Agricultura (I).

Pel que respecta a l’economia contestana, després de la conquesta, moltes terres i cases van passar a mans cristianes per donació reial.

L’horta tenia una complexa xarxa de sèquies, d’ací la població obtenia les verdures i hortalisses que sobretot es destinaven al consum local. El secà, s’explotava pel sistema de guaret biennal o triennal. Els cultius més populars eren els cereals com el blat, civada, mill, panís… que servien per fabricar farines panificables amb les que elaborar pa. El blat era privatiu de les famílies més riques, en general, la població consumia pa de civada amb un poc de blat si seu podien permetre. L’oliva ocupava una amplia extensió, mentres que la figuera, popular en època musulmana, va retrocedir.

I pel que fa al cultiu de la vinya, La Plana, Secans i Gormaig, entre d’altres partides rurals, es van veure plenes de ceps. En la majoria de cases al celler es disposaven els útils necessaris per a la premsa i fermentació del most. El vi era la beguda familiar i d’alterne a les tabernes.

Al segle XIV, l’agricultura serà l’activitat mes important. En aquesta època, l’economia era de consum per això els cultius mes extensos eren els de primera necessitat: cereals, vinya i olivera, però també hi havien cultius de regadiu.

Les terres podien ser alodials, es a dir, lliures de rentes o censals, i de tipus emfitèutic on es concedia al llaurador les terres a perpetuïtat a canvi de les rentes pactades.

En els cultius de secà la unitat econòmica bàsica era el mas.

El blat va ser el cereal mes cultivat ja que el pa era l’aliment bàsic i majoritari. En les terres mes pobres del secà es cultivava la vinya, i les oliveres. En les hortes, el cultiu era més intensiu, i la varietat de productes major. Com els abons per animals eren sempre escassos, les parcel·les es dividien en tres, alternant diverses plantes en rotacions triennals: en una es plantava cereals d’hivern, blat fonamentalment; en la segona cereals de primavera, mill, mentres que la tercera es deixava descansar una temporada, el guaret (barbecho), o es sembraven llegums.

Sistema Norfolk

La presencia d’arbres fruitals també esta molt constatada, el cultiu de l’horta anava associat a la presencia de rius a la comarca, la seua irregularitat i el clima sec van dur conflictes en l’ús de l’aigua. La riquesa i prosperitat anirà en consonància a la bona o roina anyada de la collita, per exemple, l’any 1333 es conegut com l’any de la fam.

El volum de la producció agrícola del Comtat va experimentar un creixement constant, sostingut i accelerat durant el segle XV i principis del XVI. També expansió de les principals instal·lacions de transformació i distribució de la producció agrícola, els molins i els forns. Existència també d’algunes crisis agrícoles a curt termini, característiques de les economies preindustrials.

Esta expansió no va afectar les bases productives del sistema agrícola, l’hegemonia econòmica seguia corresponent a la petita explotació llauradora independent, d’àmbit familiar. La plena disponibilitat de la terra per part de les famílies de llauradors va vindre corroborada pel caràcter alodial, lliure, de la propietat en el realenge i per la cessió en emfiteusis en el senyoriu. Permanència d’una agricultura mediterrània, el cereal seguia sent el protagonista, predomini dels d’hivern com el blat i la civada. Esta regió feia un paper molt important com abastecidora del regne de València. El vi, l’oli, i les llegums, com en segles anteriors, completaven el ventall de la producció agrícola de la regió. La productivitat agrícola no va deixar d’augmentar.

This entry was posted in Economia and tagged , , , , , , , , . Bookmark the permalink.

1 Response to Agricultura (I).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà