurable): cada dia que passa em sent menys “catalanista ortodox” […]

Continue Reading →

La Santa Espina

La sardana no era més que una “dansa rústega empordanesa”, fins que el catalanisme veié en aquell ball ancestral el filó de convertir-lo en símbol nacional. Per això mateix, la més popular de les sardanes deu ser La Santa Espina, que en la lletra diu “Som i serem gent catalana, tant si es vol com […]

Continue Reading →

Una estoreta velleta

S’acabava el 1999 quan vaig assistir a la presentació de Ressonàncies orientals, d’Enric Balaguer. A la llibreria Compas, tristament esborrada del mapa cultural d’Alacant, l’autor parlava de l’obra i Gaspar Jaén parlava de l’autor. Reflexionava l’arquitecte i poeta il·licità sobre la societat en què estem immersos quan va dir: “La nostra realitat, fallera i barroera…”. […]

Continue Reading →

Declaració Valencianista

De novembre a desembre de 1918, el diari La Correspondencia de Valencia va publicar la Declaració Valencianista. Entre els qui la van redactar, hi havia figures com Ignasi Villalonga, president de la Cambra de Comerç i impulsor del Banc de València, o el periodista Maximilià Thous, director del Museu Etnogràfic de València que el franquisme […]

Continue Reading →

La generació del 98

El 9 d’Octubre de fa deu anys, una colla nombrosa i festiva de joves s’aixoplugà sota les sigles JV, per a participar en la processó cívica de la senyera. Dic nombrosa perquè n’érem més de dos-cents, una plèiade de valencianistes, més il·lusionada pel que ens unia que agrejada pel que ens diferenciava. Un dels que […]

Continue Reading →

Autollavat

Diumenge vaig anar a netejar el cotxe. L’aparque, vaig per la fitxa i pose a funcionar la màquina. Un so pressionat acompanya el sabó, a banda i banda l’aigua raja i crea una teranyina, els raspalls alacaiguts giren ara embogits i vigorosos. El robot infernal es llança contra el vehicle i el fa desaparéixer. Des […]

Continue Reading →