Agustí Arqués i Jover, el “Pare Arqués”

Agustí Arqués i Jover (Cocentaina 1734, València 1808).  Procedent d’una antiga i acomodada família contestana. Es va iniciar-hi en les primeres lletres i en la Gramàtica.

Als 15 anys va vestir-hi l’hàbit de La nostra Senyora de la Mercè al Convent de Santa Llúcia d’Elx. Processà al Real Convent de València, i l’any de la seua aprovació va estudiar-hi un curs d’Art. Tres anys després estudià Filosofia i Teologia durant quatre anys.

Per les seues diverses traduccions de textos estrangers, coneixem que dominava diverses llengües, entre elles el francès i l’italià. En el cas de França, no solament va practicar-hi l’idioma sinó que, com a home del seu temps, es va dedicar-hi a conèixer profundament els ensenyaments de la il·lustració, fet que marcaria el seu esperit liberal i progressista.

El més destacat de la seva personalitat tal volta sigui la seua capacitat de treball, que unit a la seva intel·ligència i coneixements va permetre-li realitzar-hi nombroses activitats com: la docència, l’exercici de càrrecs de responsabilitat en la seua orde mercedària, i l’escriptura de nombroses notes i manuscrits, basats en una rigorosa recerca, i compatibilitzant tot això, amb un gran amor pel seu poble, i pels seus Patrons Sant Hipòlit i La Verge del Miracle.

Desitjant deixar-hi una memòria perpètua del seu reconeixement a Cocentaina i al seu patró, regala a la ciutat part de les relíquies de Sant Hipòlit que havia trobat en les seues recerques a Sevilla. A més va dedicar-hi al seu sant patró himnes, antífones i oracions que van ser aprovades a Roma. A la patrona li dedicà un dels seus manuscrits: Breu Història de La nostra Senyora del Miracle de Cocentaina.

Al principi es dedicà a la docència, guanyant diverses oposicions, que li permeteren l’exercici de l’ensenyament en Art, Filosofia i Teologia.

Però la seua personalitat, intel·ligència, amplis coneixements i gran capacitat de treball no van passar-hi desapercebudes en l’Orde de la Mercè, on va ocupar-hi diferents i elevats càrrecs, com: el 1777 Visitant i Comissari Provincial; el 1782 Arxiver General de l’Orde a Madrid; o l’any 1794 li concedien l’honor, emoluments i comanadories del Pare de la Província, en atenció al molt que havia treballat per l’Orde de la Mercè, entre d’altres.

Té un extens treball com a escriptor. Tenia una gran passió per la recerca. A la Biblioteca Nacional es coneixen 29 obres en 40 volums. No obstant això, n’hi ha d’altres historiadors que li assignen 57 obres, a part dels 11 volums, que encara es conserven a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria de Cocentaina. El seu títol més representatiu és “Col·lecció de Pintors i escultors desconeguts Treta d’instruments Antics Autèntics”, molt important para a historiografia de l’art a Espanya. L’objectiu primer d’aquest manuscrit va ser-hi l’apilament de dades per a una Història de Cocentaina. En aquesta obra es citen artistes i professionals nascuts a Cocentaina, i uns altres que sense ser de la població hi havien realitzat treballs a Cocentaina, com Francesc Agulló o Nicolás Borrás.

En altres obres es citen diversos pintors, arquitectes, fusters, paletes, picapedrers, argenters, etc. naturals de Cocentaina o que hi havien realitzat determinades obres en aquesta Vila.

Un dels seus projectes més ambiciosos que arribà a culminar, fou escriure la Història de Cocentaina. Per a això va treballar-hi durant més de trenta anys en la recerca i registre dels arxius locals, acumulant diversos materials, que, un segle després (1.920) el Pare Fullana ho va aprofitar-hi per escriure la seva. El seu interès per desenterrar-hi el nostre passat va portar-li a dedicar-hi moltes hores a ressenyar documents valuosos i llibres de Cort de Justícia de l’Arxiu Municipal, a més dels lligalls de l’arxiu dels Ducs de Medinaceli que es conservaven al Palau Comtal, que varen ser-hi traslladats a Sevilla sense previ avís.

Finalment indicar-hi que la seua labor no es va circumscriure-hi solament a la recerca, sinó que recuperà i va ordenar-hi molts documents que sense la seua intervenció s’haguessin perdut.

This entry was posted in Cultura and tagged , . Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà