Al segle XIV, el regne de València estava dividit en dues governacions, la Dellà Xixona, amb seu a Oriola i la Deçà Xixona dividida en tres demarcacions, una d’elles la Dellà Xúquer amb seu a Xàtiva, en aquesta és on podíem trobar l’actual comarca del Comtat.
Amb el temps formaria senyoriu, el seu senyor feudal va ser l’almirall Roger de Llúria, a la seua mort va passar al seu fill, Roger de Llúria i Lanza i al morir dos anys més tard, al seu germanastre Berenguer de Llúria i Entença.
La baronia de Cocentaina constava també de les alqueries de Fraga, Alcosser, Alcúdia, Muro, Benámer, Rafol Blan (l’actual Alquería d’Asnar), Benifit, Setla, Benifloret, Benimafuet, Gaianes, el Rahal i Penella.
A la mort de Berenguer va haver conflicte entre els descendents de l’ almirall Roger de Llúria i va tindre que intervindré Jaume II (nét de Jaume I, que va augmentar els senyorius de Roger de Llúria) que va determinar entregar la baronia a la filla de l’almirall Beatriu de Llúria i Lanza que va morir al 1335 i la va succeir el seu tercer fill Alfons Roger de Llúria i Xèrica. El rei Pere IV davant la fidelitat d’Alfons en la guerra de l’Unió li va concedir el privilegi del mer e mixte imperi amb la facultat de transmitir-lo als seus descendents. Va morir sense successió en 1355, així que el senyoriu passà al seu germà Pere de Xèrica (casat amb Bonaventura D’Arborea) que en 1356 va ser nombrat capità general del regne de València quan el rei de Castella provocà la guerra al d’Aragó i va destacar particularment en la campanya contra l’Infant don Ferran, marques de Tortosa, al que va desallotjar d’Alacant. Va morir en 1362 i el va succeir la seua filla Beatriu, però el rei Pere IV va atorgar la Baronia a Joan Alfons de Xèrica per “justes e raonables causes”, donació que va ser recurrida per Bonaventura d’Arborea i en 1356 el rei va revocar la donació, però els veïns de Cocentaina es van resistir a complir la ordenança del rei, ja que Joan Alfons de Xèrica havia cobrat varies rentes de la vila i volien que aquestes no es tornaren a demanar per al nou senyor. També li havien prestat 11.700 sous, jurant aquell que res agafaria de les rentes de Cocentaina i Planes, fins que el deute fora pagat. Tot açò va ser acceptat per Beatriu i ja no va tindre problemes en possessionar-se la baronia, es va casar amb el noble Antoni d’Aragó.
El matrimoni, va vendre al 1372 a Joan d’Aragó, comte d’Empúries, la baronia de Cocentaina al qui va pertànyer fins al 1378, quan la va vendre al rei Pere IV (monarca aragonès, en la fotografia següent)per un preu de 16.000 florins i aquest la va entregar a la seua esposa Sibilia de Forcià.
A la mort de Pere IV al 1387, Sibilia va tractar de fugir a Castella per la seua enemistat amb el seu fillastre, el ja rei Joan I, qui li va confiscar tots els seus bens donant-los a la seua esposa Violant de Bar, ultima senyora de la baronia de Cocentaina al s.XIV.