Al s.XVI, l’activitat productiva bàsica continuava siguent l’agricultura, en la nostra comarca caracteritzada pel predomini del secà, amb petites zones de regadiu pròximes als centres urbans o junt als escassos rius, porcions poc extenses però productives.
Els cultius principals, la trilogia mediterrània (oli, gra i vinya), garroferes, fruits secs, els cultius destinats a la manufactura com el lli, el cànem o les moreres (aliment dels cucs de seda) i cireres, particularment al Comtat.
Els moriscos van introduir amb èxit la dacsa, en substitució del blat i la civada, augmentat la productivitat dels camps i pal·liant la penúria cerealista habitual entre ells fins aleshores. Els fruits de la vinya es destinaven sobretot a la fabricació de vi i panses.
L’economia era de subsistència. Secà i regadiu es destinaven a cultivar els cereals basics, sobretot blat. Com a cultiu comercial destacava la vinya, però el vi que es produïa, era de baixa qualitat, destinat al consum local i difícilment exportable. El blat era acaparat per les comunitats de cristians vells, i els moriscos consumien cereals de pitjor qualitat, tenien que conformar-se en traure farina de productes tan diversos com el mill, el panís, les faves, llegums inclòs llentilles.
Va haver un creixement de l’aprofitament dels recursos hídrics, a més va haver un procés d’ampliació de la terra cultivable a costa dels boscos o augmentant els abancalaments.
A finals del s.XVI es produïa a Cocentaina blat, civada, mel i cera i s’obtenia abundant llana, també destacava per les seues olives.
Però l’agricultura va patir durant el s.XVI plagues i terribles sequíes. En 1513 la llagosta va afectar els camps de tota la comarca. La gran sequera dels anys següents, 1514 i 1515 va afavorir la reaparició de la llagosta a la comarca en una magnitud fins aleshores desconeguda. Una nova plaga afectaria els camps al 1547.
El s.XVII, es va caracteritzar com un període de crisis, sobretot per la despoblació rural deguda a l’expulsió dels moriscos en 1609. Però, es va produir un creixement econòmic durant la segona meitat del segle per una major diversificació i comercialització de l’agricultura, amb la consolidació i extensió de cultius com la vinya, de marcat caràcter comercial i la dacsa. Es va produir també, un increment de la desigualtat en la propietat de la terra, traduïda en una progressiva perduda de la propietat de la majoria de la població a mans d’una petita part dels seus veïns que d’aquesta forma veien augmentades les seus possessions a costa dels demes, aquest grup de rics llauradors seran els protagonistes de l’ introducció de cultius comercials.
Al s.XVIII, va haver un increment i diversificació de la producció agrícola. Els camps de regadiu obtenien l’aigua de mines. La producció de la terra de regadiu es destinava en la seua major part al autoconsum dels llauradors o a l’abasteciment local. En aquestes terres s’obtenien rendiments molt importants. Quan es podia abonar intensament de vegades s’aconseguien dues collites anuals, una de blat i l’altra de dacsa. La producció comercial s’obtenia sobretot a les terres de secà.
Segons Cabanelles a finals dels anys 80 del segle XVIII a Cocentaina: “apenas pasaban de 400 hanegadas las que entonces recibían riego, calculado en una fila de agua que sacaban del río. Podíanse tomar hasta quatro para fecundar más terreno; mas, por desgracia, todo hasta las paredes de Cocentaina era pedregoso y esteril. Pero la ingeniosa industria de los vecinos, apartada la multitud de piedras y cantos que cubrian aquel suelo, añadio a su poca tierra buena cantidad de otra traída de varias partes y a fuerza de trabajos improbos y porfiados ha formado 1000 hanegadas más de huerta”.
Degut a les característiques naturals del territori, la producció no va arribar ni a la diversitat ni al volum de les més riques comarques valencianes, però a pesar d’això s’obtenien quantitats estimables de certs productes.