Home » General » Autollavat

Autollavat

Diumenge vaig anar a netejar el cotxe. L’aparque, vaig per la fitxa i pose a funcionar la màquina. Un so pressionat acompanya el sabó, a banda i banda l’aigua raja i crea una teranyina, els raspalls alacaiguts giren ara embogits i vigorosos. El robot infernal es llança contra el vehicle i el fa desaparéixer. Des de dins del cotxe pot ser divertit o angoixant, segons com t’agafe.

En este cas, jo estava fora. Un flamant BMW 320D esperava el seu torn. Més que l’automòbil en si, em va cridar l’atenció que del retrovisor de dins penjava una senyereta tallada a l’estil Penó de la Conquesta. Cadascú té les seues fixacions, què voleu que faça? El conductor em resultava familiar, quan va eixir ho vaig vore clar: era Alfred Botella, exsecretari general del Partit Comunista del País Valencià. Com ha canviat el conte, no?

Em mira, el salude, em presente i xarrem, mentre el déu Èol posa en dansa els vents del món dins del túnel de llavat. M’aclarix que no és d’Iniciativa del Poble Valencià, però sí del Projecte Obert de Ribó, em conta que va estar en un acte de Compromís a les Corts i com Glòria Marcos era absent i present alhora, lamenta la tibantor actual, per coses així degué abandonar el partit que arribà a dirigir. Acaba el rentat i acaba la conversa, “Adéu”, “Adéu, que vaja bé”. Doncs sí, que els vaja bé a Botella, Ribó, Navarro, Choví i tots els qui no ens rendim, els qui no volem un país sense política.

Sembla bon element Botella. Sí, però com que sóc així de simple i mesquí no deixe de fer voltes al difícil maridatge de sigles: PCPV amb BMW. M’imagine que, en baixar del carro marxista, se sentí suficientment alliberat per a pujar al de la Bayerische Motoren Werke. Conjectures de diumenge, no en feu cas. Cotxes, polítics… em ve al cap un comentari de Francesc Vendrell i Bayona —sí, el del PP de Catalunya— a Elies Seguí, Lluís Bertomeu —que en esta comèdia és com Virgili per a Dant— i este que us escriu.

Estàvem de visita al parlament de Catalunya, era febrer de 2006 i el tripartit de Maragall espurnejava pel xoc dels membres. En referència a això i a ERC, la sentència de Vendrell fou més o menys la següent: “Aquesta gent ha de triar entre la nació i l’Audi i, en casos així, l’elecció sol ser l’Audi”. Encertà el vatinici. Poc després ell hagué de triar entre l’escó i el model de partit que volia. Escollí el segon i la seua dimissió, juntament amb la de Piqué, fou celebrada per la Brunete mediàtica com una victòria salvífica: el PP català quedava lliure d’elements criptonacionalistes.

També semblava bon element Vendrell. Al final, com a Botella, el van centrifugar. Entre els populars catalans i els comunistes valencians mana l’ortodòxia i no els du precisament pel camí de l’èxit. Com diria Groucho, “Fins i tot un xiquet de cinc anys seria capaç d’entendre això. Porteu un xiquet de cinc anys, jo no entenc res”.


8 Comments

  1. Jordi, gracias por tus comentarios, me haces pensar sonriendo, algo cuasi olvidado.

  2. Este t’ha eixit de categoria. Més de categoria que els altres, vull dir.
    Perfectament engalzat, d’una idea a una altra, fluid, concís, precís, desmitificador, incitador…
    Gran, en definitiva.
    Com la tonyina d’ahir.

  3. Tot això et passa per netejar el cotxe. Fes com jo deixa que fassa costra i amb dos colpets cau la ronya…

    😉

  4. Jordi, crec que aquesta vegada has pixar fora de text, jo soc militant del teu partit i tinc un Audi A6. Avisa’m quan vinga l’expropiació de la terra i la socialització dels bens de producció.

  5. Arrive nou a este espai i em sent molt bé amb la lectura del text de Jordi. Fantàstic!

  6. hola jordi,
    Casualment he topat amb el teu escrit i he de reconexier que m’ha deixat prou parat.
    No se quina idea tens tu de que es el pcpv.Pot ser penses que militar en aquest partit i tenir certa categoria de cotxe es incompatible.No se,
    Si conegueres en profunditat a alfredo botella i la seva trajectoria al pcpv no series tan complaent amb aquest personatge.Un estalinista de tota la vida.
    El problema que te el pcpv, esquerra unida, esquerra i pais, espai obert i tot el que puga venir no es la definició nacional.El problema que tenen es quin paper ocupar com a esquerra anticapitalista ara que a caigut el mur de berlin i que tot sembla impossible.
    No crec que els del bloc hereteu res de les cendres de esquerra unida.Cuidado a que li pegueu foc no siga que us cremeu vosaltres tambe.
    au
    dimoni de xiquet

  7. Hola! Deu ser que canvien els temps i les persones -i els partits polítics- amb aquestos. I deu ser també que les meues idees sobre què és el partit comunista se m’han quedat obsoletes i pertanyen a altres temps… vull dir que jo continue pensant que si una persona té unes idees comunistes no té un AUDI o un BMW, a menys que visca en una comuna (residencial al golf?) i que haja de compartir (Ha ha ha!!!) el cotxe com a bons “camaradas”.
    Però, clar, potser estiga enganyada…
    rosa-purpura

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *