Les terres més allunyades, marginals i muntanyoses es destinaven per al ramat, al igual que els guarets. La ramaderia va ser una activitat complementaria destacant el ramat menor d’ovelles i cabres, els bous es destinaven a llavors agrícoles, les mules i burros al transport i el cavall era signe extern de rang social.
Entre agricultors i ramaders van existir fortes tensions degut a la falta de pastos, ja que el ramat invadia els camps sembrats causant destrosses, obligant al consell local a indemnitzar als afectats. La forma d’explotació més usual era la directa, controlant els servicis d’un pastor assalariat o a mitges en la que una part aportava el ramat i l’altra el seu cuidat, generalment eren petits ramaders que d’aquesta forma incrementaven els seus guanys amb el mateix esforç.
Interessant resulta la cria de porcs, era costum en totes les casses de disposar un o diversos d’aquests animals per a subsistir tot l’any, però degut a que molts els soltaven per els carrers, causant grans incomoditats, el consell va nombrar un porquerol municipal que s’ocupava de cuidar tots els porcs, obligant als veïns a entregar-li-lo o a tindre-lo tancat en casa, baix multa.
La ramaderia era un complement molt important per a l’agricultura per l’aprofitament dels restolls, però també era interessant per a la manufactura dedicada a la fabricació de panys de llana de la cabanya comarcal. La nostra comarca destacava com la principal zona ramadera del regne, sobretot gracies a la dedicació dels moriscos.
Altra activitat apreciable era l’apicultura, centrada sobretot en la recol·lecció de mel com a producte endolçant de l’època i també per la cera.
